Els socis de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) han aprovat les ponències finals de la reforma parcial d’Estatuts i del Reglament de Règim Intern en el marc de l’Assemblea General Ordinària (AGO), que s’ha celebrat entre els dies 25 i 30 de juny de forma telemàtica i que no ha evitat el xoc entre el sector oficialista encapçalat pel president de l’entitat independentista, Lluís Llach, i el sector crític del Secretariat Nacional. La votació de la ponència final es va obrir diumenge, 29 de juny, i ha conclòs aquesta passada mitjanit, i el ‘sí’, en els dos casos, ha assolit el suport els vots dels dos terços dels socis que hi han participat. Segons ha pogut saber El Món de les dades publicades a l’aplicació des d’on han votat els socis, la reforma dels estatuts ha estat aprovada amb el 73% dels vots a favor, un 25% en contra i un 2% en blanc dels 3.434 socis que hi han participat. D’altra banda, el reglament intern s’ha modificat amb el suport del 75% dels vots, i amb UN 25% de vots en blanc. En aquesta votació, hi han participat menys socis: 3.140.
L’entitat ha remarcat en un comunicat que la participació en aquesta AGO és “1,8 vegades més alta que a l’anterior reforma dels Estatuts del maig de 2021”, quan hi van participar 1.870 socis, i també ha superat la participació de la votació del Full de ruta aprovat el gener d’enguany (2.434), que, segons subratlla l’entitat, “ja havia sigut la més alta dels últims fulls de ruta aprovats”. Així, l’ANC celebra que “els socis han aprovat àmpliament” la reforma, i destaca que aquests nous documents que “posen al dia l’ANC, adequant l’entitat a les necessitats del context actual”. Un cop aprovada la reforma, l’ANC celebrarà un “acte polític” el pròxim diumenge 6 de juliol a les 12 h en un al Casinet d’Hostafrancs a Barcelona, que servirà per explicar “la tasca” de l’entitat presidida per Llach i els principals reptes de futur “per avançar cap a la independència”.
La votació no ha estat exempta de polèmica, sobretot després de la carta que el president de l’ANC, Lluís Llach, va enviar als socis demanant el vot afirmatiu a la normativa que regeix l’Assemblea, un gest que ha fet més gran l’esquerda entre els dos sectors. “Demano que hi confiïs i que ens donis el teu suport votant a favor”, va demanar Llach en la missiva que va fer vessar el got dels crítics, que ja s’havien oposat a la reforma amb un manifest, que ha rebut més de 200 suports, i evidenciant els quatre punts discordants per votar no a la reforma. De fet, el secretari nacional Josep Costa va recordar el manifest dels crítics i va demanar als socis de l’entitat que no acceptessin “aquesta manera de fer”.
L’expresidenta de l’entitat, Elisenda Paluzie, que va compartir aquests quatre articles pels quals calia votar no, va lamentar la carta que va rebre per part de Llach i va recordar que durant la seva etapa com a presidenta van fer “tres reformes d’estatuts i mai vam fer-ne cap campanya a favor [del sí als canvis]” “Fa un mes que fan campanya descarada a favor i avui ho rematen amb un email personal del president a tots els socis. Prou!”, va criticar Paluzie, que també va lamentar el funcionament de l’AGO en dies anteriors com, per exemple, el funcionament per votar les esmenes a la reforma. També s’hi va pronunciar en contra l’antecessora de Llach en el càrrec, Dolors Feliu, que també va evidenciar que votaria no a la reforma.
Els quatre punts de la discòrdia que s’han modificat
Els secretaris nacionals Roser Campi, Jaume Giménez i Pep Tomàs van explicar a El Món que el sector crític s’oposava principalment a la reforma per dos articles dels estatuts –el 21.1 i el 24.4– i dos del reglament –3.12.1 i 3.13.6–, que, segons van dir, posen “en perill” la transversalitat de l’ANC, un element “inherent al seu caràcter unitari i aglutinador”. Els crítics van alertar que la modificació de l’article 21.1, que fins ara limitava a 4 anys el càrrec de secretari nacional, pot eternitzar els càrrecs, i ho consideraven contrari a la regeneració democràtica que defensa l’entitat en el seu full de ruta actual. Amb la reforma, l’article queda així: “Els membres del Secretariat exerciran el càrrec durant un termini de dos anys (2) i podran ser reelegits, per un altre període d’igual durada. Després de complir dos mandats consecutius o de manera alternada, es podran presentar a una nova elecció, després de deixar transcórrer dos mandats”.
També s‘ha modificat l’article 24.4, que limita la necessitat d’assolir el suport dels 2/3 i, segons van denunciar els crítics, acaba amb “la igualtat d’oportunitats per accedir a un càrrec” i “suprimeix la necessitat de consens per prendre decisions”. Amb la reforma el text queda així: “En cas de votacions que afectin el nomenament de persones per a les diferents funcions de govern de l’Associació, caldrà el vot vàlid favorable de dos terços (2/3) dels membres presents, en primera votació. Si després de dues votacions cap candidat/a obté 2/3 dels vots, en les següents votacions serà elegida el/la candidat/a que obtingui la majoria absoluta de vots dels membres presents en la reunió del Secretariat. Tret de l’elecció de coordinadors i coordinadores de les comissions, en què només es requerirà la majoria absoluta dels presents del ple del Secretariat. En aquests casos la votació serà secreta si així ho demanen almenys cinc (5) membres del Secretariat”.
D’altra banda, els socis també han modificat els dos punts del reglament intern, el 3.12.1, i el 3.13.6, que afecten la sobirania de les territorials de l’ANC, segons els crits, ja que el primer “fiscalitza l’activitat econòmica” i el segon “fiscalitza l’activitat que pot fer cada territorial”. El primer, fixa que “amb caràcter especial, sempre que es justifiqui i fonamenti adequadament, les assemblees territorials que ho considerin adient podran optar a una quantitat superior sempre que no superi el 50% de les quotes, i per un període prèviament determinat en la sol·licitud”, i per als crítics és una modificació que “resta autonomia financera i de gestió”. El segon, diu que “les despeses de les territorials han de gestionar-se amb criteris racionals i resten sotmeses als objectius, finalitats, activitats i estratègies pròpies de l’Assemblea” i per als crítics posa en qüestió, “la sobirania de les Assemblees de Base”.
