L’oficialitat del català torna a estar sobre la taula del Consell d’Afers Generals de la Unió Europea, que aquest dimarts es reuneix a Luxemburg. No es preveuen grans anuncis, però els 27 ja han avançat que esperen rebre explicacions “convincents” per part d’Espanya. La delegació espanyola té coll avall que si s’acaba votant la seva proposta d’oficialitzar el català, el basc i el gallec serà en la pròxima reunió, programada pel 15 de novembre, dues setmanes abans del límit per a la repetició electoral.
El Ministeri d’Exteriors fa setmanes que prepara una operació política i diplomàtica d’equilibris i tallafocs perquè molts estats temem un efecte contagi si s’oficialitzen llengües minoritàries. A la reunió d’aquest dimarts, l’oficialitat del català es tractarà com un “informe de progrés” que durarà un màxim de 30 minuts, però Exteriors té moltes esperances de poder aplanar el camí per a una futura votació. El cap de la diplomàcia espanyola, José Manuel Albares, té previst aclarir tots els dubtes plantejats pels estats membre.
Els dubtes dels 27, principal escull
La majoria dels comentaris que els governs europeus han traslladat a la delegació espanyola es resumeixen en dues grans carpetes: qui pagarà el cost de les traduccions addicionals i com s’abordarà l’oficialitat de les tres llengües cooficials sense crear un precedent per a la resta de llengües minoritàries. Les gestions que la Generalitat ha fet a través de les seves delegacions arreu de la UE han servit per constatar que cap país està totalment en contra de l’oficialitat del català, però tampoc n’hi ha cap que s’hi hagi pronunciat a favor de manera oficial. La gran majoria estan a l’expectativa.
En una atenció als mitjans abans de la reunió a Luxemburg, Albares ha assegurat que la proposta espanyola s’ha “adaptats” als comentaris dels estats. El ministre d’Exteriors ha confirmat que Espanya s’oferirà a pagar el cost de les traduccions addicionals que suposaria l’oficialitat del català. En paral·lel, defensarà el “cas únic” de l’estat espanyol, on les tres llengües són “cooficials”, estan recollides a la Constitució i formen part del dia a dia del Congrés i el Senat. Albares ha tornat a recordar que el català, per exemple, el parlen 10 milions de persones, més que moltes de les llengües que ja són oficials a la UE.
Els equilibris d’Albares a Madrid i a Brussel·les
L’oficialitat del català a la UE és una de les condicions que l’independentisme ha posat sobre la taula per a investir Pedro Sánchez i la Moncloa n’és molt conscient. Albares ha hagut de navegar entre els dubtes i les desconfiances que la proposta espanyola genera a Madrid i a Brussel·les. Davant la pressió dels seus socis europeus, el ministre d’Exteriors va arribar a proposar una aplicació de dues velocitats per prioritzar el català i deixar per més endavant el basc i el gallec, però la solució no va agradar gens Bildu, el PNB i el BNG, mentre que a Brussel·les va ser rebuda amb indiferència perquè no resolia els problemes de base que planteja la reforma dels tractats europeus i, a més, cap estat havia demanat específicament aquesta possibilitat.
