Un dels arguments de la fiscalia durant el judici del Procés al Tribunal Suprem era que el Govern volia convertir els Mossos en el braç armat de la declaració d’independència. Va ser un dels mantres més repetits que, en el judici a la cúpula d’Interior a l’Audiència Nacional, amb el major Josep Lluís Trapero al capdavant, es va diluir. Ara bé, l’Estat encara no les té totes amb la capacitat de la Generalitat de tenir un cos de seguretat propi armat. Com a mostra, la contundència amb què rebutja la decisió del Govern d’armar els Agents Rurals, un cos format per uns 500 membres. D’aquí que el ministeri de l’Interior, a través de la delegació del govern espanyol a Catalunya, ha presentat un dur recurs contenciós administratiu contra el decret 249/2019, de 26 de novembre, pel qual es va aprovar el reglament d’armes del Cos d’Agents Rurals. Una decisió esperonada per l’assassinat de dos agents rurals a Aspa l’any 2017.
El recurs, al qual ha tingut accés El Món, l’advocada de l’Estat assegura que es “vulneren competències estatals” en permetre “l’ús d’armes prohibides pel reglament d’armes”. En concret, el ministeri que dirigeix Fernando Grande Marlaska considera que amb les funcions que tenen els agents rurals “no els habilita per ostentar la llicència tipus B -reservada a particulars- ni tampoc la tipus A, perquè no son membres de les forces armades ni de les forces i cossos de seguretat de l’Estat”. Fins i tot, l’Estat s’oposa a la possibilitat que portin “defensa o bastó extensible perquè no són funcionaris especialment habilitats”.
La demanda contenciosa administrativa, presentada davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, comporta la “nul·litat” del reglament de facto perquè demana anul·lar un total de 15 articles, tots del cor de la normativa. L’argument no és únicament per la suposada vulneració de competències estatals. L’advocada de l’Estat inclou el debat de la manca de competència del departament d’Agricultura, Ramaderia i Medi Rural per aprovar un reglament d’aquestes característiques. De fet, entén que, en qualsevol cas, corresponia al departament d’Interior. La demanda contenciosa insisteix que la competència d’armar un cos és “exclusiva i excloent” de l’Estat. Així, recorda que la llei orgànica de protecció de seguretat ciutadana 4/2015 de 30 de març, diu que la “intervenció de l’Estat és necessària per habilitar qualsevol activitat relacionada amb el procés de producció i venda, així com en la tinença i ús de qualsevol arma de foc”.
Per altra banda, el ministeri de l’Interior considera que la llei 17/2003 del Cos d’Agents Rurals de Catalunya els identifica “no com a cos de policia propi” sinó que només els descriu com a “cos de vigilància i control” amb funcions de “policia administrativa especial”. “Són una figura auxiliar de la seguretat pública, no pas una policia general o un cos armat”, remarca el ministeri de l’Interior en el recurs. En aquest sentit, l’advocada de l’Estat constata que la llei no els habilita per anar armats com un cos policial ni tan sols per a la seva “autoprotecció quan hi hagi risc per la seva integritat física” perquè això no ho pot regular un decret de la Generalitat. Tampoc, segons Interior, els agents rurals poden utilitzar per a les seves funcions “armes de gestió pròpia”, és a dir, armes de la seva propietat.
Els serveis jurídics de la Generalitat, però, asseguren a El Món que pensen plantar cara a la batalla de l’Estat contra la intenció d’armar els agents rurals. En una setmana, presentaran una resposta a la demanda del ministeri de l’Interior en què defensaran la competència de la Generalitat per armar un cos rural, com a Espanya ho és el Servei de Protecció de la Naturalesa de la Guàrdia Civil (Seprona), una unitat especialitzada que pertany a un cos militaritzat amb direcció civil. No és l’únic recurs contra el decret que arma els agents rurals. La Generalitat també haurà de combatre les demandes de la Intersindical Alternativa de Catalunya i de la Federació de Serveis Públics de la UGT, que volen clarificar la mateixa norma.
603 
611 
