El Parlament de Catalunya ha decidit enfrontar-se una vegada més a la Junta Electoral Central (JEC) i, en les al·legacions que ha presentat pel cas de Laura Borras —que també ha presentat recurs—, la cambra posa en dubte la constitucionalitat de retirar-li l’escó quan la sentència que la inhabilita encara no és ferma i considera que seria “desproporcionat”. En un dur escrit, els lletrats del Parlament recorden que la Mesa ja va suspendre “tots els drets i deures” de Borràs com a diputada, incloses les seves atribucions com a presidenta de la cambra, com a mesura “provisional” i “garantista” mentre es resol el seu recurs al Tribunal Suprem.
L’escrit d’al·legacions insisteix a mostrar la seva “discrepància” amb la doctrina marcada pel Tribunal Suprem en els casos de Quim Torra i Pau Juvillà, que estableix que la “inelegibilitat sobrevinguda” no és una competència exclusiva del Parlament i dona poder a la JEC per “aplicar directament” la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG). Els lletrats consideren que la doctrina del Suprem “no respecta la competència i autonomia del Parlament” i recorda que la jurisprudència constitucional reconeix que el “coneixement de les incompatibilitats és matèria del dret parlamentari”, una interpretació que també defensava la Junta Electoral abans de canviar de criteri quan va haver de resoldre el cas de Quim Torra.
El Parlament posa en dubte la constitucionalitat de l’article 6.2.b) de la LOREG
La cambra catalana recorda que, tant en el cas de Torra com en el de Pau Juvillà, ja va posar de manifest les llacunes que presenta l’article 6.2.b) de la LOREG, que permet retirar l’escó als diputats que estiguin condemnats per, entre altres, delictes “contra l’Administració pública” encara que la sentència no sigui ferma. Els lletrats creuen que el redactat de l’article “ofereix dubtes seriosos de constitucionalitat per raó dels seus efectes notòriament excessius i desproporcionats sobre el dret fonamental de participació política de l’article 23 de la Constitució Espanyola”. L’escrit també matisa que en els tres casos es tracta d’una “situació d’incompatibilitat”, no d’inelegibilitat, ja que afecta “l’exercici d’un càrrec electe més enllà del procés electoral, que és on es produeixen les situacions d’inelegibilitat”.
Per tot això, els lletrats defensen que mentre la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) no sigui ferma, “no correspon en aquest moment adoptar cap decisió, resolució o mesura” –és a dir, retirar-li l’escó a Borràs– més enllà de la suspensió que ja es va acordar el 28 de juliol del 2022, quan es va conèixer l’obertura de judici oral a la presidenta de Junts.
2
6
