Suspicàcies a Andorra. Tot per un cas que ha tornat a la palestra pública i ha posat enmig de la polèmica l’exministre de finances del país dels Pirineus Jordi Cinca. És una combinació interessant: la reobertura per part de l’Audiència Nacional espanyola del cas diamants de sang de Sierra Leone i el tancament de la Banca Privada d’Andorra arran de l’operació Catalunya contra el Procés. Tot plegat, en el marc d’una querella de les entitats Institut de Drets Humans d’Andorra i Drets, que defensen una querella contra l’Estat espanyol per les argúcies per aturar els Procés a través d’amenaces a la sobirania andorrana i el tancament de la BPA.
La història va tornar a començar, i amb molta sorpresa, el passat 7 de gener. Era el dia que el titular del jutjat central d’instrucció número 1 de l’Audiència Nacional, Alejandro Abascal, reobria una causa que semblava oblidada després d’un sobreseïment provisional. De fet, l’arxiu s’havia decretat el 15 de juliol del 2020, però el 10 de setembre es va registrar una altra querella d’una víctima que aportava documentació nova que va convèncer el fiscal, Pedro Martínez Torrijos, i després el jutge. La signant de la querella és Aiah Ngekia, de Sierra Leone, que destapava un relat detalladíssim de la compravenda de diamants que procedeixen de les mines del país i com hi intervenien societats europees. Ngekia hauria treballat en règim d’esclavatge per extreure els diamants a les mines de Tombodu del 1999 al 2002.
En concret, i segons la versió del jutge, a la qual ha tingut accés El Món, una societat batejada com Orfund Group S.A. finançava la guerra de Sierra Leone, en què van morir 70.000 persones, a través de la venda dels anomenats “diamants de sang” o “diamants de zones de conflicte”. La querella es dirigeix contra Manuel Terrén, un empresari espanyol. Terrén va fundar una empresa pantalla a Libèria per tal blanquejar els diners que provenien del grup armat Front Nacional Unit i vendre’ls en les xarxes de comerç internacional.
Així, va utilitzar l’empresa Blue Stone INC i DiAndorra Minerals INC, que a l’hora subministrava els diamants a l’empresa belga Cindam Belgium per introduir-los a Europa. De fet, el jutge posa en relació aquests negocis amb la sentència del Tribunal Especial per a Sierra Leone, que relacionava el contraban de diamants amb la cruesa del conflicte. La companyia andorrana hauria continuat treballant en l’exportació de diamants malgrat la prohibició de l’ONU. L’activitat es va mantenir fins el 2002.
Tot aquesta reobertura d’un cas per lesa humanitat, tortures i organització criminal ha tingut un efecte col·lateral que neguiteja Andorra i el paper del que aleshores era el ministre de finances, Jordi Cinca. A les testificals practicades el passat dilluns, 8 de febrer, amb Joan Samarra Naudi –que ja es va querellar a Andorra contra Cinca, però la denúncia es va arxivar–, el germà del denunciat, Ramon Terrén Parcerisa, Josep Lluís Buch Soler i Lluís Bielsa Carrión, anaven dirigides a escatir si Cinca era soci de l’empresa exportadora de diamants i si tenia coneixement d’aquestes activitats. El cas ha sorprès i ha disparat les alarmes a Andorra.
De fet, ha aixecat certes suspicàcies. Jordi Cinca, que ara dirigeix el Sistema Andorrà de Jubilacions, era soci d’Orfund, i per tant, potser segurament haurà d’explicar-se sobre aquests fets, arran del que el jutge i el fiscal interpretin de la seva declaració i dels poders que podria haver tingut Cinca a l’empresa. Cinca també va ser el ministre de Finances amb l’esclat i posterior tancament de la Banca Privada d’Andorra, el banc utilitzat com a trampolí per l’operació Catalunya i per treure presumptes draps bruts financers de la família Pujol Ferrusola.
Aquesta crisi sempre ha empaitat Cinca en el benentès que va tenir-hi un paper primordial. Així, el judici de la BPA, relacionat amb el cas Emperador i que es reinicia el proper 9 de maig, és un judici sobre si Cinca va actuar d’acord amb la legalitat o hi havia altres motius, com ara diplomàtics, al darrera. En aquest sentit, els activistes que van querellar-se contra diversos membres de la policia patriòtica espanyola i membres del govern espanyol com l’expresident Mariano Rajoy han quedat sobtats per la reobertura del cas a l’Audiència Nacional. I més després que un jutjat de Barcelona i un altre d’Andorra arxivessin querelles pels mateixos fets o qüestions relacionades.
Cinca està citat com a testimoni en el sumari de la justícia andorrana sobre la trama al país de l’operació Catalunya. La seva declaració és clau i fonamental per escatir els fets sobre les suposades pressions espanyoles per saber les finances andorranes de líders del Procés. La querella andorrana ha prosperat i ha fet camí, ha anat avançant. D’aquí que els advocats de de Drets a Catalunya especulin amb la possibilitat que sigui pressionat amb aquesta causa dels diamants a canvi de mantenir una declaració que no impliqui les autoritats espanyoles. De fet, si la causa prospera a Espanya i finalment fos imputat pel cas de diamants de sang, l’Audiència Nacional en podria demanar l’extradició per la gravetat dels delictes. De moment, només hi ha la pressió mediàtica: ja la té a través de diversos mitjans espanyols i també andorrans.
Rere aquesta querella hi ha la mà d’Alaine Werner, director de Civitas Máxima amb seu a Ginebra i que persegueix criminals de guerra. Werner va assolir portar davant el Tribunal Penal Internacional el dictador de Liberia Charles Taylor, que va ser condemnat a 50 anys de presó per delicte de lesa humanitat per l’afer dels diamants de sang. Un fet que justificaria la reobertura del cas i la competència espanyola. Les coincidències han esverat el galliner, tot i que Cinca va sortir indemne d’altres embolics judicials per aquest afer.
