Nova fase en la batalla de l’exili. L’Advocat General del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), Jean Richard de la Tour, donarà la seva opinió no vinculant sobre les qüestions prejudicials presentades pel jutge instructor de la causa del Procés, Pablo Llarena, el 14 de juliol. sobre l’euroordre contra l’exconseller Lluís Puig, i que de retruc afecta, el president Carles Puigdemont, els exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí així com les líders de la CUP i ERC, Anna Gabriel i Marta Rovira. Una opinió que ha de servir, en base la denegació de la justícia belga de lliurar a Espanya a Lluís Puig, per tal que el tribunal decideixi sobre un dels aspectes claus de la repressió: si s’han de complir les euroordres emeses pel Suprem contra els líders independentistes.
Aquesta és la nova fase que ha obert l’advocat general. Richard de la Tour en finalitzar la vista judicial pel cas a Luxemburg, que ha durat més de cinc hores aquest dimarts. La mare dels ous de la vista d’avui, si Bèlgica pot decidir complir una euroordre o no en base les sospites que tingui de vulneració de drets fonamentals. Així s’ha explicat al llarg del dia, en una vista plena d’argumentacions tècniques, jurídiques i fins un punt polítiques.
Opinions per tots els gustos
La vista ha començat amb l’exposició de l’advocada de l’Estat, Andrea Gavela, i del fiscal Fidel Cadena, i a continuació el lletrat de la Comissió Europea, Julio Baquero Cruz, que ha avalat que es pugui fer una extradició sense revisar el dret a un judici just si no hi ha “deficiències sistèmiques” d’estat de dret. “No existeix un problema sistemàtic d’estat de dret a Espanya”, ha sentenciat. En canvi, els advocats dels exiliats consideren que no cal demostrar aquests problemes “generalitzats” de l’estat de dret a Espanya per denegar l’euroordre.
Gonzalo Boye, advocat de Puigdemont, ha avisat que seria “desproporcionat” exigir al seu client que demostri “deficiències sistèmiques” a Espanya a més de demostrar el risc de vulneració de drets fonamentals en el seu cas particular. “Prou d’aquesta persecució per convocar un referèndum. És una persecució infame per motius polítics i s’ha d’acabar”, ha retret. Precisament, ha basat l’arquitectura jurídica del seu posicionament en què la justícia espanyola actua contra una “minoria nacional catalana”.
Per la seva banda, l’advocat Andreu Van den Eynde, ha dit que la vista és important per a Rovira per “assegurar que el dret de la Unió es respecti”. “Les prejudicials semblen una impugnació de la decisió belga”, ha observat. Així, ha criticat Llarena i l’estat espanyol per “apartar-se dels organismes internacionals” amb el cas de l’1-O.
El jutge ponent del Tribunal de Justícia de la Unió Europea per les prejudicials del magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena veu “una mica estrany” que Bèlgica no consultés Luxemburg sobre les euroordres. El danès Lars Bay Larsen ha recordat a Bèlgica que els Estats no tenen “llibertat” per afegir drets fonamentals a l’examen judicial de les euroordres que marca la jurisprudència de la UE. “Això s’haurà d’analitzar”, ha advertit el danès, sense descartar que es pugui ampliar el marge de rebuig per drets fonamentals. Bèlgica està mantenint una posició ambigua durant la vista judicial.
Què cal decidir?
En concret, ara el tribunal ha de resoldre la petició d’aclariment de Llarena respecte l’eficàcia de les euroordres arran que Bèlgica va denegar -i amb una sonora bufetada- l’extradició del conseller Lluís Puig. Una resolució que, fins i tot, ha permès donar pàtina d’immunitat als eurodiputats independentistes assetjats per la justícia espanyola, malgrat que tinguin suspès aquest dret. Després de les exposicions dels advocats i les respostes a les preguntes del magistrats, ara l’advocat general del TJUE haurà de recollir les opinions, reflexions i interpretacions jurídiques per presentar les seves conclusions sobre el cas. Un document que es presentarà en el termini d’un mes i mig. Aquest informe serà el que hauran d’utilitzar com a ponència els magistrats per dictar sentència que els més optimistes situen el mes de juny.
En la qüestió prejudicial, Llarena demanava a través de set apartats aclarir si un altre tribunal podria vulnerar el principi de confiança mútua en el fet de posar en dubte -com és el cas- la competència del jutge que ha emès l’euroordre. És a dir, si es pot avalar que Bèlgica denegués les euroordres en entendre que el Suprem no era el jutge predeterminat per la llei tal i com va recollir el tribunal belga recollint el dictamen del Comitè de l’ONU sobre detencions ordinàries.
3 
1 
