Nou episodi en el rocambolesc cas de Marcel Vivet. L’activista va ser condemnat a una pena de cinc anys i un dia de presó per desordres, atemptat contra l’autoritat i lesions causades a un mosso en una concentració contra una manifestació del sindicat Jusapol, a Barcelona, l’any 2018. La sentència ha encetat una guerra político-judicial sense precedents entre el departament d’Interior i els Mossos d’Esquadra, que segons la sentència tenen agents que van ser agredits. Un d’aquests policies ja ha rebutjat la defensa jurídica de la Generalitat i ha contractat un advocat privat per personar-se contra el recurs d’apel·lació interposat per la mateixa Generalitat, que ara demana una rebaixa de condemna, tot i que el mateix departament havia propiciat la pena imposada abans que canviés de plantejament en el seu paper d’acusació particular.
Segons l’escrit presentat pel nou advocat del mosso, al qual ha tingut accés El Món, l’agent agredit, membre de la Brigada Mòbil, considera que hi ha “un conflicte d’interessos entre el recurs que presenten els lletrats de la Generalitat i la defensa dels seus drets com a agent”. Per tant, es dirigeix a la sala perquè els accepti com a personats no només en el recurs presentat per Marcel Vivet, sinó també contra el que firmen els serveis jurídics de la Generalitat, per poder fer al·legacions i impugnar en la segona instància. Una maniobra que el nou advocat del mosso afectat, l’experimentat José Antonio Bitos, que va portar la defensa de diversos mossos en el judici del 17-A, considera absolutament necessària i imprescindible. no només per defensar el seu client sinó també per “la seguretat jurídica del cos i de tots els funcionaris de la Generalitat”.
“Ens trobem amb un recurs on la Generalitat defensa l’agressor en contra del mosso”, exclama Bitos en conversa amb El Món. Una situació que titlla “d’insòlita i inèdita”. “Jo hi veig fins i tot una qüestió de deslleialtat professional dels advocats de la Generalitat”, alerta el lletrat. Fins i tot, esbossa un “defecte processal que podria considerar-se un frau o una estafa processal”. “No pots presentar un recurs contra l’opinió del teu client, com és el cas, perquè el mosso, en definitiva era el seu client”, insisteix. “Estem en una situació en què el recurs presentat per la Generalitat, que maniobra per tal que Vivet esquivi la presó, topa clarament amb la doctrina dels actes propis de l’administració”, critica Bitos. Així, entén que “és una contradicció clamorosa que ara demani la suspensió de la pena que la mateixa Generalitat havia demanat i els magistrats li havien estimat”.
“Des del punt de vista jurídic, el recurs de la Generalitat no té ni cap ni peus”, conclou l’advocat que pensa plantar cara en segona instància a les intencions del Govern de desdir-se de la pena demanada i que ara en renega. El Món va avançar el contingut del recurs de la Generalitat, amb què demana que s’eximeixi Vivet de l’entrada a presó a través d’un interessant argument jurídic: la retirada de l’agreujant d’objecte perillós que es va aplicar en la pena. És més, el recurs, de manera molt hàbil, recordava que aquest agreujant es va aplicar només al delicte d’atemptat i no pas al delicte de desordres. Un oblit fonamental per posar en dubte la condemna. O l’objecte era perillós era per als dos delictes o no ho era per a cap. A més, en el recurs de la Generalitat s’al·lega manca de proporcionalitat de la pena.
Per a la defensa del mosso afectat, és “inversemblant que qui demana la pena demani després que se suspengui i que el condemnat no entri a la presó”. “No pots recórrer contra els teus interessos, no pots anar contra els interessos de la gent que defenses!”, retreu l’advocat. “És un recurs per interessos polítics, no jurídics, no poden recórrer una sentència que els ha donat la raó per motius estrictament polítics”, comenta l’advocat. A banda, el lletrat també critica que el recurs assenyali que el seu client “requerís només una primera assistència facultativa” i “oblidi que va necessitar rehabilitació”. “Menteix contra els interessos dels seus defensats”, al·lega.
En aquesta línia, l’advocat veu que el seu client pot tenir totes les de guanyar perquè és molt difícil convèncer una sala d’apel·lacions del que defineix com a “estafa processal”. Una veritable guerra judicial derivada d’una batalla política i mediàtica que té tots els números per convertir el cas Vivet en material de jurisprudència per a futures actuacions judicials dels serveis jurídics de la Generalitat. “No s’entén que la Generalitat, que defensa el departament d’Interior, no defensi els interessos del funcionari”, raona. “Veurem què hi diu la justícia”, conclou.
