La frontera de les comarques gironines amb la Catalunya Nord ha sigut vigilada recentment per militars espanyols entrenats en terrenys com l’Iraq. En concret, per 25 membres de la Brigada d’Infanteria Aragón I, una brigada operativa polivalent ensinistrada per a l’actuació ràpida i entrenada en totes les missions exteriors en què han participat les forces armades espanyoles. Ho ha explicat el mateix ministeri de Defensa amb una resposta parlamentària al diputat d’EH Bildu, Jon Iñarritu, en què detalla el desplegament militar per la pandèmia enquadrat en l’operació Balmis. Un operatiu que va servir tant per fer desinfeccions en equipaments com per fer patrullatge i vigilància.
En una d’aquestes tasques, el ministeri que dirigeix Margarita Robles assegura que les “forces armades han realitzat la missió de fer suport a la seguretat de fronteres als llocs requerits i amb els efectius necessaris per portar a terme l’escomesa per les forces i cossos de seguretat de l’Estat –la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia– que tenen les fronteres en fronteres i matèria fiscal”.
Els 25 militars enviats a la frontera gironia són membres d’infanteria de l’exèrcit de terra preparats per poder afrontar situacions de crisi. No van ser els únics membres d’aquesta Brigada Aragón I enviats a protegir i vigilar fronteres. En concret, 72 soldats van anar a Navarra i 25 a Osca de la mateixa unitat. Aquesta unitat a Catalunya té la seu a Sant Climent Sescebes, la base Álvarez de Castro, on s’ubica el regiment Arapiles 62, integrat a la brigada que dirigeix el general Javier Mur de Lalaguna. L’exèrcit descriu l’Aragón I com una “gran unitat” que ha participat en “totes les missions de l’exèrcit a l’exterior” com ara Bòsnia, Kosovo, Albània, Iraq, Líban, Afganistan, Letònia, Mali, Indonèsia, Pakistan, Colòmbia i Nicaragua.
També aquesta brigada està especialment entrenada, a més de la participació en les missions a l’exterior, en “vigilància i protecció de punts sensibles del territori nacional” així com “suport i col·laboració amb forces i cossos de seguretat de l’Estat”. De fet, la brigada es vanta de les seves accions en “suport de la població i autoritats civils davant de situacions d’emergència”. Per exemple, va ser la que va actuar en la catàstrofe del Prestige i el dispositiu de vigilància d’infraestructures crítiques després dels atemptats de l’11-M. Amb aquest full de serveis, va ser de les brigades de l’exèrcit més mobilitzades per la Covid, juntament amb la Unitat Militars d’Emergències.
Però la frontera de la Catalunya Nord no va ser l’única vigilada pels militars aprofitant l’operació Balmis. A la frontera amb Portugal s’hi van destinar 50 militars, a les províncies espanyoles de Zamora, Càceres i Badajoz. Tot són tropes que provenen de la Brigada d’Infanteria Extremadura XI, una de les veteranes de les missions a l’exterior, on destaca la seva tasca a Letònia, i del comandament d’artilleria de campanya. Melilla i Ceuta es van reforçar amb 94 militars de les seves respectives comandàncies i 52 mobilitzats a Ourense i Pontevedra, de la Brigada d’Infanteria Galicia VII.
La vigilància de les fronteres no va ser l’única funció de seguretat de l’exèrcit en el marc de l’operació Balmis. En el mateix informe parlamentari, Defensa explica que destacaments de les forces armades van portar a terme “missions de suport a la seguretat en diverses centrals nuclears, infraestructures energètiques i altres punts sensibles”, sense concretar-los. Unes tasques en què, segons el mateix ministeri, no es va registrar “cap mena d’incident”. L’actuació militar durant la pandèmia no es va limitar a la desinfecció d’estructures públiques i sanitàries.
108 
41 