Investigació “per internet” a través d’una dessuadora per part del Grup de Delinqüència Urbana dels Mossos d’Esquadra que ha indignat fins i tot el jutge instructor. Es tracta d’una acusació de la policia de la Generalitat contra els membres de l’assemblea de la CUP de Granollers, a la qual ha tingut accés El Món. La policia els acusa per referència de trobar-se suposadament en un tall a la C17 a l’Ametlla del Vallès, el 17 d’octubre del 2019, en les protestes per la sentència del Procés.
Ni els cupaires hi eren, ni poden identificar ningú, ni poden relacionar cap fet amb cap dels investigats. Tan sols van agafar matrícules i van buscar “per internet les cares”. Fins i tot, algunes identificacions oficials les fan amb diminutius. De fet, van buscar la dessuadora que suposadament alguns portaven i que els va portar a la web Cridapergranollers.cat, la pàgina de la CUP de la població vallesana. Així es va muntar l’acusació. Un fet que desencadenarà una acció legal contra el departament d’Interior i els Mossos d’Esquadra. Els advocats d’Alerta Solidària ja hi estan treballant. Consideren que la policia va construir una investigació per embolicar els cupaires de la comarca en una investigació judicial.
Cas arxivat i reobert i acusacions de lideratge
La història comença amb una instrucció judicial, la 860/2020 del jutjat 4 d’Instrucció de Granollers, pel tall de la C17, amb una cinquantena d’imputats. Ara bé, el cas es va arxivar provisionalment perquè l’aleshores instructora no hi va veure cap fet delictiu en la protesta, i en tot cas, va considerar que no es podia identificar en concret que cap de les persones investigades es podia relacionar amb cap delicte concret. Però mesos després, el nou jutge instructor va reobrir la causa i ha fet passar pel jutjat els mossos d’esquadra que van signar i elaborar els atestats incriminatoris. Els informes, amb el número 959709/2019 de AT UIGGRANOLLERs, aporten com a indici de càrrec una fotografia electoral dels integrants publicada a la web de Cridapergranollers.cat, que van aconseguir seguint el rastre de les dessuadores.
A l’atestat es fa constar que els agents destinats al tall havien pogut “observar” que hi havia “un grup d’unes cinc persones d’entre 30 i 50 anys aproximadament, vestits amb dessuadores de color negre en les que a la part de l’esquena, amb lletres grogues, hi ha l’inscripció ‘Som República, Granollers’”. Segons la policia, aquest grup donava “instruccions” als que hi havia a primera línia de la barricada i liderava una munió de gent que suposadament “llançava pedres a la línia policial” i va robar palets a una empresa per aixecar la barricada. A través de la dessuadora i de vehicles aparcats en un voral, els policies diuen que van identificar els integrants del grup, que curiosament coincideixen amb els membres de l’assemblea de la CUP de Granollers.
Atestats i declaracions que fan empipar el jutge
Però la ratificació dels atestats davant el jutge, la fiscal i els advocats Xavier Monge i Eduardo Cáliz, d’Alerta Solidària, mostra l’afegit d’imaginació que fa l’oficial instructor. El mosso 1.689 va admetre davant el jutge que havia escrit l’atestat només amb informació de referència, sobre la base del que li havien dit els agents actuants i la policia local de Caldes de Montbui, perquè no va ser “al lloc dels fets”. Una afirmació davant del jutge el passat 22 d’abril que no va fer cap mena de gràcia a l’instructor. El jutge no amagava el seu enuig en sentir l’instructor definir la investigació com a “buscar cares per internet”.
L’altre instructor de la causa, l’agent 5.336 dels Mossos d’Esquadra, també va admetre davant el jutge, en una declaració de quatre minuts, el garbuix de les identificacions sense poder tampoc atribuir cap delicte en concret a cap dels investigats. Però qui es va endur la palma de l’esbroncada del jutge va ser l’agent 16.828, ara agent en un cos de policia local. Aquest agent va assegurar davant el jutge que havia dut a terme les identificacions a través d’internet, gràcies a les dessuadores, i de matrícules de cotxe molt apartats del punt concret físic del tall.
“No recordo qui va fer la identificació” i “només parlaven pel mòbil”
Però a mida que avançava la declaració, l’agent perdia credibilitat i feia perdre la paciència al jutge. A preguntes de la defensa, el policia va reconèixer que “no estava segur si la identificació la va fer ell o un altre”. Una confessió que va fer esverar al jutge. “Vostè ha dit que ho recordava, i després diu que no, com pot contestar les preguntes de la defensa, si ara diu que no recorda com i qui va identificar”, li va etzibar el jutge, molt contrariat.
Però la tensió no es va acabar amb l’admissió que no sabia ni qui havia identificat els cupaires per incorporar-los a l’atestat. El jutge va tornar a mostrar el seu empipament quan els mateixos instructors dels Mossos, a diferència del que deien a l’atestat, van dir que no havien vist els implicats fer cap acte agressiu, sinó que només eren a la zona “parlant pel mòbil, no gravant imatges” i no poden dir que van muntar cap mena de barricada. “Només deien quant de temps portaven de tall”, va cloure el policia al jutge.
Fitxes de trànsit amb diminutius
Un dels arguments amb què els policies inclouen els membres de la CUP en la investigació són les matrícules dels cotxes que hi havia als voltants del tall. Els investigadors asseguren que només van extrapolar les dades de Trànsit, però curiosament, els noms estan en diminutiu o en forma col·loquial. “No li sembla estrany que segons vostè a la fitxa del vehicle hi consti Pep i no José Miguel?”, li va preguntar l’advocat Monge a l’instructor de l’atestat policial del cas. La resposta s’aparta molt de la racionalitat: “I què?”. La cara del jutge era un poema. Tot indica que la policia va redactar un atestat amb la intenció d’embolicar els membres de la CUP en un tall on s’apunten delictes com robatori amb força, desordres públics o atemptat a l’autoritat.
2 
