El Consell d’Afers Generals de la Unió Europea es reuneix aquest dimarts a dos quarts d’onze del matí amb l’oficialitat del català com un dels punts a tractar en la trobada. Ho fa en mig de pressions creuades del PSOE i el PP, que han convertit la qüestió de la llengua en una batalla política entre els dos principals partits espanyols perquè de l’oficialitat del català depèn, en part, l’estabilitat de la legislatura espanyola. Els socialistes espanyols negocien a contrarellotge per arrencar l’acord dels 27 estats, ja que l’acord necessita el vistiplau de tots els estats membres, i complir així el compromís adquirit amb Junts per Catalunya l’agost del 2023 per fer presidenta del Congrés dels Diputats a la socialista Francina Armengol, però fins ara l’Estat espanyol no ha aconseguit mai que la resta d’estats membres donin suport a la mesura, per la qual cosa l’ha acabat retirant in extremis de l’ordre del dia. Per contra, els populars volen fer descarrilar l’oficialitat i en les darreres hores han fet públics moviments per torpedinar l’oficialitat del català.
La trobada es produeix quan encara hi ha països de la Unió Europea, com els estats bàltics i de l’Est, veuen amb reticència l’aprovació de la mesura perquè consideren que tindria repercussions sobre les seves minories nacionals i també al·leguen reticència és econòmica. A hores d’ara, tot i la proposta de l’Estat espanyol de plantejar una oficialitat progressiva, la mesura no compta amb l’aval de tots els estats membres i, per tant, no té garantida la seva aprovació. Davant aquesta situació, si la mesura no compta amb el suport de tots els estats, els ministres podran decidir durant la mateixa trobada si sotmeten a votació o no la mesura. De fet, Espanya, si així ho considera, pot demanar retirar el punt de l’ordre del dia, l’antepenúltim, de la reunió. Si això passa, l’oficialitat de les tres llengües cooficials de l’Estat podria tornar a la taula dels 27 en la pròxima reunió del Consell d’Afers Generals de la UE, que se celebrarà el pròxim 24 de juny.
Malgrat que el Consell de la UE ha mantingut reunions tècniques en els últims dies per preparar la reunió d’aquest dimarts, l’oficialitat s’ha negociat al més alt nivell, entre les capitals, i amb el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, que no estarà present en la trobada d’avui, liderant les negociacions. Tot i això, es mantenen les reticències pels costos econòmics de la mesura i les implicacions legals d’aquesta malgrat que el govern de Pedro Sánchez es va oferir a assumir les despeses derivades de l’oficialitat. Però aquest no és l’únic argument en contra, hi ha països que no ho veuen clar per l’efecte que pot produir entre les seves minories i també n’hi ha que qüestionen l’encaix de la mesura amb els Tractats de la UE. “Hem treballat amb diversos estats membres sobre aspectes on tenien dubtes o reticències”, va admetre Albares aquest dilluns.
Pressió del PP per frenar l’oficialitat del català
A més, la mesura topa amb els estats que estan governats per partits que formen part del Partit Popular Europeu (PPE), que té majoria al Consell. I si això no fos prou, des del Partit Popular s’han mogut per pressionar els seus socis i fer descarrilar la proposta. Ho ha reconegut en les darreres hores el líder popular Alberto Núñez Feijóo, que ha fet trucades a països governats pel Partit Popular Europeu (PPE) perquè no donin suport a l’oficialitat de les tres llengües.
“Si hi ha hagut trucades és perquè també n’hi ha en sentit contrari”, ha justificat el secretari general del PPC, Santi Rodríguez, en referència a les pressions del govern espanyol per aconseguir el suport dels 27 estats membres. “El que actua per un interès polític ha d’assumir que els altres facin el mateix”, ha al·legat, i ha dit que des del “PP català ni bloquegem ni impulsem l’ús del català en les institucions europees”. “El que és transcendental per al futur del català són les polítiques que fem a Catalunya, i amb les polítiques que se n’han fet l’ús social ha disminuït” ha sentenciat el secretari general dels populars a Catalunya.
Enmig de la batalla entre socialistes i populars, el Consell d’Afers Generals de la UE començarà aquest dimarts a les 10.30 h i, prèviament, com sol ser habitual, els ministres de cada govern amb competències en afers europeus aniran desfilant davant els mitjans de comunicació a mesura que vagin arribant a la seu de la institució a Brussel·les i és previsible que alguns es pronunciïn respecte de l’oficialitat, un punt que, si no hi ha alteració de l’ordre del dia, és el penúltim punt a tractar en la trobada.
