El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ja ha avalat per primer cop el concepte “amnistia”. Ho ha fet aquest divendres, el mateix dia en què, a més, la presidenta de Sumar, Yolanda Díaz, ha anunciat que la setmana que ve presentarà un dictamen elaborat per una vintena de juristes sobre l’encaix de la llei d’amnistia en la Constitució. De fet, aquest document, del qual ja es coneix part del seu contingut, té similituds i diferències amb el projecte de llei que l’independentisme va presentar l’any 2021 al Congrés i que la majoria del 52% independentista va recuperar en el debat de política general la setmana passada al Parlament, amb el suport dels comuns.
L’independentisme va aprovar una proposta de resolució a favor d'”una llei d’amnistia per deixar sense efecte allò que s’havia tipificat com a infracció penal o administrativa, en relació amb la defensa a l’exercici del dret a autodeterminació de Catalunya”. Això, segons l’acord assolit, s’ha de fer “partint de l’acord recollit a la proposició de llei orgànica d’amnistia i de resolució del conflicte polític entre Catalunya i l’Estat espanyol que va ser inadmesa a tràmit per la Mesa del Congrés i que van presentar conjuntament els grups parlamentaris d’ERC, JxCat i CUP l’any 2020″.
Així mateix, dies abans la portaveu d’Esquerra Republicana, Raquel Sans, va deixar clar en una entrevista a Ràdio 4 que la llei d’amnistia ja està feta i és al Congrés des del 2021. “Es poden fer els retocs que calguin, però el text de la llei està registrat al Congrés des del 2021“, va defensar. Tant per a ERC com per a Junts per Catalunya l’amnistia és una condició sine qua non en qualsevol acord per acabar facilitant la investidura de Pedro Sánchez abans del 27 de novembre, data límit abans no s’hagin de convocar eleccions. Els socialistes prefereixen guardar silenci sobre les negociacions i marquen distàncies amb la proposta de Sumar, però de moment ja s’han posicionat al Senat rebutjant una moció del PP contra l’amnistia i Pedro Sánchez ja l’ha avalat com una eina útil per superar les “conseqüències judicials” del Procés.
Les formacions admeten que hi ha intercanvi de documents per perfilar la futura llei i, en aquest sentit, Sumar ja li ha fet arribar la seva proposta a Junts, que s’ha compromès a respondre “de la manera més immediata possible” i a enviar les seves conclusions sobre l’informe. El que és segur és que la proposta ideal per als independentistes, segons el que han aprovat les tres forces sobiranistes al Parlament i el que han manifestat dirigents republicans en públic, és el projecte de llei que els socialistes espanyols, juntament amb el PP i Vox, van impedir que es tramités a la Mesa del Congrés el 2021.
La iniciativa, impulsada per la plataforma Amnistia i Llibertat, va rebre en un primer moment l’aval del Parlament el desembre del 2020 i, posteriorment, les formacions independentistes van portar la proposició de llei a la cambra espanyola l’any 2021. Un dels experts que van col·laborar en aquella tasca va ser l’actual director de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern, Joan Ridao, que en declaracions a El Món deixa clar que la proposició de llei “continua essent vàlida”.
Però, què deia aquella iniciativa sorgida a partir de la societat civil i quines cooincidències i diferències hi ha amb el que es coneix sobre la proposta de Sumar? Tot el que recull aquell projecte de llei que els partits independentistes han tret del calaix, segons manifesta el catedràtic de la Universitat de València (UV) Albert Noguera a aquest diari, té “cabuda tècnico-jurídica” en una futura llei d’amnistia.
Amnistiar tots els fets vinculats a les consulta del 9-N i de l’1 d’octubre
El primer article de la proposició de llei, de 12 pàgines d’extensió, posava les bases de la norma i declarava que havien de quedar “amnistiats tots els actes d’intencionalitat política, qualsevol que en fos el resultat, tipificats com a delictes o com a conductes determinants de responsabilitat administrativa efectuats des de l’1 de gener de 2013 fins al moment de l’entrada en vigor d’aquesta llei” i, a més, remarcava que la intencionalitat política feia referència a “qualsevol fet vinculat a la lluita democràtica per l’autodeterminació de Catalunya”. Aquest punt de partida és compartit per la proposta de Sumar, que també tria l’1 de gener del 2013 com a punt d’inici.
En aquest sentit, el projecte de llei presentat per les forces indepentistes també explicitava que es tindrien en consideració tots els fets vinculats a “la preparació, l’organització, la convocatòria, el finançament, l’afavoriment, la promoció, l’execució i la celebració tant del procés participatiu sobre el futur polític de Catalunya de 9 de novembre del 2014 com del referèndum d’autodeterminació d’1 d’octubre del 2017”. Una referència a l’autodeterminació de Catalunya que també fa la formació de Yolanda Díaz, però que no té més importància perquè, segons assenyala Ridao, “tota amnistia implica inexorablement un judici polític sobre fets anteriors i incorpora un relat que el sustenta”.
A més, en l’exposició de motius de la proposició del 2021 l’independentisme ressaltava l’elecció de la data de l’1 de gener del 2013: “El punt de partida fou la resolució del Parlament de Catalunya 5/X, de 23 de gener del 2013, per mitjà de la qual la cambra catalana expressà la voluntat d’exercir el dret a decidir en el marc de la legalitat vigent, segons el principi democràtic, seguint l’estela d’altres territoris integrants d’estats liberal-demòcrates com el Quebec (1980 i 1995) o Escòcia (acord de 2012 per convocar un referèndum el 2014) i tenint en compte, a més, el criteri expressat per la Cort Suprema del Canadà en el seu dictamen del 1998 i en els informes del Consell Assessor per a la Transició Nacional creat pel Govern de la Generalitat a principis del 2013″.
Els delictes concrets que es volien eliminar
El text pactat entre ERC, Junts i CUP l’any 2020 i que es va portar al Congrés el 2021 també establia de manera clara els delictes que quedarien compresos dins la llei i, en aquest sentit, ressaltava que s’inclourien “sempre que els fets tinguin la consideració d’actes d’intencionalitat política”. En aquest sentit, s’incloïen actes considerats “delictes de rebel·lió i sedició” –l’últim ja no hauria de constar perquè es va eliminar amb la reforma del Codi Penal que es va fer enguany– “contra l’ordre públic”; “delictes de prevaricació, falsedat, malversació de cabals públics –també modificat en la reforma–, desobediència o revelació de secrets”; i aquells actes d’expressió que siguin “valorats com a delictes d’incitació a l’odi vinculats al conflicte polític amb Catalunya”. A més, en una disposició addicional, s’enumeraven les diferents causes judicials que afectaria la mesura de gràcia.
Deixar sense efecte les ordres d’extradició
Amb aquesta proposta de llei també es volia deixar sense efecte les ordres d’extradició contra els dirigents independentistes que són a l’exili, a hores d’ara, Carles Puigdemont, Marta Rovira, Toni Comín i Lluís Puig: “Deixarà sense efecte les ordres de recerca i captura dels que estiguessin declarats en rebel·lia”. També afegia que les autoritats competents haurien de proveir els exiliats de passaports vàlids així com aixecar “qualsevol restricció que pesés sobre la llibertat de moviments” dels amnistiats.
De fet, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va manifestar en el debat de política general al Parlament que esperava, en els pròxims mesos, “poder rebre al Palau de la Generalitat el president Puigdemont, Marta Rovira i la resta d’exiliats i exiliades” i va remarcar: “Els podrem rebre perquè estem fent tot el possible perquè siguin lliures després de sis anys d’exili, per posar fi a sis anys de patiment, a sis anys de repressió”. Segons Aragonès, la llei d’amnistia, que va donar per feta, “culminarà amb l’arxivament de totes les causes contra l’independentisme que tenien obertes i culminarà amb la fi de la causa general contra l’independentisme que hem patit tots aquests anys”.
Sense investigacions posteriors, amb restitucions i amb retorn de fiances
I, ja mirant al futur, la proposició de llei que es va encallar al Congrés el 2021 emfatitzava que “les persones beneficiàries d’aquesta llei no podran, en el futur, ser interrogades, investigades, citades a comparèixer, detingudes, retingudes, processades o interpel·lades de cap manera pels fets inclosos en aquesta amnistia”.
D’altra banda, es reclamava la “reintegració en la plenitud dels seus drets actius i passius” dels funcionaris sancionats, així com la seva reincorporació al seu lloc de treball “sense dret a percebre havers pel temps en què no haguessin prestat servei efectiu, però amb el reconeixement de l’antiguitat corresponent i la percepció dels havers passius, si escau”. També havia de significar l’eliminació dels antecedents penals i les notes desfavorables en expedients personals, fins i tot quan el sancionat hagués mort.
Un altre punt que tenia en compte aquest projecte de llei inadmès per la mesa de la cambra baixa espanyola era que “es retornarian les fiances i les sancions i penes de multa de caràcter econòmic amb l’interès legal dels diners” així com “tota classe d’embargaments, limitacions o restriccions de disposició patrimonial dels encausats o afins, a sol·licitud dels interessats”.
Policies exclosos de la llei d’amnistia
El debat polític i jurídic de si cal amnistiar els policies ja es va abordar el setembre del 2020 quan es va posar en marxa la plataforma Amnistia i Llibertat i va assumir l’encàrrec de fer una primera proposta de llei d’amnistia, que deixava clar que l’amnistia era per a tothom, policies inclosos. En l’article tercer de la proposta se citava els “membres dels cossos i les forces de seguretat pels actes generadors de causes penals”.
Aquest punt va caure de la proposta de llei que es va presentar al Congrés i ja, recentment, entitats com Òmnium Cultural i els partits independentistes implicats en les negociacions s’han mostrat contraris a incloure els policies en aquesta llei. De fet, després de l’article de Víctor Alexandre a El Món, la diputada de Junts i secretaria segona del Parlament, Aurora Madaula, va afirmar a través del seu compte de la xarxa X –abans Twitter– que estava “molt d’acord” amb la tesi de l’articulista i deixava clar que “els policies que van cometre delictes contra l’estat de dret no poden ser amnistiats”. “Ans al contrari: han de ser jutjats”, sentenciava.
Aquest, però, pot ser un punt de discòrdia en les negociacions per a la investidura perquè la proposta de Sumar inclou el mig centenar de policies processats per les brutals càrregues durant el referèndum de l’1-O. En aquest, sentit, Ridao remarca que “la qüestió de la simetria o no de l’amnistia, en el sentit d’incloure els policies, és una opció política” i remarca que “jurídicament hi ha visions confrontades sobre si alguns dels fets que s’imputen són constitutius de tortures i per tant no serien beneficiaris de cap mesura de gràcia d’acord amb els convenis i instruments sobre drets humans”.
