Primera conseqüència política del cas C-17, l’atestat dels Mossos d’Esquadra que es va orientar a embolicar en un procediment judicial els membres de la CUP de Granollers. Segons ha pogut saber El Món, el grup parlamentari de la CUP ha registrat una bateria de preguntes, i sol·licituds d’informació per “esclarir els fets” i el que anomenen com a “persecució política de la dissidència política”. Un cas avançat per aquest diari aquest dimarts i que s’emmarca en un els processos judicials de les protestes postsentència de l’octubre de 2019.
Segons ha explicat la CUP, el cas “es tracta d’un cas en el qual la policia local i els Mossos d’Esquadra van construir una investigació per tal d’imputar a membres de la CUP i dels moviments socials en un procés judicial i que per tant es tracta d’un clar cas de persecució política”. De fet, acusen la policia tant els Mossos com la Local de Granollers “d’espionatge polític”. La CUP vol explicacions públiques, per escrit i en la comissió d’Interior, i així ho ha signat el portaveu d’Interior de la formació
Compareixences i sol·licituds d’informació
D’aquí que hagin sol·licitat a través de la cambra catalana, les compareixences dels agents de Mossos d’Esquadra que van participar de les minutes i els atestats policials de la causa judicial oberta al Jutjat d’Instrucció 4 de Granollers. En el mateix paquet demanen la compareixença dels responsables dels Mossos d’Esquadra de l’àrea bàsica policial de la regió de Granollers, de la divisió d’investigació Criminal de l’Àrea metropolitana Nord i del director de la policia Pere Ferrer.
Per altra banda, han formulat sol·licituds d’informació amb què es reclamen els expedients interns que s’hagin obert sobre el cas i tota la documentació que tingui el departament d’Interior. A més han registrat una bateria de preguntes paarlamentàries que demanen explicacions sobre el cas, l’actuació dels agents i el tipus d’investigació. Fins i tot, van una passa més enllà per reclamar els controls de les investigacions polítiques que poden tenir un biaix ideològic. “Quins mecanismes té el Departament per tal de garantir que les investigacions policials no vulneren drets fonamentals ni es basen en biaixos ideològics i/o de persecució política?”, posen negre sobre blanc els cupaires al Parlament.
Causa inventada
La CUP considera que el cas de la CUP de Granollers és un exemple de la “persecució de la dissidència política per part dels Mossos d’Esquadra”. En aquest sentit, considera que és una de les “causes inventades contra la dissidència política” que “representen uns fets gravíssims i no haurien de tenir cabuda a un país suposadament democràtic”. Aquest dimarts va protagonitzar una roda de premsa a Granollers on els cupaires investigats també van advertir que portarien a terme accions legals contra la seva investigació. “És un flagrant cas de muntatge policial que ha encausat 44 persones del Vallès Oriental”, afirmen des de la CUP. “Aquests casos de repressió i muntatge no ens faran pas defallir”, alerta la CUP.
Els fets es remunten al 17 d’octubre del 2019 a la C-17 al seu pas per l’Ametlla del Vallès. Un tall de carretera per protestar per la sentència de gairebé 100 anys de presó pels líders del Procés. La policia va utilitzar l’atestat i les minutes policials per perseguir els membres de la Crida per Granollers. Una investigació posterior i les declaracions erràtiques dels agents que van intervenir i els instructors han aixecat les sospites de muntatge policial.
