Els Mossos s’han convertit en un protagonista polític de primer ordre en el darrer any. I en els darrers mesos, polític i social. El malestar al cos que s’arrossega des de les retallades ha esclatat amb tota la seva força amb la posada en marxa de la plataforma MosSOS. Un col·lectiu que ha organitzat mobilitzacions al cos impensables fa uns anys. A més, les protestes s’han esperonat després que el cos hagi estat difamat per l’acció repressora de l’Estat arran de la seva actuació durant el Primer d’Octubre. El malestar també s’ha disparat quan el mateix Govern ha posat en dubte alguna de les seves actuacions, com els càrregues a Girona durant el dia de la constitució espanyola, obrint crisis sonores a l’executiu de Quim Torra.
Sigui com sigui, aquests dos darrers dies les protestes s’han fet notar, sobretot aquest dijous amb una tancada de Mossos -impulsada a través de les xarxes socials- a la seu d’Interior durant més de vuit hores amb protestes al carrer que han implicat talls de trànsit a la Gran Via, Passeig de Sant Joan i carrer Diputació. No han acabat fins passades les vuit dels vespre que s’ha aixecat la plantada. De moment, el fantasma de la “grip blava”, una baixa massiva d’agents el 21D, es reclou de nou al castell.
El dia ha començat a les nou del matí, a la novena planta de l’edifici, en una sala on es reprenia la reunió posposada la que ahir al vespre es va celebrar al departament d’Economia. Els sindicats policials volien posar negre sobre blanc solucions als quinze punts de negociació que van lliurar fa més de tres mesos a la cúpula d’Interior. Sobretot, l’equiparació salarial amb els bombers que titllen ja de “greuge històric”.
Reunió Fallida
El compromís era que aquest matí hi hauria membres del Govern amb capacitat de decisió per afrontar les peticions. Però la sorpresa ha estat que no hi havia ningú amb ple comandament d’Economia, només una subdirectora, i per part d’Interior, el número dos del departament Brauli Duart, a més de cap de serveis. Després de dues hores de reunió s’ha esberlat la taula de negociació. Segons els sindicats, el Govern s’ha aixecat de la cadira en arribar a un dels punts més conflictius i més sensibles de la reclamació dels Mossos, l’equiparació salarial amb els Bombers. En canvi, fonts d’Interior han negat haver-se aixecat de la cadira com a trencament de negociacions. Ans al contrari, des del departament han assegurat que respecte l’equiparació els delegats han plantejat un nou punt que han hagut de treballar, pensar i “fer números” per presentar una “proposta mínimament assenyada”.
El resultat ha estat que els delegats s’han quedat a la sala i els sindicats i la plataforma MosSOS ha cridat a la resistència i a la concentració a la mateixa seu en suport dels companys. La protesta s’ha allargat durant hores amb relleus d’efectius, talls de carrers, botzines, ocupació del vestíbul, xiulets, petards i pancartes. “No ens mourem”, ha advertit ben entrada la tarda Àngels Bosch, del SPC i presidenta d’EUROCOP, la unió de sindicats policials d’Europa que agrupa més de mig milió d’efectius. Els ànims han començat a temperar-se cap a quarts de set de la tarda quan el director general de la Policia, Andreu Martínez, ha pujat a la novena planta amb una proposta sota el braç per equiparar els salaris d’ambdós cossos.
Els Mossos han parat l’orella i tot i que no els convenç del tot, han decidit donar un marge de confiança. “Avui ha començat la veritable negociació”, han assegurat els negociadors que han estat aclamats pels concentrats. La proposta de l’administració és encara lluny de la reclamació dels Mossos però és un pau armada per continuar negociant abans de la celebració del consell de la Policia del proper 19 de desembre.
3.000 euros a 1.500
Segons els sindicats de la policia, la diferència del salari anual entre un Mosso i un Bomber és de 3.000 euros. Una diferència que els policies no entenen i defensen que cal rectificar. Aquesta reclamació ja ve de lluny, fins al punt que el 2008 es va signar un acord per equiparar els sous d’aleshores en terminis de quatre trams. Quedava pendent el quart tram que per les retallades va quedar dormint el son dels justos. La cúpula de Miquel Buch va acceptar liquidar aquest tram però els Mossos van demanar que l’equiparació havia quedat obsoleta després de deu anys.
Una tesi que Interior i Martínez entenen que és una “demanda nova” de les quinze que es van posar sobre la taula. Però els sindicats no ho veuen així que reclamen arribar a l’equiparació amb el sou que actulament estan cobrant els Bombers. Concretament, consideren que els Bombers tenen un complement específic que els Mossos també haurien de cobrar i que suposen 3.000 euros de diferència anuals.
Segons el departament, amb la seva proposta el pagament del quart tram a través dels pressupostos del 2019 i el canvi en els complements acostaran els dos salaris anuals. Per una banda, els Bombers cobraven un complement per les 102 hores de més que havien de fer obligatòriament per la manca d’efectius estructural. Amb l’oferta del departament, aquest complement passaria a ser voluntari però retribuit sense perjudici de les hores extraordinàries.
D’aquesta manera, amb el pagament del tram que resta de l’acord de 2008 (uns 300 euros) i el nou complement voluntari per 102 hores (una jornada al mes), pel departament la diferència seria, de moment, d’uns 1.800 euros perquè el tipus de feina i la dedicació és diferent. En canvi, pels sindicats la diferència només es reduiria a la meitat.
En qualsevol cas, aquesta és una proposta que s’haurà de concretar en els propers dies perquè Economia i Funció Pública l’hauria d’avalar. Tal i com està ara, hi hauria un decalatge entre Mossos i Bombers en favor d’aquests però que ningú ha volgut concretar. La negociació continua oberta i tot apunta que encara queden llargs. Martínez però s’ha mostrat respectuós amb la protesta tot afegint que la “seu d’Interior també era casa dels Mossos, és casa seva”. Així mateix, s’ha mostrat convençut que no hi haurà una “grip blava” el proper 21D, és a dir, una baixa massiva d’agents per pressionar la negociació.
Sobre la resta de reclamacions
En la seva compareixença, Martínez ha volgut detallar la quinzena de demandes del sindicat. Les ha dividides en tres grups: les que afectaven a tot el servei públic; les que tot i ser responsabilitat d’Interior s’escapen del seu nivell competencial i les que depenen només del departament.
Així en el primer grup n’inclou sis que veu pràcticament resoltes o en vies de solució com el 100% de la retribució en cas d’Incapacitat Temporal, el pagament de les pagues extraordinàries de 2013 i 2014 ja acordats en la Mesa General de Funció Pública a abonar-se entre el 2019 i 2022; el complement de productivitat i la recuperació del Fons d’Acció Social.
En el segon grup hi ha integrat les demandes com ara la jubilació anticipada; la manca d’efectius i la participació en la Mesa de Funció Pública. Tres reclamacions que segons Martínez estan en vies de solució.
En el tercer bloc, hi ha inclòs el pagament Dispositiu Àgora -que segons ha afirmat en la nòmina de novembre es va pagar la part principal; l’aprovació dels nous quadrants de Trànsit i mirar de fer-los extensius a d’altres unitats; la compensació de nits i festius; increment en un 32% de l’hora extra, la implantació de la carrera profesional dels agents de Seguretat Ciutadana i la famosa i complexa equiparació amb els bombers.
