Missing 'path' query parameter

La dita diu que, al setembre, les cabres a la serra i el vi a la gerra. I, a la vista dels darrers anys, s’hi pot afegir: i la toga a l’estrada. Aquest 2025 ho reafirma. L’inici de curs polític ve marcat per diversos judicis i instruccions judicials. Casos que poden determinar la deriva de les legislatures catalana i l’espanyola i tibar les costures de l’Estat arran de la crisi institucional cada vegada es pot fer més ampla, sobretot pel front de la magistratura que sosté una guerra contra el poder executiu i legislatiu, tant amb del setge judicial al PSOE i la Moncloa com amb la llei d’amnistia que va sollevar bona part de les togues.

Com a exemple d’aquesta tensió institucional, destaca el boicot que l’ala dreta de la magistratura i del ministeri fiscal vol fer al Fiscal General de l’Estat, Álvaro García Ortiz. En concret, els deu membres conservadors del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), han reclamat per carta a la presidenta Isabel Perelló, que censuri la presència de García Ortiz així com limiti el protagonisme del ministre de Justícia i Relacions Institucionals, Félix Bolaños. Una petició que compta amb el suport explícit de l’Associació Professional de la Magistratura (APM), l’Associació de Fiscals i l’Associació Professional i Independent de Fiscals (APIF), totes conservadores i majoritàries en les seves branques.

Álvaro García Ortiz, cobejat pel Suprem/ Mateo Lanzuela / Europa Press
Álvaro García Ortiz, cobejat pel Suprem/ Mateo Lanzuela / Europa Press

Una agenda atapeïda

Si amb aquesta olla a pressió no fos prou, l’inici del curs polític és determinat per judicis i instruccions judicials d’alt voltatge polític. D’entrada, la vista oral al judici de Garcia Ortiz per revelació de secrets, però, també s’afegirà la instrucció del cas Koldo i la seva derivada cap al cas Ábalos i Santos Cerdán, encara a la presó, així com l’evolució del cas Montoro, que tot just es va aixecar el secret de sumari abans de les vacances d’estiu.

Però altres casos com el judici a la família Pujol Ferrusola, el cas de la doctora Pinto i comissari d’intel·ligència jubilat José Manuel Villarejo, peces separades de corrupció del PP que deriven del sumari Gürtel o de la Púnica, que celebraran les vistes orals abans d’acabar el 2025. A més, abans de final d’any s’hauran decidit les dates del judici del cas Inipro de corrupció a l’ajuntament de Tarragona o del judici al ministre Jorge Fernández Díaz, pel cas Kitchen. De fet, no serà l’únic maldecap judicial de l’exministre, perquè la justícia andorrana ha reactivat les comissions rogatòries per investigar-lo, així com l’expresident espanyol, Mariano Rajoy, per la trama andorrana de l’Operació Catalunya.

A més, fora de l’àmbit estrictament jurisdiccional, però sí de magistratura, restarà pendent la decisió dels recursos d’empara sobre l’aplicació de l’amnistia així com la decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre les qüestions prejudicials a la mateixa llei presentades per òrgans espanyols. Una decisió que afectarà no només als processats i condemnats pel Tribunal Suprem, sinó pels encartats en l’operació Judes, els condemnats pel Tribunal de Comptes o de Josep Maria Jové, cap de files d’ERC al Parlament i el gerent del partit, Lluís Salvador.

Montoro en la seva etapa de ministre / Arxiu Europa Press

Un judici inèdit

Precisament, el judici al fiscal general de l’Estat serà un dels punts d’ebullició del nou curs polític. De fet, el jutge instructor del cas, el magistrat del Tribunal Suprem Ángel Hurtado, ha anat per feina i el passat 9 de juny va confirmar el seu processament. En una dura interlocutòria, el jutge excloïa del cas a la fiscal en cap a Madrid, Pilar Rodríguez, però raonava que existien prou indicis per acusar-lo de revelació de secrets. Tot per unes suposades filtracions sobre un pacte de conformitat per un delicte fiscal entre la fiscalia amb Alberto González, la parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid, la popular Isabel Díaz Ayuso.

El cas és inèdit en democràcia i l’ala dreta de la judicatura i de la fiscalia hi ha sucat pa. De fet, el seu nomenament ja va generar força tensió dins el ministeri fiscal, un organisme constitucional, que s’ha escorat en posicionament molt conservadores. La crisi va anar creixent perquè les associacions de fiscals van impugnar nomenaments com el de la seva antecessora en el càrrec, Dolores Delgado, com a fiscal de sala. Unes impugnacions que van ser estimades per part del Tribunal Suprem. Fins i tot, les associacions de fiscals més a la dreta van impugnar el seu segon nomenament per considerar que no era apte pel càrrec i va haver d’afrontar un informe desfavorable a la seva renovació per part del plenari del Consell General de l’Estat.

Pedro Sánchez i la seva dona, Begoña Gómez, en una imatge d'arxiu EUROPA PRESS
Pedro Sánchez i la seva dona, Begoña Gómez, en una imatge d’arxiu EUROPA PRESS

La Moncloa i el PSOE, sota sospita

Per altra banda, la justícia també tindrà un paper determinant en les instruccions judicials que assetgen el PSOE i la Moncloa. En aquest marc, cal incidir en el cas Koldo, des de l’Audiència Nacional, que ha derivat en el cas José Luis Ábalos, -exministre de Transports i exnúmero tres del PSOE- i que ha acabat amb el cas Santos Cerdán, també exsecretari d’organització del PSOE, delegat de les negociacions amb Junts per Catalunya i exdiputat per Navarra al Congrés.

Cerdán i Ábalos es troben sota les perquisicions del Tribunal Suprem que aquest dijous ha demanat més informació a la cambra baixa espanyola, al PSOE, al parlament navarrès i a un ajuntament a requeriment de la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil (UCO) per tal de tancar els informes econòmics dels dos investigats. El cas deriva de la investigació per corrupció en la compra de material per la pandèmia. Les gravacions de Koldo García, exassessor d’Ábalos al ministeri.

Però aquesta instrucció no és l’única que afecta de ple el PSOE. El cas Begoña Gómez té tots els elements d’una potencial crisi de govern. Gómez, la dona del president espanyol Pedro Sánchez, està investigada pel titular del Jutjat d’Instrucció número 41 de Madrid, Juan Carlos Peinado, que no només no ha afluixat en la seva escomesa sinó que ha ampliat fins a quatre delictes la instrucció: malversació, tràfic d’influències, intrusisme laboral i apropiació indeguda. Tot plegat per haver participat en seminaris universitaris, haver utilitzat un ordinador públic, o haver gestionat ajudes o beques per a entitats o fundacions. De fet, està previst que el 10 de setembre hi hagi declaracions tot i que s’ha demanat la suspensió sense que a hores d’ara s’hagi resolt.

Jordi Pujol arriba a la capella ardent de Marta Ferrusola / Europa Press

El cas Pujol

Després de més de deu anys d’instrucció i d’haver tancat la investigació l’any 2022, arribarà el judici d’un dels casos que pot sacsejar la política catalana. És el judici a l’Audiència Nacional a la família Pujol Ferrusola que s’iniciarà, si no hi ha cap impediment, el pròxim 10 de novembre. Una vista que s’ha previst s’allargui fins a finals d’abril. Un cas tècnicament molt complex que s’ha anat desinflant amb l’arxiu de tancament de peces com l’operació Drago, que acusava la família d’haver blanquejat els famosos “3.000 milions dels Pujol”.

La vista pot permetre, a la vista de la prova acceptada i de la llarga llista de testimonis, com va actuar la policia patriòtica per encetar una investigació prospectiva. De fet, podria ser que a la vista d’acabés d’acreditar la vulneració de drets fonamentals, i més, després de la condemna, ratificada pel Tribunal Suprem, a l’exdirector Adjunt del Cos Nacional de Policia, Eugeni Pino, pel cas del llapis de memòria dels Pujol. Una sentència que demostra les malifetes de la brigada política per aconseguir proves i acusacions contra la família de l’expresident.

La fiscalia demana fins a 9 anys de presó per l’expresident, i 29 anys per al seu primogènit, Jordi Pujol Ferrusola, pels delictes de blanqueig, associació il·lícita, contra la hisenda Pública i falsedat. La vista serà un judici força interessant, tècnicament intens i on es veuran les cares els fiscals estrella actuals d’anticorrupció i un bon grapat d’advocats penalistes disposats a la batalla.

José Manuel Villarejo, en la seva intervenció a la comissió d'investigació del 17-A/Pool Congreso
José Manuel Villarejo, en la seva intervenció a la comissió d’investigació del 17-A/Pool Congreso

Les corrupteles del PP

Aquest novembre se celebrarà el darrer judici de la trama Gürtel, que abasta la corrupció del PP del 1999 al 2009. També, el judici de la trama “eólica” del PP de Castella La Manxa, per contractes i adjudicacions de parcs eòlics que va descobrir una inspecció de l’Agència Tributària i continuarà la vista del cas Púnica, també de finançament irregular del PP. Judicis a celebrar abans del mes de desembre que també es veuran emboriats per la continuïtat de la investigació del cas Montoro i de l’ús fraudulent de l’agència tributària per afavorir empreses. En l’àmbit del PP també destaca un judici força peculiar previst a l’octubre i és el cas de la Doctora Elisa Pinto, és a dir, la suposada contractació dels serveis de Villarejo per atemorir una dermatòloga, a càrrec de l’empresari Javier López Madrid, compi-yogui de la Letícia Ortiz, monarca espanyola.

Comparteix

Icona de pantalla completa
Missing 'path' query parameter