L’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, Maciej Szpunar, ha comunicat finalment les seves conclusions sobre el recurs de cassació que va presentar l’exvicepresident Oriol Junqueras, per la negativa del president del Parlament Europeu a lliurar-li l’acta de d’eurodiputat. Szpunar –que va defensar la immunitat de Junqueras– conclou ara que cal rebutjar el recurs de cassació sobre el dret a recuperar el seu escó tot i estar protegit per la immunitat parlamentària des del minut zero de la seva elecció.
El lletrat opina que la decisió del Tribunal General de la Unió Europea de no retornar-li l’escó és correcte perquè l’Eurocambra no tenia “competències” per oposar-se a la decisió del Tribunal Suprem de suspendre el mandat com a eurodiputat del líder republicà. La decisió de l’advocat general no és vinculant, però habitualment coincideix amb la decisió final del tribunal. Tècnicament, el recurs de cassació es va interposar el 25 de febrer del 2021 contra la interlocutòria del Tribunal General, dictada el 15 de desembre de 2020 per la retirada de l’escó.
El cas ha tingut diverses derivades, però que en aquesta ocasió i aprofitant que també s’hi ha personat el Regne d’Espanya, la defensa de Junqueras ha pogut explicar el truc de Manuel Marchena per esquivar el principi de confiança mútua entre els òrgans jurisdiccionals europeus. De fet, és el quart recurs que l’exvicepresident presenta a la justícia europea en defensa de l’anomenada “doctrina Junqueras”, la resolució del TJUE del 19 de desembre de 2019 sobre el dret a la immunitat des que un eurodiputat és electe sense cap més requisit. Una decisió que va servir per lliurar l’acta d’eurodiputats al president Carles Puigdemont i l’exconseller Toni Comín.
Quatre arguments
Segons la resolució, a la qual ha tingut accés El Món, l’advocat general estima que el Tribunal General va “considerar encertadament que el president del Parlament únicament podia informar de la fi del mandat de Junqueras sobrevingut arran de decisions nacionals, sense que aquesta informació produís efectes jurídics propis que la fessin recurrible”. Un punt que segons els advocats indica que la justícia europea manté l’argument que la decisió no era recurrible sense entrar en el fons de l’afer.
Un segon argument consisteix, segons el lletrat, en el fet que Junqueras retreu al Tribunal General haver incorregut en un error de dret en declarar que el Parlament no tenia competències per revisar la causa d’incompatibilitat que va conduir a la pèrdua del seu mandat. L’advocat general assenyala que aquesta al·legació es basa en una “norma jurídica inexistent”.
En tercer terme, el lletrat Spuznar remarca que el Tribunal General va actuar “correctament en partir de la premissa que l’elegibilitat forma part del procediment electoral regulat pel dret dels estats membres, de manera que el Parlament no té competència per controlar les decisions nacionals per les quals es declara la pèrdua de l’elegibilitat i que comporten, per tant, l’anul·lació del mandat”.
En quart lloc, pel que fa al no acolliment pel Tribunal General, a causa de la seva inadmissibilitat, del recurs contra la suposada decisió del president del Parlament de denegar la sol·licitud del 20 de desembre del 2019, l’advocat general considera que Junqueras “no ha aconseguit qüestionar eficaçment la procedència de la motivació del Tribunal General pel que fa a la inadmissibilitat”.
Una llarga batalla judicial
El recurs de cassació davant el TJUE es va presentar arran de la decisió del Tribunal General de la Unió Europea, que va rebutjar admetre a tràmit un recurs jurisdiccional per la decisió de l’aleshores president de l’Europarlament, David Sassoli, de no retornar l’acta de diputat a Junquetas i no mantenir la vacant del grup parlamentari, com li havia demanat l’eurodiputada del mateix grup i partit, Diana Riba. De fet, era una decisió sobre una mesura provisional, una mesura cautelar per protegir l’escó de Junqueras mentre continuava en presó provisional.
23 
5 
