Curiosament, l’advocat que ha enginyat l’estratègia judicial per a l’exili del Procés, Gonzalo Boye, continua investigat per la justícia espanyola. El jutjat Central d’Instrucció número 3 de l’Audiència Nacional, comandat per la jutge Maria Tardón i abans per Carmen Lamela, instructora de la causa especial del referèndum i del judici contra la cúpula de la conselleria d’Interior, el manté imputat en una causa de blanqueig de capitals. Un sumari secret que neix arran de l’operació Mito, una macrocausa per narcotràfic contra José Ramon Prado Burgallo, que va comportar la detenció de dos dels seus clients. El mateix Prado Burgallo i un empresari de la seguretat anomenat Manuel González Rubio.
Finalment, el 18 de desembre de l’any passat, la jutge va dictar una interlocutòria amb què processava 44 persones, entre les quals hi ha Boye i altres advocats. Tot neix per la confiscació de 889.470 euros a l’aeroport de Barajas el febrer del 2017. Boye va ser contractat per recuperar-los i, de fet, se’n va sortir. Ara bé, la imputació de Boye d’ara està justificada en les declaracions realitzades per part de dos dels principals investigats més de dos anys després d’iniciada la causa. Unes declaracions fomentades per la fiscalia i que van servir per justificar dos escorcolls als domicilis de l’advocat, el professional i el particular. Per cert, el despatx del lletrat de Carles Puigdemont també ha patit dos robatoris amb força els darrers dos anys. Aquestes dues declaracions han servit per fer quadrar dos suposats manuscrits trobats en un escorcoll realitzat el 5 de febrer del 2018 al domicili d’un dels imputats, Luis Enrique Garcia Arango.
Un informe de la UDEF
Així, la jutge utilitza les declaracions incriminatòries cap a Boye realitzades per González Rubio i per un dels altres investigats, Manuel Andrés Puentes Saavedra –fetes després de gairebé dos anys de presó– i els documents trobats en l’escorcoll per comprar el relat de la policia. Concretament, la poderosa Unitat Central de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF), va elaborar un informe per a la magistrada el 23 de setembre del 2019 amb la signatura de la Brigada Central d’Investigació de Blanqueig de Capitals i Anticorrupció (BBCA) on s’ajuntaven aquests dos indicis: els manuscrits i les declaracions. Però, casualitat o no, aquests documents no consten en la relació realitzada per la secretària judicial, i sí, en canvi, apareixen sobtadament en la relació que assegura tenir la policia.
Segons l’atestat de la UDEF, al qual ha tingut accés EL MÓN, firmat per la inspectora en cap del Grup 12 de la BBCA, Puentes Saavedra va afirmar que s’havia reunit al despatx de Boye amb Prado Burgallo i un altre advocat per tal d’articular uns pagarès per recuperar els diners confiscats. A parer de la policia, i seguint el fil de les declaracions, es van realitzar uns contractes i es van signar uns pagarès. Per obtenir aquests documents, es va establir un preu d’uns 90.000 euros, dels quals 30.000 s’abonarien en el moment de lliurar els contractes i els pagarès.
Ara bé, la policia creu refermar aquesta tesi gràcies a un document manuscrit trobat en l’escorcoll del 5 de febrer del 2018 al domicili de Garcia Arango. Un document on hi consta escrit a mà “Salvador” i, curiosament, es pot llegir “advocat Gonzalo” i “Jesús por doc”, “Abona a Mario” al costat de quantitats que els investigadors “presumeixen que siguin quantitats de diners” amb una data de “març 09”. La quantitat de “30” que surt al document fa concloure als investigadors que són els 30.000 que la declaració de l’investigat diu que es van abonar.
Dades que no quadren
Ara bé l’articulació d’aquest relat no només queda en dubte per les gravacions telefòniques aportades a la causa i per la geolocalització dels mòbils, que mai fan coincidir en un mateix punts els assistents a aquesta suposada reunió. Hi ha un element que ha fet aixecar les orelles als advocats defensors, i és que els dos manuscrits incriminatoris no es troben en la relació de documents decomissats en aquest escorcoll.
D’aquesta manera, el document manuscrit es troba, segons la policia, ressenyat com a R-50 (hi ha una errada tipogràfica, perquè en realitat és R-15, com es veu a la fotografia del document) Document 011, Folis 9 a 14, i “en concret els documents s’han trobat al foli 9”. Ara bé, en l’acta d’entrada i escorcoll signada per la lletrada judicial del Jutjat Central d’Instrucció 3, assegura que R-15 Docm 11 és un “conjunt documental compost de 7 folis amb anotacions manuscrites alfanumèriques segellades i foliades amb el timbre de l’Audiència Nacional”.
La conclusió és que segons la fe pública judicial, conté 7 folis i segons la policia, conté 14 folis. La mateixa referència, segons la fe pública judicial conté “anotacions manuscrites alfanumèriques” i, segons els investigadors, conté, a més, unes anotacions sobre possibles pagaments realitzats a l’ “advocat Gonzalo -10” i a “Jesús- 30”. Una incoherència que ha posat en alerta a l’equip jurídic de Boye que ha posat en dubte tant “l’autenticitat com el contingut i l’origen” d’aquesta prova. La diferència de contingut i el fet que apareguin proves obtingudes en escorcolls que no han estat relacionats, ni descrits, ni detallats en les actes de la secretaria judicial han fet saltar les alarmes. Una prova de càrrec feble –un manuscrit interpretable– i que només apareix en el relat de la policia. Un enigma. Continuarà.
114 
