Nova etapa judicial del Procés. El dia 6 de juliol, l’Audiència Nacional celebrarà el judici per encobriment contra els Mossos que acompanyaven el president Carles Puigdemont quan va ser detingut a Alemanya el 25 de març de 2018. La fiscalia demana al tribunal una pena de tres anys de presó i inhabilitació per en Carles i en Xavier, agents del cos que en molts dels dies de festa que tenien dret feien costat al president en el seu exili. Un mail dels advocats de Puigdemont i una contradicció gravíssima en el relat acusatori són dos proves que desmuntarien clarament la tesi de l’encobriment. Precisament, dos elements que ara per ara, ni fiscalia ni el magistrat instructor vol incorporar al relat dels fets de l’acusació.
Tres toms gruixuts de sumari amb peticions a ambaixades, suport de les forces especials alemanyes, activació del Centre Nacional d’Intel·ligència i del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) i una dedicació extraordinària de la Brigada d’Informació del Cos Nacional de Policia que mostren l’ingent esforç dedicat a la caça i captura de Puigdemont i de tots aquells que l’acompanyaven, com és el cas dels dos Mossos ara processats. Ara bé, la defensa no ho ha tingut gens fàcil, sobretot a l’hora que el tribunal acceptés proves que ajudaven a configurar un relat dels fets diferent al que ha presentat durant tota la instrucció la fiscalia.
Aquest és el cas d’un correu electrònic que l’Audiència Nacional s’ha negat, ara per ara, a incorporar-lo en el relat desl fets, tot i els recursos de reforma, apel·lació i al·legacions presentades. Es tracta d’un mail de l’advocat de Puigdemont a Bèlgica que ajudaria a entendre la tasca que van portar a terme Carlos i Xavier no constituia, ni de lluny, un delicte d’encobriment. “Si en el relat fàctic de la instrucció s’han d’incorporar tant els fets que ‘perjudiquen’ com els que ‘beneficien’ als investigats, s’ha de fer constar, que consta a la causa el correu electrònic enviat pel lletrat Belga Paul Bekaert a la Fiscalia Belga, el dia 24 de març de 2018 a les 9 h. 9 min“, indica el lletrat dels Mossos en els seus insistents escrits.
En aquest mail posa en el seu coneixement que “amb motiu de l’euroordre emesa la tarda del 23 de març de 2018 pel Tribunal Suprem contra Puigdemont, Lluís Puig i Clara Ponsatí, aquests es posen a la seva disposició a l’oficina de Policia que la fiscalia indiqui”. De fet, Bekaert recorda que van fer el mateix quan es va emetre la primera euroordre per part de l’aleshores instructora Carmen Lamela. Per a la defensa, aquest correu demostra que Puigdemont es va posar a disposició de la justícia i que els Mossos només l’acompanyaven a la seva personació. Per això, es desfà l’acusació d’encobriment perquè no hi hauria cap mena de delicte a encobrir.
Una contradicció clamorosa
En aquest marc, cal veure la jugada de l’advocat dels suposats escortes que, hàbilment, emfatitza una clamorosa “contradicció” en el relat dels fets amb què instructor i fiscalia clouen el sumari i manen a les parts fer els escrits de qualificació i de defensa. El lletrat recorda que l’escrit de conclusió hi consten els antecedents de fet i en els raonaments jurídics que han fundat la incoació del procediment, i el resultat que han donat les diligencies practicades. Una norma que entèn que s’ha vulnerat perquè hi ha una “evident contradicció en el detall dels fets”. En concret, sobre com van fer el viatge els dos Mossos i cap on van dirigir-se.
Així que reivindica que “no es pot afirmar” que els dos mossos “van sortir en cotxe fins a Estocolm on van recollir Puigdemont i tot seguit s’afirmi que prestaven ajuda al president exiliat per desplaçar-se per carretera des de Helsinki (Finlàndia) fins a Brussel·les, que són 2.370 km i un trajecte en ferri“. “O una de dues, o es desplacen amb cotxe fins Hèlsinki per traslladar-lo a Brussel·les, fent els 2.370 quilòmetres i efectuant un trajecte en ferri, o es desplacen en cotxe fins als afores d’Estocolm des de Brussel·les després d’un trajecte de 1572.2 Km, i sense agafar cap Ferry”, subratlla el lletrat. Així, referma que de les diligències es dedueix “sense cap mena de dubte” que es van desplaçar en vehicle fins a Brussel·les a les afores d’Estocolm i no van agafar cap Ferri ni van anar a Helsinki. “Les dues hipòtesis són contradictòries”, afegeix la defensa dels advocats.
El relat de les declaracions i les proves recollides per les investigacions policials deixen pal·lès que Puigdemont, Josep Lluís Alay -cap de l’oficina de Puigdemont- i Jami Matamala -amic personal del president i senador- van sortir de Helsinki la tarda del 23 de març, quan van tenir coneixement de l’euroordre i es van desplaçar fins els afores d’Estocolm pels seus mitjans. A Estocolm es van trobar amb els dos Mossos que anaven a recollir Puigdemont amb la intenció de desplaçar-lo a Brussel·les.
De fet, els acompanyants de Puigdemont els van sol·licitar si podien anar a buscar el president perquè es presentés davant la policia o la fiscalia belga a la vista que Bekaert, que ja havia enraonat amb Puigdemont, comunicaria a la fiscalia belga que Puigdemont, Puig i Ponsatí es posaven a disposició de les autoritats belgues o bé que els comuniquessin a quina comissaria s’havien de presentar. “El desplaçament dels dos mossos va ser precisament per presentar Puigemont davant les autoritats belgues”, indiquen les fonts de la defensa en base el mail de Bekaert que els magistrats i la fiscalia s’han negat a incloure en la narració dels fets. La ruta dels Mossos i el mail són claus per desmuntar la tesi de l’encobriment.
