Òmnium Cultural i Amnistia i Llibertat han portat aquest dilluns més de 200.000 signatures al Congrés per reclamar la tramitació de la Llei d’Amnistia. Les entitats, acompanyades dels partits independentistes, han entregat a la cambra baixa les caixes amb les firmes a favor de la iniciativa. El vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, ha defensat en una atenció als mitjans que l’amnistia és la via a partir de la qual “començar a resoldre el conflicte polític” i encarna la “voluntat majoritària de la societat catalana”. ERC, JxCat, PDeCAT i la CUP ja van registrar la Llei d’Amnistia al març, però la Mesa va rebutjar tramitar-la i va vetar permetre’n el debat. Davant aquest veto, les entitats fan un “nou intent” via el dret de petició.Mauri ha recordat que hi ha “més de 3.300 persones represaliades”, “exiliats” i causes obertes contra l’independentisme. D’aquí, la defensa de l’amnistia. “Defensar l’autodeterminació no pot ser mai delicte”, ha dit. La portaveu d’Amnistia i Llibertat, Susanna Pagès, ha dit que l’amnistia és un “consens” de la societat catalana i ha apuntat que l’entrega de signatures és un “pas més endavant” per traslladar aquesta “necessitat”.
L’entrega de signatures ha coincidit amb l’acte del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, a Barcelona en què ha anunciat que dimarts el Consell de Ministres concedirà els indults als presos independentistes. Mauri ho ha titllat “d’acte electoralista” i ha opinat que està “mercadejant amb el dolor de les víctimes de la repressió”.
ERC, JxCAT, PDeCAT i la CUP han demanat l’autodeterminació i l’amnistia al costat de les entitats. La portaveu dels republicans, Marta Vilalta, la portaveu de JxCat al Congrés, Míriam Nogueras, el portaveu del PDeCAT a Madrid, Ferran Bel, i la diputada de la CUP Mireia Vehí han qualificat de “propaganda” l’acte de Sánchez. Tant entitats com partits han remarcat que els indults són només una solució “parcial”.
El text que es va registrar fa uns mesos estableix l’amnistia per a “tots els actes d’intencionalitat política” vinculats a “la lluita democràtica per a l’autodeterminació de Catalunya” que hagin estat “tipificats com a delictes o com a conductes determinants de responsabilitat administrativa” i es duguessin a terme “des de l’1 de gener de 2013 i fins al moment de l’entrada en vigor d’aquesta llei”.
La Mesa del Congrés no la va admetre a tràmit després que els lletrats del Congrés recomanessin en un informe que no es tramiti perquè “la concessió d’un indult general” als presos independentistes “entraria en una contradicció palmària i evident” amb l’article 62 i) de la Constitució, que diu que no es poden concedir “indults generals”. La Mesa va tombar l’admissió amb els vots de PSOE, PP i Vox.
