Era previsible. La profecia més clara s’ha complert. Els primers recursos d’empara pel cas del Procés dels líders civils de l’independentisme, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, també han estat desestimats. Ara bé, igual que en els casos de Josep Rull i Jordi Turull, les decisions no han estat unànimes. Les dues sentències contenen un vot particular de dos magistrats que faciliten molt la via del recurs a Europa.
Pel que fa a Cuixart, el ponent de la sentència, que encara no s’ha notificat a totes les parts, ha estat el president Juan José González Rivas. Una resolució que aprofundeix en els pronunciaments anteriors, i considera, entre altres qüestions, que la conducta del president d’Òmnium, en promoure “l’oposició material a l’execució policial de les decisions del Tribunal Constitucional i d’altres tribunals, no va ser un exercici legítim dels drets i llibertats d’expressió i reunió”.
En aquest sentit, conlou que la seva condemna penal, pel delicte de sedició de l’art. 544 de el Codi Penal, “compleix amb les normes constitucionals”, i subratlla que no obeeix a cap “finalitat espúria de persecució o càstig per la seva posició política o ideològica”.
Pel que fa el cas de Jordi Sànchez, la sentència, del que n’ha estat ponent el magistrat Santiago Martínez-Vares,
assenyala que, igual que en el cas de Cuixart, que la conducta de l’aleshores president de l’ANC, “no constitueix un simple excés o extralimitació en l’exercici dels drets fonamentals a la llibertat d’expressió i de reunió”. L’argument dels magistrats és que pretenia “com a part de l’estratègia concertada amb els altres encausats, neutralitzar
les decisions adoptades per aquest tribunal i els òrgans judicials servint-se de la mobilització ciutadana per a la creació d’un Estat català independent en forma de república, prescindint dels procediments de reforma constitucional”. “La seva actuació desborda”, continua la resolució, “amb claredat els límits del que es pot considerar un exercici legítim d’aquells drets per exterioritzar la protesta o crítica per l’actuació dels poders públics”.
Les sentències compten amb els vots particulars de el magistrat Juan Antonio Xiol i de la magistrada María Luisa Balaguer que recriminen la manca de taxativitat del delicte de sedició i la manca de proporcionalitat de la sentència. Cuixart i Sàcnhez ja tenen la porta oberta a Estrasburg.
Un cop assabentat de la decisió el president d’Òmnium Cultural, que ja porta 1.325 nits a la presó, ha afirmat que “els tribunals polítics mai no sorprenen” i que seguirà “utilitzant la presó com a altaveu de denúncia internacional”. Després d’exhaurir totes les vies judicials espanyoles, i quan s’obre el camí cap al Tribunal Europeu de Drets Humans, Cuixart ha constatat: “Anem a Estrasburg a acusar l’Estat”.
203 
151 
