Els francesos voten el diumenge 23 d’abril en la primera volta de les eleccions presidencials. Bona part d’europeus i les institucions comunitàries seguiran ben de prop els comicis, amb la mirada posada especialment en el resultat que pugui treure la candidata del Front Nacional, Marine Le Pen. També estan cridats a les urnes els habitants de la Catalunya Nord, un territori on aquest partit sempre ha tingut una base social molt important.
El periodista i corresponsal de diversos mitjans a la Catalunya Nord, Aleix Renyé, ha explicat a El Món que aquest és un dels territoris més importants pel lepenisme, però no és l’únic. “La mateixa força que tindrà aquí la tindrà a tot l’arc mediterrani d’Occcitància i la zona al voltant de Marsella”, apunta Renyé.
Més enllà dels ‘pied-noirs’, antics colons que van tornar d’Algèria després de la Guerra d’Independència, que tradicionalment eren la base social del FN, s’hi sumen més factors. Renyé revela que es tracta d’una zona on “l’atur és molt alt”, i que Le Pen molt probablement capti el vot de persones poc polititzades que volen anar en contra del sistema. Ahora, Renyé destaca la “gran penetració” del partit d’extrema dreta en zones agrícoles, amb un gran pes també en aquest territori.
És diferent el punt de vista del conseller municipal de CDC a Perpinyà, Jordi Vera, que creu que el fenomen del lepenisme ja hauria “tocat sostre”. “En aquestes eleccions, tots els candidats estan tocats per escàndols de corrupció, també Le Pen” apunta Vera, motiu pel qual els electors acudiran a les urnes sense massa il·lusió. Pel contrari, podria ser Jean-Luc Mélenchon , el candidat de la France Insubmisse qui captés el vot protesta, però fins i tot “per eliminació”, segons el conseller municipal.
Manca de cohesió social
Un dels factors que, segons Renyé, podria catapultar Le Pen són les desigualtats socials: “És de les zones de l’Estat més pobres, però alhora hi ha una part de la població que viu molt bé”, resumeix el periodista. Aquest desequil·libri remet a un altre sector social que pot donar un impuls a Le Pen: jubilats procedents del nord de França. El professor emèrit de la Universitat de Perpinyà i membre de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), Joan Becat, destaca que un altre votant potencial del FN són persones grans “que senten inseguretat, i estan espantades pel que veuen per la televisió“. En definitiva, la manca de cohesió social i l’antiarabisme de part dels pied-noirs són factors que “aporten aigua al molí”, segons les persones consultades.
Gran part dels condicionants que expliquen l’auge de l’extrema dreta a bona part d’Europa es donen, d’aquesta manera, a la Catalunya Nord. Segons les dades de l’Observatoire des inegalités, l’atur a la zona dels Pirineus Orientals va ser la més alta a finals del 2016, amb poc més d’un 15%, mentre que la mitjana a l’Estat francés no arribava al 10%.
La catalanitat no frena el FN
Si bé la catalanitat podia ser un fre al franquisme el segle passat a l’Estat, ningú creu que el sentiment identitari pugui fer de contrapès a Le Pen. “El catalanisme és un moviment prepolític”, segons Renyer, que relata com el sentiment no es té en compte a l’hora de votar. De fet, és molt probable que “gent atreta pels castells i les sardanes” voti el FN, segons el periodista.
El conseller municipal de CDC a Perpinyà tampoc creu que la catalanitat afecti a l’hora de decidir el vot. De fet, Vera deixa clar que el seu partit no ha donat cap consigna de vot, i ja es preparen per les legislatives: “Fins i tot, hi ha gent que pensa que com més maquiavèl·lica sigui la situació, millor pot anar pels territoris“, assenyala el polític.
El desarrelament impulsa Le Pen
Pot haver-hi gent pot acabar votant lepenisme empès per la seva identitat catalana (i francesa), segons el perioidsta de Catalunya Nord Punt Com, Esteve Valls. Són persones que voten en contra dels canvis que s’han produït els últims anys en el país, segons Valls, i que ho fa per un sentiment de “desarrelament”. “La gent no es troba al carrer, i pensa que la revolució tecnològica i la mundialització els han fet perdre les tradicions”, segons el periodista. Valls resumeix que bona part dels francesos en general veuen com la globalització ha destruït les fonts tradicionals pròpies, i que és impossible pensar en festes majors amb pregons als carrers, com passa al Principat, i que això és -entre altres- un motiu que fa que molta gent voti Le Pen.
Mélenchon, possible contrapès pel FN
“Sociològicament, el votant del FN és molt semblant al de Podem”, etziba Renyé. En aquest sentit, el periodista apunta que a nivell social té un programa molt semblant al del Partit Comunista, de qui xuclen el seu votant més tradicional. Segons Becat, per aquest mateix motiu la Françe Insubmisse podria ser el gran contrapès al partit d’extrema dreta, perquè també critica les polítiques de la UE i recull el descontentament. Coincideix amb aquesta visió Vera, que considera que la presència de Mélenchon pot fragmentar el vot protesta: “Poden semblar dos extrems oposats, però a molts barris hi ha gent acostumada a votar comunista a les municipals i FN a les presidencials”, apunta.
Ara bé, siguin quins siguin els resultats, les fonts consultades dubten que cap de les dues formacions arribi a governar per les característiques del sistema electoral francés. Sobretot si guanya Le Pen, creuen que les altres formacions farien un cordó sanitari contra ells en la segona volta.
