Les eleccions del 14F han donat un resultat històric a l’independentisme, que ha guanyat clarament en escons i també en vots. El bloc format per ERC (33 diputats, en guanya 1), Junts (32, en perd 2) i la CUP (9, en guanya 5) s’endú 74 escons. A l’altra banda, el PSC obté 33 escons, Vox 11, Cs 6 i el PP 3: 53 seients en total. I En Comú Podem, que també se situa fora de l’independentisme però dins de l’òrbita del dret a decidir, en té 8. La suma del PSC més els Comuns, per tant, queda en un escàs 41, molt lluny dels 68 de la majoria absoluta. Pel que fa als vots en xifres absolutes, els partits independentistes, inclosos els que no obtenen representació –PDECat, Primàries i el FNC– arriben als 1.446.774. Si només comptem els parlamentaris, ERC, Junts i la CUP, arriben als 1.358.090 sufragis, enfront dels 1.134.68 del bloc unionista. I En Comú Podem n’obté 194.111.
A més a més, el percentatge de vot de l’independentisme supera el 50%, la barrera psicològica que s’havien marcat els mateixos partits sobiranistes com a missatge per enviar a l’Estat i al món. De fet, Pere Aragonès ha explicitat aquest missatge, reclamant un referèndum, amb una part de la seva intervenció en castellà i una altra en anglès. Però l’avís és també per a ells mateixos, Junts i la CUP, que han decidir quina ha de ser el nou full de ruta i la nova etapa del Procés.
La victòria independentista s’ajunta a la debacle de la dreta espanyolista, que ha passat de tenir el partit guanyador el 2017, amb Cs –tot que l’independentisme va fer inútil aquesta victòria– a veure com el partit d’Arrimadas perd 30 diputats, el PP s’enfonsa encara més i Vox els passa al davant, però sense avançar prou i tenint en compte que és un parit amb el qual no poden comptar per als pactes. La suma d’aquestes tres formacions es queda en només 20 escons, quan el 21D Cs i el PP en sumaven 40. De fet, el mateix Santiago Abascal ha expressat la seva frustració pels resultats: encara que al seu partit li hagi anat bé amb aquesta entrada al Parlament, la xifra global és una derrota.
El cas és que el mateix líder de Vox entén que són els millors resultats de l’independentisme al Parlament de Catalunya, per sobre dels 70 diputats del 2017 i dels 72 del 2015. S’ha de tenir en compte que no va ser fins al 2015 que es va poder parlar amb claredat del bloc independentista, perquè el 2012, CDC encara es va presentar UDC. La suma de CiU, ERC i la CUP el 2012 va arribar als 78 escons, però molts d’aquests seients eren ocupats per diputats no independentistes.
Illa vol intentar-ho
Amb tot, el PSC i el PSOE ja han anunciat que Salvador Illa es presentarà a la investidura com a candidat que ha obtingut més vots: en té 651.027, gairebé 50.000 més que ERC, encara que estan empatats en escons. En Comú Podem ha anunciat que contactarà amb el PSC i ERC per intentar formar un tripartit d’esquerres, malgrat “els vetos creuats”, en paraules de Jéssica Albiach, entre socialistes i republicans. Des de l’altra banda del ring, Laura Borràs ha recuperat l’exigència d’unitat independentista a ERC. I la CUP vol reunir-se amb ERC, Junts i els comuns.
40 
8 
