Junts per Catalunya ha defensat l’estratègia del govern espanyol per aconseguir l’oficialitat del català, l’eusquera i el gallec a Europa i, no només això, sinó que n’ha reivindicat l’autoria. Aleix Sarri, assessor de Junts per Catalunya al Parlament Europeu, ha detallat que el memoràndum que l’executiu de Pedro Sánchez va presentar ahir al Consell d’Afers Generals de la Unió Europea està “treballat i analitzat” entre el govern espanyol i l’equip de Junts per Catalunya. I a més, conté” tots els elements “que demostren que no cal canviar els Tractats per aconseguir l’oficialitat del català, i, d’altra banda, deixa clar que “no crea cap precedent”.
Així mateix, l’assessor de Junts ha destacat en un fil d’X, abans Twitter, que el memoràndum treballat conjuntament amb la Moncloa també compta amb “amb aportacions de solvència internacional”, que han col·laborat per “afinar els arguments jurídics” amb l’objectiu d'”evitar que cap estat pugui utilitzar una argumentació legalista” per aturar l’oficialitat del català a la Unió Europea. “Des de Junts fa mesos que treballem amb discreció per aconseguir l’oficialitat plena del català a la Unió Europea. I això vol dir que volem que el català tingui la mateixa protecció legal que lituà o suec, no simplement parlar-lo al plenari del Parlament Europeu”, exposa.
Sarri ho ha dit l’endemà que transcendís que l’executiu de Sánchez no havia demanat encara formalment cap informe jurídic sobre l’oficialitat de les llengües de l’Estat a la Unió, un tràmit que, segons van informar fonts diplomàtiques a l’ACN, és imprescindible per avançar en l’oficialitat. En aquest sentit, Sarri ressalta que aquesta decisió “entra dins l’estratègia pactada” i subratlla que “en aquests moments és la millor decisió”. “Superar els arguments jurídics fal·laços que es van construir l’any 2004 no és gens fàcil”, sentencia.
Valoració dels tres posicionaments explícits abans de la reunió
Abans de la reunió d’ahir a Brussel·les, A l’arribada a la reunió de ministres a Brussel·les, Finlàndia es va mostrar reticent mentre que Romania dona suport a la iniciativa i Lituània diu “respectar” les llengües que Espanya digui que són oficials. Aleix Sarri qualifica de “bo” el posicionament de Lituània perquè un dels arguments que des de Junts han “sofisticat” els darrers mesos és com l’article 4.2 dels Tractats “obliga la UE a respectar la identitat constitucional dels estats”. “És a dir, que si l’estat espanyol demana l’oficialitat de la llengua, cal posar-ho fàcil per respectar-ho”.
Pel que fa al posicionament de Finlàndia, l’assessor del grup liderat per Carles Puigdemont també considera “bo” que Finlàndia no trobi obstacles legals i, d’altra banda, diu que la “por” que tenen pel precedent que pot suposar l’oficialitat del català per a les seves llengües, en concret pel sami de Lapònia, queda esvaïda amb el memoràndum perquè “ja compta amb provisions per evitar un precedent”. Així mateix, diu que el posicionament finlandès és “per primer cop merament polític” i “no basat en argumentacions tècniques o legals”. “Això vol dir que en certa manera les condicionalitats que inclouen el memoràndum estan fent el seu efecte”, subratlla.
Finalment, diu que els arguments de Romania, que es declara a favor després de constatar que la mesura “no crearà un precedent i sobre la determinació de finançar les traduccions”, són “clau” de cara a la resta d’estats. “Amb aquests arguments, ara cal que el govern espanyol acceleri els contactes bilaterals amb els reticents”, conclou.
