El govern espanyol de Pedro Sánchez ha advertit per escrit que vigila de prop l’activitat de les ambaixades catalanes, les delegacions de la Generalitat de Catalunya a l’exterior. De fet, assegura que té activats tots els recursos per defensar la “integritat d’Espanya”. Així ho afirma en una resposta parlamentària del passat 16 de desembre al Congrés a la diputada per Barcelona del PP, Cayetana Álvarez de Toledo, a la qual ha tingut accés El Món. De fet, aquesta vigilància es va apuntar en la documentació que l’octubre del 2019 l’aleshores ministre d’Exteriors, el socialista català Josep Borrell, va remetre al Tribunal de Justícia de Catalunya per demanar la suspensió cautelar de l’obertura de noves delegacions. El govern espanyol sempre va negar que “espiés” les oficines de la Generalitat.
La resposta insisteix que la “Comunitat Autònoma de Catalunya, com tota la resta, pot projectar-se internacionalment en el marc de les seves competències”. Ara bé, adverteix que “si planifiqués o desenvolupés una acció exterior que desbordi la competència autonòmica o col·lisioni amb els interessos de l’Estat, els serveis del Ministeri d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació analitzarien la situació a fi d’adoptar les mesures necessàries”.
El ministeri que dirigeix José Manuel Albares Bueno argüeix l’article 149 de la Constitució Espanyola, que determina la competència exclusiva del govern espanyol en matèria de relacions internacionals. “El govern defensarà aquest mandat constitucional, desenvolupat a la llei 2/2014, de 25 de març, de l’Acció i del Servei Exterior de l’Estat i a la llei 25/2014, de 27 de novembre, de Tractats i altres Acords Internacionals”, al·lega la resposta.
Així mateix, el ministeri espanyol deixa clar l’objectiu de la Moncloa tant internament com externament contra el sobiranisme. “Aquest govern defensa sempre i continuarà defensant els interessos dels espanyols i la integritat territorial d’Espanya”, conclou. Una manera prou gràfica d’advertir al departament d’Exteriors de la Generalitat, amb la consellera Victòria Alsina al capdavant, quina ha de ser la seva línia i els seus objectius. És a dir, només promoció i res de política o relacions internacionals que no siguin supervisades per Espanya.
Aquesta resposta confirmaria la polèmica sorgida la tardor de 2019, quan el llavors cap de la diplomàcia espanyola, Josep Borrell, va demanar a la justícia aturar cautelarment l’obertura de les delegacions del Govern a Londres, Ginebra i Berlín. En la demanda davant el TSJC hi va acompanyar documentació que acreditaria l’espionatge de comunicacions privades de membres del Govern i de les delegacions de la Generalitat. En aquell marc de polèmica, tant l’aleshores portaveu del govern espanyol, Isabel Celaá, com el ministre Borrell van replicar que ni la Generalitat “tenia ambaixades” ni hi havia hagut espionatge. Segons Celaá, no hi havia hagut absolutament res fet pel govern espanyol que fosc ”censurable”. Ans al contrari, segons la línia oficial de Moncloa, el govern havia assumit “la seva competència que li atribueix la Constitució en l’article 149”.
De fet, la política exterior de la Generalitat sempre ha estat a la diana de Madrid. Com a exemple, hi ha els processos judicials seguits als jutjats 13 i 18 de Barcelona, per malversació, que se segueixen contra excàrrecs públics que van tenir relació amb la política exterior de la Generalitat entre els 2011 i 2017. Així s’hi troben processats l’exconseller d’Exterior, Raül Romeva, el seu número dos, Aleix Villatoro, i l’exdirector del Diplocat, Albert Royo, entre d’altres. Per cert, tots també empaitats pel Tribunal de Comptes espanyol.
