El ple del Parlament de Catalunya debatrà i sotmetrà a votació una disculpa oficial que suposarà l’indult simbòlic per a totes les dones que durant segles van ser perseguides, acusades, condemnades i executades per bruixeria. Una proposta de resolució impulsada per ERC, amb el suport de JxCAT, la CUP i Comuns, donarà la setmana que ve una empenta al reconeixement de totes les dones que van ser “víctimes d’una persecució misògina” amb el resultat de milers de persones assassinades arreu del món.
El text insta el Govern “a reparar la memòria històrica, dignificar i reivindicar, promovent accions de desgreuge, totes les dones injustament condemnades, executades i reprimides al llarg de la història per bruixeria, i sensibilitzar el conjunt de la població en els valors de la igualtat i els drets humans”. La proposta també aposta per l’impuls d’estudis “amb perspectiva de gènere sobre la cacera de bruixes i les seves causes, incorporant aquest fet al currículum acadèmic”.
La iniciativa també reclama al Govern donar un impuls a la “promoció d’accions divulgatives per donar a conèixer la cacera de bruixes realitzada durant tants anys a Catalunya” i emplaçar els ajuntaments del país “a la revisió del seu nomenclàtor per tal d’incloure-hi els noms de les dones condemnades per bruixeria del seu municipi”. Aquesta mesura es proposa “com a exercici de reparació històrica i de feminització dels noms dels carrers”.
Aquesta proposta de resolució neix després que la revista Sàpiens dediqués l’any passat un dossier a la cacera de bruixes a Catalunya i també al calor de la campanya endegada amb el manifest #NoErenBruixes que també ha servit per denunciar la misogínia d’aquell fet històric que va tenir lloc segles enrere. La revista va aconseguir fer un catàleg de noms de víctimes de la cacera de bruixes al país i es van promoure actes de desgreuge en algunes poblacions.
La diputada d’ERC Jenn Díaz explica a EL MÓN que aquesta disculpa oficial amb les dones perseguides segles enrere té raó de ser perquè el que aleshores va ser una cacera de bruixes seria en ” el que es consideren “feminicidis”. La cacera de bruixes, defensa Díaz, s’emmarca dins del que es pot qualificar de persecució a la dissidència o violència masclista, fins i tot”. La iniciativa podria interpretar-se com una indult o amnistia a les víctimes de la persecució, però Díaz ho descriu més com “una disculpa oficial” de la cambra catalana envers les dones que van ser assassinades.
“Ja entenem [que la proposta] no soluciona res, però sí que hi ha la voluntat de fer reparació i poder llegir la història amb les eines que tenim avui en dia“, comenta la diputada republicana. Apunta que aquelles dones no eren víctimes perquè “fossin metzineres o perquè fessin medicina natural”, sinó que sovint es tractava d’una qüestió que s’adeia més al que seria una “venjança de veïns” o perquè eren “acusades de dissidència”. Algunes haurien arribat a ser condemnades perquè ajudaven altes dones a tenir parts menys dolorosos i aquest fet feia que les consideressin “obres del diable”, explica Díaz.
La violència contra les dones es podia desencadenar perquè desapareixia bestiar o perquè algunes de les víctimes es podien considerar “les metgesses de la seva època”, un fet que les popularitzava i les podia convertir “en líders socials que mobilitzaven el seu entorn”. “Les perseguien perquè eren populars entre la seva comunitat”, afegeix la diputada republicana.
La proposta té també el suport de la CUP, un partit des del qual la cacera de bruixes és vist com un episodi històric amb connexions amb la visió crítica del sistema capitalista. “Per nosaltres, l’interès principal que té la proposta és posar en relleu que la cacera de bruixes significa un càstig del sistema contra el cos de la dona sustentat en el sistema econòmic que s’està començant a gestar en aquella època”, explica en conversa amb EL MÓN la diputada anticapitalista Basha Changue. Per la CUP, aquesta cacera serveix per abonar la visió del capitalisme com un sistema que perseguia les insurgències i que es basava en “les pràctiques contra-hegemòniques” d’algunes de les víctimes per acusar-les de bruixeria.” Per Changue, aquelles bruixes eren “les dones que resistien al sistema” i per la CUP és aquest el punt principal per donar suport a la disculpa oficial.
El suport amb la boca petita del PSC
Les promotores de la iniciativa son conscients que la proposta pot generar discussió pel fet que la qüestió hagi arribat al ple del Parlament i no es quedi en un àmbit menys rellevant. De fet, segons explica Díaz el grup parlamentari del PSC s’havia sumat a la iniciativa però es va fer enrere quan es va voler elevar la proposta al ple del Parlament. Segons la diputada d’ERC, els socialistes volien que el text s’aprovés en el marc de la Comissió d’Igualtat. La proposta no ha estat compartida amb Cs, PP i Vox.
Algun diputat de l’extrema dreta ja ha fet befa de la proposta. “A les dretes no els agrada aixecar catifes històriques”, diu Changue. Defensa la diputada de la CUP que aquesta malestar es deu al fet que “el seu sistema liberal explotador queda exposat i no vol remoure el passat, diran que hi ha urgències materials, com si estiguéssim en un món dicotòmic on només pots fer una cosa”.
L’aprovació d’aquesta proposta de resolució coincidirà amb l’estrena la setmana que ve al Sense Ficció de TV3 d’un documental sobre la bruixeria a Catalunya, sota el títol Bruixes, la gran mentida, de Joanna Pardos.
