Octubre és un mes complicat, o com a mínim intens, per a la història del sobiranisme. Encara cou i és ben viu el record i les conseqüències del referèndum del Primer d’Octubre de 2017, amb una repressió que persisteix. Però un altre octubre va marcar també la història política del catalanisme durant molts anys. De fet, va ser un dels motius, segons molts historiadors, de la reacció popular contra l’aixecament feixista del 1936 que va provocar la Guerra Civil. És el que es coneix com “els fets d’octubre de 1934”, diumenge que ve, dia 6, farà 90 anys. Un episodi històric d’alta política marcat per la declaració de l’Estat català dins la República Federal Espanyola, del president Lluís Companys. Un acte polític que estat relacionat amb l’actual etapa del Procés per part de líders polítics espanyolistes. I raó no els falta, perquè les semblances i les coincidències són evidents, sobretot pel que fa a la resposta de l’Estat.
Tot i la mitificació de la Segona República, la declaració política va acabar amb Companys i el seu Govern a la presó per rebel·lió, la cúpula dels Mossos d’Esquadra condemnada a mort, més de tres mil represaliats amb presó o desnonats de les terres on feien de rabassaires o pagesos, i el Palau de la Generalitat i l’Ajuntament bombardejats, així com morts èpiques de militants independentistes o de militars espanyolistes de gallet fàcil al carrer Ferran de Barcelona. Però també, la substitució dels càrrecs públics que van fer costat al pronunciament de Companys o bé, simplement, tenien la sospita que hi simpatitzaven.
Documents desclassificats als quals ha tingut accés El Món
Al capdavall, es pot afirmar que es va aplicar un veritable equivalent del 155 –l’article de la Constitució del 78 aplicat per rellevar el Govern de Carles Puigdemont el 201– per part del govern de la República espanyola, a través dels comandaments militars espanyols desplaçats a Catalunya. Així ho demostren documents sobre els Fets d’Octubre que s’han desclassificat a l’Arxiu Intermedi Militar Pirenaic, amb seu a la caserna del Bruc, als quals ha tingut accés El Món. Uns lligalls on es detalla fil per randa com es va dur a terme la repressió i en quina mesura i també com es triaven els càrrecs polítics que havien de ser rellevats perquè eren catalanistes. Tot plegat després de foragitar la cúpula del Govern de Lluís Companys. Unes caixes de documents on s’especifiquen quines instruccions i protocols es van seguir per part de les autoritats militars per fer net de catalanistes les institucions d’arreu de Catalunya.
“Instruccions per sostenir la normalitat a les comarques”
Una primera partida de documents detallen com va començar la repressió pel 6 d’octubre més enllà del Govern i de la ciutat de Barcelona. Un primer document és una ordre amb data del 12 d’octubre de 1934, signada pel general Domingo Batet, com a cap de la Quarta Divisió de l’Estat Major i com a responsable de l’escaramussa armada que es va viure al centre de Barcelona el dia del pronunciament i de la detenció de Companys.
En aquesta comunicació als comandaments militars estesos pel país, el general Batet -que després va ser assassinat a mans de l’exèrcit franquista per ser fidel a la República i repudiar el general Francisco Franco- remet “instruccions” que ha dictat per “regularitzar la situació dels ajuntaments”. Així mateix, dona ordres per a “una acció ciutadania que permeti sostenir la normalitat a la comarca” i del “partit judicial”. Segons el document, “es tracta d’una solució transitòria que ha d’inspirar-se només en el bé públic i amb total separació (apartamiento) de tota idea política”.
En aquest context, indica també com fer la tria dels substituts per dirigir les institucions territorials i les administracions disperses pel país. Una de les condicions dels candidats escollits és “el seu coneixement del país” i dels “habitants del partit judicial”. Aquests requisits són, per al general Batet, els “fonaments que han de guiar la seva conducta” per què assumeix la “seva autoritat”. D’aquesta manera reclama “zel” als seus subordinats perquè “l’actuació transitòria de l’Exèrcit a la vida civil ha de caracteritzar-se per la seva energia i rapidesa, però també per la seva equanimitat i justícia”. També ordena que quan es detinguin jutges municipals –“sempre que hi hagi fonament”– es comuniqui el seu arrest a l’Audiència Provincial que s’escaigui.
Els cinc criteris per tornar a la normalitat
En els papers desclassificats, el general Batet mostra la seva organització i prudència en aclarir, ja al primer punt, que els ajuntaments que no hagin pres part en el moviment subversiu seguiran funcionant amb les mateixes persones. En canvi, en el segon punt diu: “En aquelles localitats en què, per la seva actuació o per desconfiança, els alcaldes siguin mereixedors de ser destituïts, si tots els restants membres del Consell, pertanyents a tota classe de partits polítics sense exclusió [fins i tot d’ERC, el partit de Companys] hi estan d’acord, serà elegit per ells la persona que haurà d’exercir les funcions de president de la Corporació Municipal”. Per si aquesta instrucció no fos prou efectiva, Batet estableix que caldrà “recórrer a persones sobresortints de la localitat per tal que facin funcions d’alcalde gestor per a tot allò que necessiti la vida municipal”.
De fet, Batet ressalta que aquest nou alcalde serà “responsable de l’ordre públic” on no hi hagi comandament militar. En aquest sentit, encomana fer “agrupacions de ciutadans i lliurar-los armes”, és a dir, una mena de sometent. Fins i tot, remarca que aquests cossos armats seran considerats “militars en sentit actiu i tot insult o agressió s’estimarà com a comès a força armada i jutjat en conseqüència”, és a dir per rebel·lió. Per últim, el punt cinquè aposta per defensar l’ordre públic, o evitar que “s’exerceixin coaccions i que siguin respectades les vies de comunicació i transmissions”. En definitiva, ordena “utilitzar tots els mitjans per restablir la disciplina social, de la mateixa manera que es restableix la disciplina militar”.
El cas de Moià, l’exemple
Entre les desenes d’informes de resposta amb relleus i detencions d’alcaldes que rep Batet i que es troben en diferents lligalls de l’arxiu, destaca la de Moià. El “secretari de l’Ajuntament constitucional”, Carlos Lluís, remet una acta signada per l’alcalde José Solà, on fa constar el compliment, fil per randa, de les ordres. Així, certifica que a la capital de l’actual Moianès, ja a les dues del migdia del 7 d’octubre, els “sediciosos” i “regidors d’ERC”, Bienvenido Fàbregas, Domingo Mas i Salvador Valls, havien abandonat l’Ajuntament després “d’haver-se’l apoderat violentament el dia abans, proclamant la República Federal de l’Estat Català”.
En l’acta reflecteix com retornen la resta de regidors municipals que havien estat “desposseïts dels seus càrrecs violentament pels sediciosos”. Així mateix, fan constar a l’acta que a la secretaria municipal s’hi van deixar les armes i les municions que teòricament havien utilitzat. Un cop restablerta la normalitat, informen Batet que l’Ajuntament, per “unanimitat i a proposta del senyor alcalde, acorda hissar la bandera nacional, fent constar la seva més ferma adhesió al règim i a les autoritats legalment constituïdes”. Les semblances entre els dos octubres són històricament evidents.
