El Parlament de Catalunya entrarà finalment en la batalla legal contra el cas Pegasus, després que el Ple d’aquest dimecres hagi aprovat —amb 112 vots a favor i 17 en contra—, la proposta per presentar una denúncia pel cas d’espionatge que ha sacsejat l’actualitat política des de fa més d’una setmana. Els partits independentistes més el PSC i Comuns han donat el vist-i-plau a la proposta de formular una denúncia, en nom del Parlament, davant les autoritats judicials “pels fets que s’han evidenciat amb relació al programa d’espionatge Pegasus i que podrien ser constitutius de delicte”.
Abans de votar la iniciativa, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha llegit la declaració de la Junta de Portaveus que condemna l’espionatge. La declaració, però, no és unànime i només l’han signat els partits independentistes i els Comuns. La lectura del text per part de Borràs ha generat malestar a Cs, que s’ha queixat en considerar que Borràs no podia llegir la declaració per “partidista”. El reglament, han dit, només permet llegir declaracions unànimes. La queixa ha anat acompanyada e crits del diputat taronja Matías Alonso, que Borràs ha expulsat de la sala de plens després de tres avisos.
El PSC diu al Parlament que vol aclarir el cas Pegasus
Tot i que el PSC s’ha oposat a la declaració de condemna del Catalangate, però ha votat a favor de la denúncia. El diputat Ferran Pedret ha dit que els socialistes estan “a favor d’aclarir els fets” i que “un cop aclarits s’estableixin les responsabilitats necessàries”. Pedret també ha dit que al PSC són “partidaris que els poders públics en un estat de dret hagin d’atenir-se a les garanties de qualsevol procediment”. A banda, el diputat socialista ha dit que el seu grup és contrari a “qualsevol intervenció de comunicacions que no compti amb autorització i supervisió judicial”. “Fora d’això estem radicalment en contra, com hi hem estat sempre”, ha reblat.
La líder dels Comuns, Jèssica Albiach, també s’ha mostrat partidària de presentar una denúncia des del Parlament i ha apel·lat a la “unitat política” perquè considera que aquest cas “va de democràcia”. Per Albiach, “no hem de perdre de vista que que la responsabilitat ha de recaure sobre els responsables de l’espionatge i no sempre la ciutadania”. D’aquesta manera la líder dels Comuns volia seduir ERC perquè voti demà a favor del decret de mesures per pal·liar els efectes de la guerra. “”L’espionatge no l’ha fet la ciutadania, l’ha fet un estat profund que s’ha emancipat de l’estat de dret”, ha afirmat.
Cs justifica el Catalangate
Des de les files de Cs, en canvi, el Catalangate no aixeca dubtes sobre vulneració de drets humans, i es justifica. El diputat de Cs Carlos Carrizosa ha suggerit que el Catalangate és “una invenció d’un investigador separatista en una universitat” i que “no mereix més comentaris aquesta qüestió. Carrizosa ha afegit que si en les files independentistes “hi ha condemnats per sedició i malversació, què menys que el CNI prengui cartes en l’assumpte i sota la llei de l’estat democràtic controli persones concretes que porten a terme activitats contra la convivència”. Per la seva banda, Alejandro Fernández, del PP, ha defensat que la institució quedi “al marge” de l’afer.
Des de les files independentistes, s’ha defensat la necessitat d’arribar fins al fons en la investigació sobre el cas d’espionatge a polítics, activistes i periodistes de l’independentisme. La diputada de JxCat Mònica Sales ha defensat la necessitat d’una comissió d’investigació; e diputat d’ERC Jordi Orobitg ha dit que s’acudeix al tribunals espanyols no perquè s’hi confiï sinó perquè és el pas previ per poder arribar a la justícia internacional, finalment, el diputat de la CUP, Carles Riera, ha defensat l’autodeterminació perquè Catalunya es pugui desempallegar de l’espionatge espanyol.
2 
