El ple del Parlament de Catalunya ha aprovat totes propostes de resolució o punts de propostes presentades per Esquerra Republicana al debat de política genera per blindar, promocionar i exigent l’ús de la llengua catalana en l’àmbit institucional, educatiu, sanitari, judicial i de la seguretat. La cambra catalana ha lamentat la manca de compromís de diverses conselleries de l’executiu de Salvador Illa amb la llengua pròpia del país. El text ha tirat endavant gràcies a l’abstenció o el vot favorable del PSC, que, en canvi, no ha votat a favor de cap de les propostes que ha presentat Junts per Catalunya sobre la Llengua. En canvi, el grup de Salvador Illa sí que ha que donat suport a alguna de les propostes presentades per la CUP. “Volem facilitar l’aprenentatge i l’ús del català, especialment a la feina en els espais quotidians perquè sigui una llengua d’acollida, de relació i d’oportunitats”, ha dit la portaveu del PSC, Elena Díaz, una declaració d’intencions de les propostes que han presentat el socialistes i que han sortit endavant.
En la proposta central aprovada sobre el compromís institucional, el Parlament insta l’executiu a assumir la “defensa real” del català fent efectives les mesures del Pacte Nacional per la Llengua des de tots els departaments. A mesura que la preocupació per la reculada de l’ús social de la llengua augmenta, la cambra catalana ha acordat paral·lelament la celebració d’un Ple monogràfic específic sobre la situació actual del català. Així mateix, el text aprovat reclama “celeritat” a l’Oficina pels drets lingüístics i demana que s’executin amb fermesa les sancions corresponents a les vulneracions dels drets de la ciutadania catalanoparlant.
Pel que fa a l’àmbit educatiu, el Parlament ha instat l’executiu a defensar el model d’escola catalana com a eix de cohesió social mitjançant l’aplicació immediata del Decret 91/2024 del règim lingüístic del sistema educatiu no universitari. La resolució inclou un reforç de les aules d’acollida i la potència de les aules d’acollida accelerades per a l’alumnat nouvingut des de primer de primària, garantint recursos sense segregació i amb especial consideració a la realitat de l’Aran. A més, s’ha aprovat un pla específic per millorar l’ús oral del català a l’educació infantil, primers cursos de l’ESO, patis i menjadors.
Disponibilitat lingüística en el sistema sanitari i “requisit” a la Justícia
El paquet de mesures aprovades s’estén cap als serveis públics essencials. En el sistema sanitari, la cambra ha fixat l’obligació de garantir la disponibilitat lingüística activa i l’ús normalitzat de la llengua tant en l’atenció ciutadana com en la documentació clínica i informes. En l’administració de justícia, la resolució constata l’ús insuficient del català i reafirma la necessitat que el seu coneixement passi a ser un “requisit” obligatori i no pas un mer mèrit per al personal de la seva administració a Catalunya.
Paral·lelament, en matèria de seguretat pública, s’ha instat a prioritzar el català en les intervencions dels cossos de seguretat i d’emergències. Així mateix, s’ha aprovat desplegar en sis mesos un programa de suport a les empreses per atendre en català. En l’àmbit esportiu, s’ha acordat l’impuls d’un pacte social de l’esport i s’ha emès una condemna formal contra la catalanofòbia i les actuacions policials contra aficionats per l’exhibició de banderes estelades. I, pel que fa a exterior, també s’ha aprovat dissenyar una estratègia específica de diplomàcia lingüística.
El PSC no accepta ni una sola proposta de Junts sobre el català
D’altra banda, els socialistes han ha fet valer la seva posició a la cambra catalana per impedir que prosperi cap proposta de resolució referent a la llengua catalana. Durant les votacions, el grup socialista ha bloquejat de manera sistemàtica les iniciatives del principal grup de l’oposició que cercaven reforçar l’ús del català en àmbits com l’educació –incloent-hi el blindatge de la immersió escolar, el nou decret d’escola inclusiva per al curs 2026-2027 i l’ampliació de les aules d’acollida–, així com la denúncia per la manca de pressió del govern espanyol per aconseguir l’oficialitat de la llengua a la Unió Europea.
Així mateix, el bloqueig del PSC ha tombat les mesures que pretenien garantir els drets lingüístics dels catalanoparlants mitjançant la fixació de requisits obligatoris de la llengua en la funció pública i els serveis essential. La proposta rebutjada exigia establir un 80% de docència en català a les universitats, fer de la llengua un requisit i no un mèrit als jutjats, i exigir la titulació corresponent als professionals sanitaris, al personal del transport públic (nivell B1) i al sector esportiu. Finalment, la majoria socialista ha frenat la iniciativa que alertava que les polítiques culturals de l’executiu de Salvador Illa “releguen la llengua pròpia del país a un paper subsidiari” i deixen en segon terme els creadors catalans. El text rebutjat també instava la Generalitat a dissenyar una estratègia cultural autocentrada i d’abast nacional compartit amb la resta de territoris del domini lingüístic per fer de la cultura un eix vertebrador de cohesió social.
El PSC vota a favor de “posar fi al bilingüisme per defecte”
El Parlament de Catalunya ha aprovat instar el Govern a establir el català com a llengua ordinària d’atenció pública i acabar amb el “bilingüisme per defecte” a la Generalitat abans de finalitzar el 2027. La proposta de la CUP, que ha tirat endavant gràcies al suport del PSC, fixa que la primera interacció amb el ciutadà sigui sempre en català en serveis clau com la sanitat o la justícia, i obliga a revisar plantilles, sistemes informàtics i retolació abans del curs 2026-2027 per suprimir la duplicació sistemàtica en castellà. En la mateixa línia d’acord, les dues formacions han donat llum verda a garantir el suport d’acollida lingüística als centres educatius per a tot l’alumnat nouvingut, inclòs el procedent de la resta de l’Estat.
Tanmateix, els socialistes han frenat les pretensions dels cupaires en el terreny de l’ensenyament en tombar la derogació de la Llei 8/2022 i del Decret llei 6/2022, la norma pactada en l’anterior legislatura per esquivar la sentència del 25% de castellà a les aules. El PSC tampoc ha permès que prosperi la fi de l’obtenció automàtica del nivell C1 de català en acabar 4t d’ESO —que la CUP volia substituir progressivament per una prova d’avaluació externa— ni la publicació d’indicadors trimestrals sobre les inspeccions lingüístiques a les escoles, palesant el refús del Govern a reobrir el marc legislatiu educatiu o canviar els criteris de titulació de l’alumnat.
