El Parlament de Catalunya ha aprovat aquest divendres al matí el pressupost de la Generalitat del 2023 després de quatre mesos de negociacions i estira i arronsa. Ho ha fet amb els vots d’ERC, PSC i els comuns, mentre que la resta de grups parlamentaris hi han votat en contra. Ha estat un debat de pressupost en el qual ja hi havia tot el peix venut i ha evidenciat la distància entre ERC i Junts pel que fa al rumb dels dos anys que queden de legislatura, tant a nivell sectorial com a nivell nacional. El punt clau amb el qual es van desencallar les negociacions dels pressupostos va ser la B-40, una infraestructura la qual el Govern d’ERC estava totalment oposat. Els republicans van haver de votar a favor del tram d’autopista i de cedir amb l’aeroport del Prat i el Hard Rock per poder arribar a un acord amb el PSC.
Els pressupostos tenen una partida de 41.025 milions d’euros. Amb aquestes xifres, l’augment de despesa de la Generalitat per aquest 2023 és d’un 7,6% més, en comparació el 2022. Aquestes dades repercuteixen en tots departaments, posant especial atenció a Educació i Salut, que s’enduen les partides més altes, 6.825 milions d’euros i 11.423 milions, respectivament. També en percentatges han destacat les inversions en el departament d’Igualtat i Feminismes, amb un 26,8% més d’inversió; i Cultura amb un 23,9%. Cal destacar, però que les dades tenen en compte els impactes dels fons europeus, si no la inversió seria de 39.839 milions d’euros.

Junts torna acusar de tripartir
De fet, Junts ha criticat el president de la Generalitat, Pere Aragonès, per pactar amb els socialistes i comuns, ja que consideren que és un “retorn del tripartit” i el “trencament de la majoria del 52%”. Així ho ha explicitat el diputat del partit de Turull Jordi Munell, qui ha estat un dels tres partícips de les negociacions del pressupost, juntament amb Joan Canadell i Mònica Sales.
Munell ha tret pit de les seves esmenes, que han estat rebutjades pels altres grups parlamentaris. Entre les propostes de Junts, hi havia la deflactació de l’IRPF o la reducció de l’impost de patrimoni o el de successions. “Ni coordinació estratègica independentista, ni amnistia, ni autodeterminació i una taula de diàleg amb poc fruits. L’únic que hem vist és facilitar la investidura al govern d’Espanya, l’estabilitat al govern d’Espanya, el pressupost del govern d’Espanya i el pressupost de l’Ajuntament de Barcelona”, ha lamentat Munell.
El PSC demana a Aragonès que assumeixi la seva solitud
Per la seva banda, el PSC ha celebrat que aquest divendres s’aprova “un bon pressupost”, que “ha de servir perquè Catalunya es posi en marxa”. En el debat previ a l’aprovació definitiva dels comptes al Parlament, la seva portaveu, Alícia Romero, ha demanat que el pacte “es compleixi de la A a la Z, fil per randa”. “Nosaltres complirem el que hem pactat i esperem que vosaltres també ho feu”, ha insistit. D’altra banda, ha reclamat a l’executiu de Pere Aragonès que assumeixi que està “en minoria” després d’haver “perdut el suport de la CUP i JxCat”. Romero ha dit que els socialistes sempre entraran a negociar, però que no s’adheriran a tot allò que faci l’executiu: “No falquem el Govern, seguirem fent una oposició crítica i constructiva”.
La CUP demana una qüestió de confiança
Per la seva banda, la CUP ha demanat una qüestió de confiança al president Aragonès i ha demanat que no converteixi el debat de pressupost en aquest procediment parlamentari. De fet, han recordat com Aragonès es va comprometre a una qüestió en el seu pacte d’investidura al cap de dos anys i ha acusat el Govern “d’abandonar el camp” de defensa dels drets laborals i de fer un gir cap a la dreta. “El PSC i la patronal han aconseguit imposar la seva agenda i que el Govern se la faci seva”, ha afirmat Reguant, qui considera que ho han fet per no confrontar el model “sociovergent”. De fet, Reguant també ha defensat la Renda Bàsica Universal per tal de no “apuntalar” els més riscs.
Els comuns celebren l’acord
Els comuns creuen que els pressupostos que aprova aquest divendres el Parlament són “els millors possibles”. El diputat Joan Carles Gallego, un dels negociadors d’En Comú Podem, ha afirmat que calia “fer front a tres tendències: la regressiva des de la dreta, la immobilista que s’instal·la en crítiques sense propostes i la conservadora, que vol mantenir tendències passades sense introduir disrupcions”. Alhora, ha celebrat que els comptes “ni abaixen impostos ni dediquen un euro als macroprojectes”. Tot i que els socialistes han aconseguit el compromís del Govern de desencallar el Hard Rock, l’ampliació del Prat o la B-40, els comuns celebren que és “un acord declaratiu i sense condició pressupostària”.
Les delegacions, diana dels espanyolistes
Per part de la dreta espanyolista, PP i Ciutadans han criticat que es tracten d’uns pressupostos que “únicament beneficien al president del Govern”. De fet, el diputat de Ciutadans Nacho Martín Blanco ha lamentat que els comptes hi manqui una cooperació entre el sector públic i el privat. Per la seva banda, el PP considera que hi ha algunes retallades, així com ha plantejat el tancament de delegacions a l’exterior de la Generalitat.




