Els Mossos d’Esquadra consideren prou argument “liderar crides reivindicatives” –és a dir, cridar en una manifestació– per identificar un ciutadà que participa en una protesta. Així ho reconeix una resposta parlamentària del departament d’Interior a una pregunta del portaveu del a CUP del ram, Xavier Pellicer, sobre les identificacions de diverses persones en la manifestació contra la presència de Felip VI al Mobile World Congress el 27 de juny del 2021.
Segons la resposta, en format d’informe i que signa, amb data del 15 d’octubre, el mateix conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, fa una cronologia dels fets i els motius de les identificacions en una concentració que el mateix departament qualifica de “no comunicada”. Segons el conseller, agents de la Unitat de Seguretat Ciutadana de l’Àre Bàsica Policial de l’Eixample, que feien tasques de vigilància perimetral, van realitzar “les identificacions quan les persones passaven per la seva posició”. De fet, indica que “l’ordre d’identificar diferents persones la va donar el comandament responsable operatiu de la concentració no comunicada”.
Però més enllà d’aquestes identificacions, –operativa què implica cedir les dades personals a la policia perquè la Comissaria General d’Informació les tramiti– en detalla dues de concretes. Així, detalla a la cambra catalana, que es van “identificar dues persones per participar de forma activa en una concentració no comunicada i que realitzaven accions de lideratge“. Val a dir que en cap cas s’hi van registrar aldarull o danys en aquesta protesta. “La primera va ser identificada perquè portava una de les dues guillotines simulades que s’havien instal·lat davant de la línia policial”, detalla Elena. És a dir, que els Mossos van requerir la identificació a una persona que portava atrezzo a una performance de protesta. “La segona, que acompanyava la primera juntament amb altres persones”, continua el relat, “va ser identificada per liderar les crides reivindicatives que s’havien fet durant la concentració no comunicada”. És a dir, portar artefactes de decoració o cridar consignes és per als Mossos prou motiu per identificar els ciutadans que s’haurien d’expressar lliurement en una protesta.
Ara bé, el conseller també incideix, en la seva resposta a la CUP, que “amb la informació obtinguda de les identificacions dels manifestants es va omplir l’acta administrativa corresponent per concentració no comunicada, per trametre-la a l’autoritat governativa corresponent”. És a dir, per tal que es tramiti una sanció administrativa en base la Llei de Seguretat Ciutadana, coneguda popularment com a llei mordassa. De tota manera, el conseller matisa que les identificacions es van fer segons els “protocols” i que si aquestes identificacions són negatives s’esborren del fitxer en 90 dies després de la seva introducció al sistema. De fet, respostes com aquestes són les que han inspirat a la CUP i Junts a incloure dins la comissió d’estudi del model policial constituïda aquesta setmana al Parlament una anàlisi en profunditat de la Comissaria General d’Informació dels Mossos d’Esquadra.
