La Junta Electoral Central (JEC) no ha resolt quin ha de ser el futur de l’escó de la presidenta suspesa del Parlament i diputada de Junts per Catalunya, Laura Borràs, després d’hores de reunió aquest dijous. L’organisme electoral, que havia de triar entre traspassar el cas a la Junta Electoral Provincial (JEP) o encarregar-se de tramitar-lo, ha passat la patata calenta a la vicepresidenta primera i presidenta en funcions de la cambra, Alba Vergés, perquè es posicioni i decideixi si li manté o no l’acte i per què. En concret, li ha donat deu dies perquè informi la JEC “les decisions, resolucions o qualsevol altra mesura” que el Parlament “hagi pogut adoptar en relació amb aquest afer”, a més de presentar possibles al·legacions. L’àrbitre electoral també ha obert un termini de deu dies perquè Borràs presenti al·legacions abans de prendre una decisió sobre la petició de la dreta unionista de la cambra catalana de retirar-lo l’escó. Aquest procediment és el mateix que va seguir la JEC quan va decidir retirar-li l’acta de diputat al cupaire Pau Juvillà, tal com havia fet anteriorment amb l’expresident de la Generalitat Quim Torra.
El cas de l’escó de Borràs va arribar a la JEC després que PP, Cs i Vox hagin demanat que s’executi la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra Laura Borràs, que la condemna a quatre anys i mig de presó i tretze d’inhabilitació per a empleada o càrrec públic electe o de funcions de govern o administració pels delictes de prevaricació i falsedat documental, malgrat que no és ferma. Aquests grups parlamentaris van justificar que, la prevaricació és un delicte contra l’administració pública que permet forçar la retirada de l’acta.
En aquesta línia, en el cas de Juvillà tampoc hi havia sentència ferma, però el Tribunal Suprem va donar la raó a la JEC, ja que l’organisme electoral remarca que el delicte pel qual ha estat condemnada la líder de Junts entra dins dels supòsits que contempla l’article 6.2 b) de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG) emprat en els casos de Juvillà i Torra. Aquest article marca que “són inelegibles els condemnats per sentència, encara que no sigui ferma, per delictes de rebel·lió, de terrorisme, contra l’Administració Pública o contra les Institucions de l’Estat quan la mateixa hagi establert la pena d’inhabilitació per a l’exercici del dret de sufragi passiu o la d’inhabilitació absoluta o especial o de suspensió per a lloc de treball o càrrec públic”.
2
3
