Joan Carles Gallego (Barcelona, 1954) ha passat del món sindical –va ser secretari general de CCOO- al món polític en un moment en què, justament, el món laboral i la societat seran el focus de la gestió de la crisi sanitària i econòmica. Arriba de número dos de Jéssica Albiach a En Comú Podem, convençut que el pacte amb ERC i el PSC és possible i necessari, malgrat reconèixer que caldrà una ajuda de Madrid per aconseguir la calma enmig de la tempesta. Rep El MÓN a la seu dels Comuns a Barcelona en l’esprint final de campanya.
Catalunya en Comú Podem podria arribar a tenir la clau de la governabilitat, per fer un desempat entre dos blocs al Parlament, fins i tot per forçar una repetició electoral. Tenen vostès previst aquest escenari?
Tot indica que tindrem un Parlament més plural i tot indica que no hi haurà govern si no és de coalició. La nostra aposta és per fer un govern d’esquerres que faci polítiques de transformació estratègica per cobrir les necessitats socials de la gent, i que al mateix temps abordi els reptes econòmics, climàtics i de reindustrialització que té la nostra societat.
Però si l’independentisme no sumés, descarten donar suport a un PSC que tingués també els vots de Cs, PP i Vox?
És que només hi ha dues possibilitats: o continuar com els darrers deu anys, amb un desgovern que ha estat estèril des del punt de vista de les necessitats socials i nacionals de Catalunya, o un govern d’esquerres. No hi ha alternativa possible.
Aritmèticament, el pacte del PSC amb la dreta, i el suport dels Comuns, no està descartat. Una altra cosa és que ho estigui políticament.
Serien somnis d’una nit… O repetim la fórmula fracassada o fem un govern d’esquerres.
Un acord per a un govern en minoria del PSC i els Comuns, amb el suport d’investidura de Cs, PP i Vox és inviable, en cas que l’independentisme no sumés?
Insisteixo, la nostra proposta és d’esquerres. Aquest escenari està descartat completament, no tindria cap sentit.
Quan parlen d’un govern d’esquerres, estan pensant en la CUP, o només en el tripartit amb ERC i el PSC?
És una proposta clarament orientada a abordar la greu crisi econòmica i social que vivim, que ha de pivotar sobre una reconstrucció econòmica en tres grans línies: la construcció de serveis públics des de la perspectiva europea, donant de millors béns i serveis i crear 300.000 llocs de treball, la transformació ecològica i la digitalització de l’economia, amb equilibri territorial i recerca, i finalment, la fiscalitat. Difícilment tindrem uns serveis públics transformadors si no tenim una fiscalitat suficient, amb un pacte fiscal entre Catalunya i Espanya.
Concreti quins serien els seus socis de govern.
És un projecte d’esquerres.
Pot dir sigles?
El PSC i ERC.
I la CUP no és d’esquerres?
La CUP ha de pensar què vol ser quan sigui gran… Fa deu anys que dona suport a les polítiques de JxCAT. Fa quatre dies que es negava a una comissió d’investigació sobre el tema de les residències i la Covid-19. La CUP ha estat la crossa d’unes polítiques fracassades. Ara, si la CUP vol formar part d’un projecte de transformació social i econòmica, cap problema.
Vostès insisteixen en la possibilitat d’un acord amb ERC i el PSC per governar, però els republicans han dit per activa i per passiva que no governaran amb el PSC. No és un carreró sense sortida?
Les fórmules concretes en què això s’ha de materialitzar es veuran després del 14F. Nosaltres tenim voluntat de teixir les aliances entre ERC i el PSC. Som conscients que a banda de les propostes econòmiques i socials, hi ha d’haver les propostes per abordar el conflicte polític que té Catalunya. S’ha avançat força en el reconeixement que hi ha un conflicte amb la taula de diàleg, i aquesta taula ha de construir un acord que clarifiqui la relació entre Catalunya i Espanya, i aquest acord haurà de ser referendat per la ciutadania. I en paral·lel, perquè això funcioni, necessitem abordar la situació injusta que va provocar la sentència del Suprem i que les persones que són a la presó surtin de manera ràpida. I aquí treballem amb la via de l’indult i la de la reforma del codi penal.
ERC, JxCAT i la CUP, així com els presos polítics i exiliats, són partidaris de l’amnistia. Vostè no s’hi ha referit.
L’amnistia ni la contemplem ni la deixem de contemplar, la nostra aposta és la que és útil per a les persones i per a la política, i l’indult i la reforma del codi penal són possibles i útils perquè poden construir les aliances necessàries al Congrés dels Diputats. L’amnistia, no sabem si pot ser útil per fer aliances al Congrés, i ara pensem que no és possible.
N’han parlat, amb ERC, d’aquest tripartit?
Les converses privades són privades. Tothom parla amb tothom, però en campanya electoral tothom es dirigeix a convèncer els seus. Nosaltres, pel que coneixem i hem pogut debatre, creiem que és possible construir una proposta política a partir d’una aliança amb ERC i el PSC.
Qui tingui més escons és qui ha de liderar aquesta aliança?
La fórmula concreta l’haurem de discutir després. Capacitat de lideratge la Jéssica Albiach l’ha demostrat, perquè té capacitat de diàleg i anàlisi crítica. En tot cas, la fórmula ja la discutirem l’endemà de les eleccions.
Un tercer tripartit és possible?
Malgrat el que es digui en campanya, el tripartit és possible. No descartem aqueta fórmula en absolut.
S’imagina la foto de Jéssica Albiach, Pere Aragonès i Salvador Illa al Palau de la Generalitat, doncs.
Nosaltres veiem aquesta fotografia, sí, però sobretot veiem un govern d’esquerres. Quan comencem a parlar, primer bilateralment i després els tres, veurem com es concreta aquesta fotografia. Insisteixo, la fórmula del tripartit molta gent la veu, quan parlem amb la gent dels pobles ens diuen que tenen un record positiu de polítiques socials i de transformació. De fet, nosaltres recuperem algunes propostes importants del tripartit, com la llei de barris verds.
Un govern en minoria del PSC i els Comuns, amb el suport d’ERC, també el contemplen?
Un govern en minoria no donaria la solidesa que ens cal. Cal un pacte de govern d’esquerres molt ben delimitat, el perímetre ha de quedar molt clar.
ERC ha fet la proposta d’un front amb JxCAT, CUP i Comuns, que vostès sí que han descartat.
És una fórmula tramposa, un menú impossible de condimentar. No pots voler donar satisfacció als problemes materials i socials de la societat i al mateix temps fer apostes fiscals regressives o de model econòmic neoliberal. Si tu situes en aquest pacte a JxCAT i el PDeCAT, fas impossible abordar la reconstrucció del país, perquè ells defensen el model neoliberal amb què es va gestionar la crisi anterior. I encara hi ha un altre problema greu: a les llistes de JxCAT hi ha persones que mantenen actituds xenòfobes i racistes. No és democràticament acceptable, i demanem a ERC que digui que no pot seure a un govern on hi hagi persones que tenen actituds racistes. Democràticament no és possible. Al racisme i la xenofòbia cal aïllar-los políticament. I amb Vox, cal aïllar-la i combatre-la políticament. Ni aigua. Ara bé, tant dolent és el racisme de Vox com el que s’expressa en qualsevol llista al Parlament.
Perquè el lector ho entengui, a qui es refereix de JxCAT?
Joan Canadell va tractar de ‘colons’ les persones que viuen i treballen a Catalunya havent nascut fora de Catalunya, i això fa un tuf racista i xenòfob molt clar.
Al seu entendre, ERC no ha de permetre que el número dos de JxCAT sigui conseller?
Jo, tenir al govern una persona amb actituds xenòfobes i racistes, des del punt de vista cultural, polític i ideològic no em sembla de rebut. Per estar en un govern democràtic has de tenir actituds democràtiques, és molt senzill. Necessitem un govern per a tots els catalans, no pots excloure una part substancial de la societat.
Tornant a la seva proposta. Com poden els Comuns fer que ERC deixi al marge que el PSC és un dels partits del 155 i que ha aplaudit la repressió contra l’independentisme?
L’indult i la reforma del codi penal, gràcies als esforços que hem fet nosaltres tant al Congrés dels Diputats com al propi govern de l’Estat, hem posat sobre la taula aquests dos temes, que estan avançats. Més d’hora que tard acabarà materialitzant-se. No sé si serà el 15, el 16 o el 17, són coses que tenen els seu termini però que han d’avançar ràpidament perquè formen part de la solució política al conflicte. Desmuntar la malifeta judicial ajudarà a que la taula de diàleg pugui avançar en una solució.
ERC no demana l’indult, sinó l’amnistia. I defensa l’autodeterminació. No sembla un còctel fàcil de digerir, amb el PSC.
Les capacitats d’autogovern s’ha de gestionar amb el dia a dia per a l’economia i la ciutadania. Però durant deu anys, les capacitats d’autogovern s’han utilitat només per gestionar el conflicte polític i nacional, degradant el govern i l’economia. Nosaltres volem que Catalunya avanci en paral·lel en drets socials i drets nacionals. Per això nosaltres apostem per una república plurinacional que doni satisfacció a les demandes de construcció nacional de Catalunya en un context global basat en la cooperació entre els diferents nivells d’administració.
La CUP s’ha fixat com a termini el 2025 per celebrar un referèndum vinculant. Els Comuns treballen amb algun horitzó en aquest sentit?
No posem cap horitzó temporal. Hi ha d’haver un acord en la taula de negociació, i aquest acord l’ha de votar la gent. Un acord que estableixi les bases de la relació entre Catalunya i Espanya, i si és referendat, ha de ser vàlid. Però no podem situar-nos en la lògica processista de prometre referèndums per votar una cosa que no té validesa jurídica.
115 
11 
