Aquest matí la cúpula política d’Interior ha rellevat com a cap del cos dels Mossos d’Esquadra al major Josep Lluís Trapero. El substituirà una prefectura dirigida pels comissaris Josep Estela, Eduard Sallent i la intendent Rosa Bosch. Segons el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, ha estat un canvi per posar en marxa el pla Mossos 2030 amb una perspectiva diferent. Però el relleu de Trapero no s’ha interpretat, ni de bon tros, com un canvi habitual i comprensible arran del canvi de direcció política del departament. La figura del major, el seu historial i el seu balanç pesen. De fet, pocs caps de política arriben a tenir una ascendència meditàtica tan elevada i un protagonisme, fins a cert punt, extraordinària. Les circumstàncies històriques, polítiques i socials han forjat un comandament del cos sobretot pensat a singularitzar el cos amb la proximitat i emmarcar-lo en una societat poc amable amb les policies.
Trapero és badaloní de naixement (1965), però es va criar al Singuerlín de Santa Coloma de Gramenet. Es va llicenciar en dret, però ha estat policia de base. De fet, és el primer cap del cos que no provè dels altres cossos policials. La seva biografia policial comença patrullant, recollint denúncies fins a dirigir la comissaria general d’Investigació Policial. Amb un gran temperament, certa tossuderia, i moltes hores de vol va ser nomenat cap del cos pel conseller Ramon Espadaler, l’abril de 2013. Era el comissari en cap, i assumia el lloc en un moment molt delicat per la policia de la Generalitat.
El nou cap del cos prenia el relleu de l’històric Josep Milan, que comandava el cos des de febrer del 2007. A l’agenda, el polèmic cas d’Ester Quintana, el desallotjament dels indignats del 15-M a la Plaça Catalunya i la reestructuració de la imatge del cos. De fet, la imatge ha estat una de les obsessions de Trapero en els darrers anys, per tal d’articular un cos policial adaptat als criteris i exigències de la societat catalana molt més permissiva amb la protesta que no pas altres llocs de l’Estat. Com exemple, Trapero en el dia de les Esquadres- diada de la policia catalana- de l’any 2014 va demanar “perdó” per les actuacions policials que haurien perjudicat a ciutadans, una velada referència al cas Quintana i altres casos que el mateix aleshores comissari va qualificar de “convulsos per la policia catalana”.
La reformulació de l’ordre públic, l’entesa per tal de retirar les bales de goma i l’enèrgica defensa de l’àrea de mediació van anar perfilant el nou cos dels Mossos. En aquesta evolució va arribar una prova de foc per la policia catalana, els atemptats de Barcelona i Cambrils, el 17 d’agost del 2017. La gestió amb tremp, asserenada i contundent de la tragèdia va ser un èxit policial des del punt de vista social i mediàtic. Fins i tot, amb samarretes i missatges virals com el famós “Pos bueno, pos molt bé, adiós”, que va respondre a un periodista holandès que es queixava que responia en català a les preguntes.
Fins i tot, es van etiquetar cerveses artesanes amb la seva imatge. Trapero es veia entronitzat per la societat en general, i per l’independentisme en particular. Una situació curiosa perquè quan el conseller Jordi Jané i el director general de la Policia, Albert Batlle, van nomenar-lo Major del cos es va batejar l’acens com una “punyalada trapera” al sobiranisme. El major però no es va arronsar quan des de l’altra banda criticaven la seva gestió. “Uns ens tiren flors i els altres merda”, va afirmar en una entrevista amb Mònica Terribas a Catalunya Ràdio.
El següent episodi també era una revàlida de la maduresa i de la complicitat del cos amb la societat, el referèndum del Primer d’Octubre. De fet, ja tenia experiència amb el dispositiu discret de la consulta del 9-N de 2014. El referèndum va ser més complex. Trapero tenia en ment apostar pel model policial que anava bastint des de finals de 2013, una policia que actués amb proporcionalitat i amb oportunitat. No volia un bany de sang ni arrossegar als Mossos a un desastre mediàtic i social per un referèndum que no havia de tenir cap mena d’efectivitat jurídica. Va articular un dispositiu ben diferent al planejat pel Cos Nacional de Policia i Guàrdia Civil. El resultat va ser una actuació que el mateix líder socialista Miquel Iceta va descriure de “imperdonablement reprimit”.
Com a conseqüència del Primer d’Octubre i dels fets del 20 de setembre, Trapero va ser processat i jutjat per rebel·lió, sedició i desobediència. A més, el 27 d’Octubre va ser el primer càrrec que va ser destituït per l’aplicació de l’article 155. Tres anys després era absolt per l’Audiència Nacional amb una sentència que lloava el seu comandament policial i les formes de gestionar l’ordre públic a Catalunya per part del major. La fiscalia va renunciar a presentar cap recurs. Trapero era reconegut per la feina que havia dut a terme. El conseller Miquel Sàmper el va restituir. Trapero tenia ganes de tornar per la porta gran, hi havia hagut un reconeixement i hi tenia tot el dret.
Un cop al càrrec es van celebrar les eleccions al Parlament, i la conselleria d’Interior va anar a parar a mans d’ERC. El futur estava més o menys definit. La direcció d’ERC no el volia al comandament dels Mossos i era públic el fet que no s’entenia amb el conseller ni amb el totpoderós i supervivent de la conselleria, el director general de la policia, Pere Ferrer. La decisió se li va comunicar i segons assegura el conseller vol continuar al cos. Elena ha convertit un relleu natural, com és el canvi d’un càrrec de confiança, en una decisió política i gairebé personal. El nou comissari en cap ha donat alguna pista: “Deixem de parlar en primera persona del singular, per parlar en primera persona del plural”. Trapero ha estat un cap del cos que ha anat més enllà de simple gestió administrativa de la policia catalana, empès per les circumstàncies, ha defensat una policia de proximitat, autocrítica i amb un model propi de Catalunya. Al capdavall, quan el van jutjar també jutjaven un model policial. Se’n va sortir. Ho ha fet tot al cos. Ara arriba el relleu.
