Joan Canadell genera inquietud a les estructures de l’Estat? Des que presideix la Cambra de Comerç de Barcelona, i ara com a candidat de JxCAT, ha pres una notorietat considerable que no té a veure amb l’activitat de la Cambra i sí amb la seva ideologia.
L’hauria de tenir, perquè si guanyem i governem, tinc una idea clara de què pot ser Catalunya fora d’Espanya i a més a més, en poc temps pot deixar en evidència què és Espanya, que és el país que per comptes de pensar en els seus ciutadans pensa en les grans empreses de l’oligopoli i pensa en els funcionaris, però no ajuda la gent. Això explica que Espanya hagi tingut en els darrers trenta anys tres vegades més del 20% de l’atur. Una Catalunya independent que demostri que podem estar amb una certa rapidesa en un 5%-7% d’atur posarà en entredit la resta de l’Estat.
Vostè és el primer independentista declarat que arriba a presidir una institució econòmica de gran potència com és la Cambra. I quan ha estat proclamat candidat de JxCAT, la Fiscalia espanyola ha intervingut anunciant una investigació per possible frau a les eleccions a la Cambra, fet que podria invalidar la seva presidència. Creu que si vostè fos afiliat d’un partit no independentista estaria en el punt de mira?
Segur que no! Quan el senyor Pedro Sánchez ve a Barcelona a reunir-se amb el sector empresarial, convoca Pimec i Foment, però no el president de la Cambra, algun motiu deu haver-hi… Si jo no fos declaradament independentista i amb arguments, jo hauria estat convocat a la trobada.
El preocupa, la causa oberta per Fiscalia?
No em preocupa en absolut. L’acusació de les eleccions fraudulentes a la Cambra no té res a veure amb l’equip que va guanyar les eleccions –Eines de País–, en tot cas és sobre el procediment, i això depèn de la conselleria d’Empresa i de la consellera que hi havia en aquell moment –Àngels Chacón–. Pel que ens diuen els nostres advocats, no hi ha cas. Ara bé, a Espanya mai no saps què pot passar. En tot cas, si hi ha alguna cosa, serà contra la conselleria, que és qui va crear aquestes eleccions i el reglament. I si s’han de repetir eleccions, que no ho descartaria, estic convençut que l’independentisme encara demostrarà més força de la que va tenir, perquè molts empresaris independentistes ens han dit que no van votar perquè pensaven que no teníem res a fer.
Quin món empresarial s’ha trobat des del punt de vista ideològic?
La sorpresa ha estat positiva, puc comptar amb els dits d’una mà els empresaris que m’he trobat en un any i mig que m’hagin dit que això de la independència no tenia cap sentit, i en canvi no m’hi cabrien en un cistell els que m’han dit que endavant, que hem d’anar per aquí. Afirmo solemnement que el món empresarial català és molt majoritàriament independentista. Molt més que la mitjana de la societat civil, que deu estar al voltant del 50%. Els empresaris, que normalment són gent més formada i que veu més els greuges de l’Estat i les dificultats que tenen per no tenir un govern a favor, encara són més independentistes.
A Catalunya hi ha també grans corporacions que després de l’1-O van traslladar la seva seu social perquè Madrid els ho va demanar. I econòmicament, el seu pes és brutal. Sense el seu suport es pot fer la independència?
S’adaptarien. Justament, aquestes corporacions s’han adaptat a les pressions que van rebre amb l’1-O: van canviar l’adreça de la raó social en un fitxer però no moure ni una cadira. El dia que siguem un estat independent, l’adaptació serà que tindran una seu aquí i probablement una a Espanya. Les grans empreses s’adapten a les situacions a arreu del món! En qualsevol cas, la meva gran sorpresa ha estat trobar presidents i CEO de grans empreses de l’IBEX que en petit comitè són clarament independentistes tot i haver traslladat la seu. Una cosa és el que has de fer de fer per al teu públic i per l’Estat, i l’altra és el que tu penses.
Per què li molesta tant, que li diguin que és de dretes?
Perquè no ho soc! Un empresari de dretes no defensarà un SMI de 1.500 euros a mig termini, i avui mateix de 1.200, però el tenim de 950. Necessitem tenir gent formada a les empreses, gent que tingui capacitat de fer projectes de valor afegit, i això, pagant salaris baixos no ho aconseguirem mai. I a nivell polític, jo només he militat a ERC i a Reagrupament. No he militat mai a JxCAT, ni a Convergència ni a cap dels partits d’aquesta òrbita. Més que això?
Com a candidat de JxCAT escollit en primàries, vostè ha assegurat que vol implementar la república en aquesta legislatura. Vol fer volar coloms o hi creu fermament?
En absolut. El president Puigdemont ha reconegut que es va equivocar i que hauria d’haver tirat endavant. Què hauria passat si no s’hagués fet marxa enrere? Probablement hauria tingut unes conseqüències negatives, però probablement ara seríem un estat independent. Sí que era possible fer-ho, però es van fer enrere. Per quina raó? Jo no hi era, però crec que un dels problemes és el drama que tenim encara, la falta d’unitat entre els partits teòricament independentista.
I com s’ho pensa fer, vostè, per aconseguir la independència en una legislatura?
Necessitem la unitat de tots els partits independentistes, perquè si només una part d’aquests partits té la determinació de fer efectiva la república… En tot cas s’ha de preguntar als que no tenen aquesta determinació.
ERC no està determinada?
Si JxCAT no aconseguim la majoria absoluta, necessitem que l’altra part hi sigui. Voldran o no? La independència és possible si l’altra part vol fer-ho.
Carrega tots els neulers a ERC.
Quan sortim escollits al Parlament ja veurem qui té determinació i qui no. A JxCAT no tenim cap dubte que volem fer efectiva la República en aquest mandat, el que passa és que no podem obligar els altres, els hem de seduir. Hi ha una manera de seduir-los, que és que hi hagi una majoria clara per desfer l’empat. Si tornem a un empat gairebé tècnic com ara, és molt difícil fer un full de ruta conjunt, però si guanyem clarament uns o altres, això marcarà quin ha de ser el full de ruta. Jo espero que si guanyem clarament, l’altra part se sumi al nostre vaixell, i nosaltres igual si passa a l’inrevés.
En aquest “els altres” vostè no hi inclou la CUP, dona per fet que els cupaires estan del cantó de JxCAT?
Jo crec que en aquest moment hi ha afinitat. Tant de bo entre la CUP i JxCAT en tinguéssim prou per fer-ho, perquè aleshores tindria menys dubtes.
S’imagina un govern de JxCAT i la CUP?
Sí, per què no? Si és per fer la independència, n’estic convençut, si és per governar el país amb una autonomia serà més difícil. Les converses que he tingut com a president de la Cambra amb gent de la CUP han estat molt entenedores i favorables. Tinc molt clar que el repartiment de riquesa és un bé per a la societat en general, i estic molt d’acord en generar estructures econòmiques basades en cooperatives.
Convidarien la CUP a entrar al Palau de la Generalitat?
Si és una legislatura per fer efectiva la República, com més forts siguem millor. Però encara hem de veure si ERC vol fer el pas de fer efectiva la independència o no.
Si JxCAT no guanya les eleccions, renunciarà a la confrontació i assumirà l’estratègia d’ERC?
És que encara que volguéssim no podrem fer res més, si perdem, quina força tindrem? Haurem d’acceptar el que hagi decidit la gent.
Com seria aleshores la legislatura, al seu entendre?
Jo us parlo com a Joan Canadell: si guanya ERC haurem d’acceptar el seu full de ruta i un govern de transició, i haurem d’estar quatre anys o els que siguin seguint aquest full de ruta. Ara, mentrestant, si nosaltres tenim conselleries intentarem preparar aquestes conselleries per transitar cap a un nou país amb un nou model econòmic, i en quatre anys hi ha temps per fer moltes coses. Intentaria tenir aquelles conselleries que són clau per canviar el model econòmic.
Faci una llista, si us plau.
Economia, Empresa i Treball, Coneixement, sostenibilitat i medi ambient. I territori, perquè no concebo una Catalunya que segueixi creixent l’Àrea Metropolitana i la resta del país que no estigui en xarxa.
Els dos darrers CEO donen, sumant el PDeCAT, més del 50% dels vots independentistes. Com administraria vostè aquesta xifra?
Superar el 50% és més pressió per a l’Estat, que ja no pot dir que no hi ha majoria, tot i que per a mi ja hi és, i també més pressió per a Europa. Però també per negociar amb Madrid, si és que allà hi ha algú disposat a negociar, i també més pressió per a ERC si guanya la seva via del diàleg.
El candidat d’ERC, Pere Aragonès, ha deixat clar que el pacte amb el PSC és “impossible”. Per què es malfien d’ERC i no donen per fet el pacte independentista?
No donem per fet res, perquè mentre l’aritmètica permeti un tripartit, hem de pensar que si n’hi ha dos n’hi pot haver tres. En aquest moment hi ha un tripartit a Espanya, un a l’Ajuntament de Barcelona cada cop més sòlid, i ningú no diu que no hi pugui ser a Catalunya, per molt que ara diguin que no. Si repassem l’hemeroteca dels dirigents d’ERC veuríem que hi ha moltes coses que no s’han complert, i aquesta pot ser una més.
JxCAT governa a la Diputació de Barcelona amb el PSC. Quines garanties poden donar, vostès?
JxCAT tenim claríssim que el nostre full de ruta és la independència. Si sumem amb ERC i la CUP no hi ha cap altra opció.
Les seves diferències amb Pere Aragonès són públiques. Es veu de conseller en un Govern pilotat per ERC?
Estic a disposició del que calgui. No serà tan fàcil si el president és Pere Aragonès, però per a mi el més important és fer efectiva la República i tirar el país endavant. I si he d’adaptar-me, m’adaptaré.
Si és per fer efectiva la República, tenir la presidència de la Generalitat no és el més rellevant?
M’agradaria que, per primera vegada, aquest país tingui una presidenta de la Generalitat després de 131 presidents. M’encantaria que Laura Borràs fos la presidenta, independentment d’on estigui jo ara.
Laura Borràs podria acabar essent inhabilitada.
Hem d’anar veient pantalles, i hem de tirar endavant sense facilitar la feina a l’Estat.
