La pressió sobre aquest debat d’investidura recau sobre JxCAT, que ja va anunciar aquest dijous al vespre que s’abstindria en la primera votació, de manera que Pere Aragonès no serà investit aquest divendres i haurà d’afrontar una segona sessió. Els junters han rebutjat sumar-se a l’acord que van rubricar ERC i la CUP sense comptar amb el partit que lidera Puigdemont, i si bé les negociacions continuen, no han donat fruit per aquest debat. De fet, hi ha encara moltes carpetes obertes que, a parer de Junts, fan inviable el pacte de legislatura en aquests moments. De fet, aquest dimarts el partit ja demanava a ERC “dies o setmanes” per seguir negociant. Sigui com sigui, avui tots els focus estan posats sobre Junts per calibrar fins a quin punt l’acord serà possible els propers dies o si es produirà una investidura fallida.
L’encarregat de defensar l’abstenció dels junters ha estat el seu portaveu parlamentari, Albert Batet, que ha començat la seva intervenció posant en valor els resultats de l’independentisme a les urnes. “El resultat del 14F és inapel·lable, per primera vegada els partits independentistes hem assolit el 52% del vot independentista i la majoria més àmplia en favor de la república. Per tant, el resultat del 14F és una oportunitat que no podem desaprofitar, però també una responsabilitat que no podem defugir. La ciutadania, segons Batet, ha donat un missatge “inapel·lable”, “33 i 32. Si us plau, us heu d’entendre, ens han dit”. I ara, ha afegit el diputat de Junts, “ens toca estar a l’alçada d’aquestes xifres”. En aquest sentit, el junter ha dit que els independentistes estan obligats a traçar un nou camí que els comprometi a tots, “recuperant aquell esperit de lleialtat i confiança mútua de l’1-O. Però que no comptin amb nosaltres tit si és “per deslegitimar l’1-O, perquè alguns continuen pagant unes conseqüències molt dures i injustes”.
Dit això, i quan ja finalitzava la seva intervenció, Junts per Catalunya ha llançat una bomba en ple debat d’investidura demanant a Pere Aragonès que suspengui la segona sessió d’investidura per donar marge a la negociació per aconseguir un acord ferm. Batet ha insistit que a Junts “no tenim cap dubte que a vostè li correspon la presidència de la Generalitat. No el volem enviar la paperera de la història, sinó que volem fer història junts. No proposarem cap altre de candidat ni farem merdadeig. Ens abstindrem amb la voluntat de continuar avançant per un acord de legislatura i un govern estable”.
En aquesta línia, el portaveu de JxCAT s’ha preguntat si s’haurà après la lliçó que, “fora del consens, regna la desconfiança. No podem cometre els errors del passat, ho hem viscut en la darrera legislatura i no ens n’hem d’amagar”. Una pregunta que ha servit a Batet per recordar que encara hi ha algunes ferides obertes en l’independentisme, com que “no es va saber donar una resposta unitària a la repressió en el cas de la investidura de Puigdemont, la de Turull, la sentència del Suprem o la inhabilitació del president Torra”.
Albert Batet també ha parlat sobre les relacions amb Madrid, i ha assegurat que el partit està “disposat a donar crèdit a la taula de diàleg, perquè totes les parts hem de cedir”. Però seguidament ha volgut posar en valor el paper de l’exili: “Hem de reconèixer que les victòries dels darrers tres anys han vingut de l’exili, i ha recordat a Aragonès que l’anterior govern es comprometen amb el Consell per la República, que ha d’actuar de forma col·legiada com a òrgan deliberatiu i decisor i del full de ruta per la independència, que esquivi la repressió espanyola, i des de la generalitat cal garantir una bona govenrnança sense reiniciar a resistència institucional .
Sigui com sigui, Batet ha insistit que calen canvis respecte a la legislatura passada perquè ara som “el 52% per avançar, no per fer el mateix que si tinguéssim el 48%. Per això volem un bon acord, no volem un acord per una investidura sinó per una legislatura i un govern fort, perquè el 52% representa una nova legitimitat i ha de tenir conseqüències polítiques”. I ha sentenciat: no volem un acord de submissió, sinó un acord d’addició. Si ens reconeixem com a aliats, ens hem de blindar dels intents externs, i potser interns, de fer-nos caure”.