Primera prova de cotó de la legislatura. Els diputats d’ERC i JxCAT a l’exili, Meritxell Serret i Lluís Puig, no renunciaran a la seva acta de diputat del Parlament. Fonts del seu entorn, detallen a El Món, que malgrat no puguin votar presencialment la sessió d’investidura, sí que podrien continuar votant a la cambra de manera telemàtica com ha previst el reglament a mercè de la pandèmia per la COVID. Tots dos van sortir escollits diputats electes el passat 14 de febrer però ara com ara han de mantenir la seva residència a Brussel·les per evitar caure arrestats a petició de les autoritats judicials espanyoles per la causa del Procés.
Tant Serret com Puig mantenen aquesta posició perquè “confien que els seus vots no seran imprescindibles per a la investidura de Pere Aragonès com a president de la Generalitat”. Per a la sessió constitutiva, els vots són presencials i per urna. I per a la investidura, els vots són de viva veu. De fet, tots dos esperen poder votar després de la constitució del Parlament que té com a data límit el 12 de març.
Ara bé, atesa l’experiència de la sessió constitutiva arran de les eleccions del 2017, l’aleshores president de la Mesa d’edat, Ernest Maragall, va admetre el vot delegat pels presos polítics que van demanar assistir i el jutge instructor del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, no els ho va permetre. Però en aquella ocasió, la Mesa d’Edat tenia tots els seus membres d’ERC. Ara no, Maragall repetirà, però tindrà com a secretaris David González, de 26 anys i socialista, i el David Tarrades de Vox, de 24 anys. Una configuració que no permet gaires jugades d’audàcia.
D’aquesta manera, el primer problema que es trobarà la Mesa ja constituïda, serà decidir si admeten el vot telemàtic o el vot delegat dels dos diputats a l’exili. Una opció que depèn de la interpretació reglamentària que té molt taxades les causes per permetre aquest tipus de vot. En tot cas, la Mesa podrà decidir quin tipus de vot podrien practicar durant el funcionament normal de la legislatura.