Els crítics de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) que han impulsat un manifest contra els postulats de la direcció de l’entitat presidida per Lluís Llach davant la pròxima celebració de l’Assemblea General Ordinària (AGO) de l’entitat, que votarà la reforma dels estatuts i del reglament de règim Intern de l’entitat, plantegen quatre grans raons per rebutjar la reforma proposada pel sector oficialista i demanar activament als socis de l’entitat que votin ‘no’. Per “salvar l’essència i l’esperit” de l’entitat independentista, segons afirmen.
Els secretaris nacionals Roser Campi, Jaume Giménez i Pep Tomàs asseguren en conversa amb El Món que, segons el seu punt de vista, la modificació de dos articles dels estatuts –el 21.1 i el 24.4– i dos del reglament –3.12.1 i 3.13.6– posen “en perill” la transversalitat de l’ANC, un element “inherent al seu caràcter unitari i aglutinador”. I adverteixen que l’associació es troba “en una situació delicada”. Campi, Tomàs i Giménez assenyalen que aquests quatre canvis són els que “modifiquen l’essència política” de l’entitat. “Modifiquen l’essència de la transversalitat, el debat, la contraposició d’idees i l’esperit de fixar un objectiu i dur-lo a terme”, sentencien. Aquesta reforma que es votarà entre diumenge, 29 de juny, i dilluns que ve, dia 30, i requereix el suport dels 2/3 dels socis.
Els arguments dels oficialistes
L’ANC hagi difós un vídeo amb arguments a favor de la reforma a través de les xarxes socials i Toni Strubell i Pep Cruanyes, dos membres de l’entitat de l’òrbita de Llach, han defensat el mateix en un article publicat a El Món. Però els crítics amb els postulats oficialistes lamenten que l’Assemblea no mantingui la neutralitat —cosa que implicaria limitar-se a estimular la participació. I deixen clar que no estan d’acord amb la proposta reforma per “la forma en què s’ha fet” –perquè es va crear, segons denuncien, la Comissió Organitzadora de l’Assemblea General (COAG) i una Comissió d’Esmenes per a la modificació o revisió dels estatuts i del reglament de règim intern sense ni haver convocat l’Assemblea General Ordinària ni haver parlat en el Secretariat Nacional de la conveniència de modificar els estatuts o el reglament de règim intern– ni pels objectius. “El Comitè Permanent va aprovar un esborrany de modificacions que estava preparat amb anticipació. En cap moment es pensava comptar amb altres persones del Secretariat per preparar-ne les bases. No hi va haver cap mena de debat previ”, lamenten.
Un canvi que pot eternitzar càrrecs, segons els crítics
D’altra banda, els crítics alerten que la modificació de l’article 21.1, que limita a 4 anys el càrrec de secretari nacional, pot eternitzar els càrrecs i, segons recorda Giménez, és contrari a la regeneració democràtica que defensa l’entitat en el seu full de ruta. “Si l’ANC diu que els altres s’han de regenerar és contradictori que s’obri la possibilitat al fet que exsecretaris puguin tornar al Secretariat”, exposa el secretari. El text actual dels estatuts deixa clar que “els membres del Secretariat exerciran el càrrec durant un termini de dos anys i podran ser reelegits, únicament, per un altre període d’igual durada”. En canvi, l’esmena de la ponència proposa el següent: “Els membres del Secretariat exerciran el càrrec durant un termini de dos anys i podran ser reelegits, per un altre període d’igual durada. Després de complir dos mandats consecutius o de manera alternada, es podran presentar a una nova elecció, després de deixar transcórrer el temps equivalent a dos mandats”.
Els crítics consideren que l’actual redactat és vàlid perquè promou la “renovació de lideratges” a l’ANC, i rebutgen la proposta plantejada en la ponència perquè es contradiu amb el punt 3.2 del full de ruta i, a més, remarquen que es van limitar els mandats amb l’objectiu que “ningú no pogués eternitzar-se en els càrrecs de responsabilitat, a diferència del que passa en els partits polítics i altres organitzacions”. Per tot això, defensen que cal garantir “la renovació democràtica” dels membres del Secretariat Nacional perquè l’entitat “pugui mantenir-se independent dels interessos dels partits o altres entitats polítiques”. La secretària nacional Roser Campi defensa que cal regenerar el moviment i no obrir la possibilitat que exsecretaris de l’entitat puguin tornar al Secretariat. A més recorda que els dirigents que van formar part de l’estat major que ens van portar al fracàs pactant amb l’Estat son encara els actuals dirigents dels partits autoanomenats independentistes i de l’actual Assemblea i remarca la vinculació política de Llach que va formar part de l’Estat Major l’any 2017, del Debat Constituent i del Consell de la República. “Recuperar la credibilitat passa pel canvi”, sentencia.
Els perills que veuen en la intenció de limitar les votacions que exigeixen els 2/3
El tercer element que els crítics posen sobre la taula per rebutjar la modificació dels estatuts i del reglament intern és la modificació de l’article 24.4 sobre les votacions dins de l’assemblea, que vol limitar la necessitat d’assolir el suport dels 2/3 i acaba amb “la igualtat d’oportunitats per accedir a un càrrec” i també “suprimeix la necessitat de consens per prendre decisions”. El redactat actual estableix que “en cas de votacions que afectin el nomenament o la separació de persones per a les diferents funcions de l’Associació, caldrà el vot favorable de dos terços (2/3) dels membres i les membres presents en la reunió del Secretariat, tret de l’elecció de coordinadors i coordinadores de les comissions, en què només es requerirà la majoria absoluta dels presents del ple del Secretariat. En aquests casos la votació serà secreta si així ho demanen almenys cinc membres del Secretariat”.
En canvi, l’esmena de la ponència estableix que “si després de dues votacions cap candidat/a obté 2/3 dels vots, en les següents votacions serà elegida el/la candidat/a que obtingui la majoria absoluta de vots dels membres presents en la reunió del Secretariat”. En aquest sentit, subratllen que el redactat actual de l’article 24.4 exigeix el consens, en comptes d’una majoria, per a l’elecció dels principals càrrecs de l’Assemblea. Això, a més, remarquen, obliga a triar persones de consens i a debatre i consensuar les estratègies per tal que no puguin respondre als interessos particulars d’un grup o facció.
“Per solucionar la fractura que hi ha a l’ANC, proposen eliminar els 2/3”, critica Campi, que remarca que la necessitat de consens “fa que la minoria es vegi involucrada perquè tens un àmbit minoritari de decisió, però si no pintes res… Què fas? Doncs, hi ha gent que ja ha plegat”. “És un perill enorme canviar això perquè trencarà la transversalitat de l’entitat”. “Aquesta modificació, a la pràctica, fa que no sigui necessària l’àmplia majoria de 2/3, ja que a la tercera votació només es requeriria el 50%+1 de vots”, resumeixen els crítics.
Modificacions de reglament intern que afecten la sobirania de les territorials
D’altra banda, els crítics assenyalen que les esmenes de la ponència a dos punts del reglament intern, el 3.12.1 i 3.13.6, afecten la sobirania de les territorials de l’ANC. Segons detalla Tomàs el primer “fiscalitza l’activitat econòmica” i el segon “fiscalitza l’activitat que pot fer cada territorial”. El redactat actual del 3.12 estableix que “les assemblees territorials que ho considerin adient podran optar a una quantitat superior sempre i que no superi el 50% de les quotes, que es mantindrà fins a nova indicació per part de les Assemblees Territorials”, però l’esmena de la ponència planteja un canvi substancial: “Amb caràcter especial, sempre que es justifiqui i fonamenti adequadament, les assemblees territorials que ho considerin adient podran optar a una quantitat superior sempre que no superi el 50% de les quotes, i per un període prèviament determinat en la sol·licitud”.
Els crítics subratllen que aquesta modificació “resta autonomia financera i de gestió per dur a terme les seves activitats perquè queden subjectes a les finalitats i les estratègies que en un moment concret pugui decidir una majoria del Secretariat Nacional”, i posa condicions que, segons diuen, “complica la gestió del dia a dia i pot desincentivar l’activitat territorial”. “A més, restringeix la capacitat de resposta ràpida de les territorials davant de projectes o situacions imprevistes, l’Assemblea deixa de ser-ho i es converteix en un ens piramidal i jeràrquic”. “L’estabilitat econòmica de l’Assemblea no pot dependre de circumstàncies puntuals ni de decisions d’unes poques persones”, adverteixen.
Finalment, el 3.13.6, actualment, estableix que “els membres del Secretariat Territorial són responsables del bon ús dels fons posats a la seva disposició”, i l’esmena de la ponència afegeix al redactat actual que “les despeses de les territorials han de gestionar-se amb criteris racionals i resten sotmeses als objectius, finalitats, activitats i estratègies pròpies de l’Assemblea”. Aquest canvi, segons defensen els crítics, “posa en qüestió la sobirania de les Assemblees de Base per a l’organització d’activitats que promoguin les finalitats de l’Assemblea en el seu corresponent àmbit”. “Dona per fet que les Territorials no gestionen amb criteris racionals els seus recursos i demostra desconfiança”, critiquen.
Demanen votar ‘no’ perquè consideren que la reforma “no és fruit del consens”
Davant això, els crítics deixen clar que la reforma “no és fruit d’un ampli consens” i afegeix que “fa uns mals estatuts plens d’articles impecables tècnicament”. “L’ANC no té cap futur si no recuperem la voluntat de consens per a treballar junts i remar en la mateixa direcció”, adverteixen. A més, avisen que si es tira endavant la reforma, podria “facilitar la presa del control de l’Assemblea per part grups o faccions organitzades”, i convertir-la en “un ens piramidal i jeràrquic amb l’objectiu de tenir el control polític, el control del procediment i el control dels recursos de les bases”.
Amb tot, deixen clar que la decisió final és dels socis, que, segons diuen, hauran de decidir “si volen mantenir el model original de funcionament o transformar-lo de manera radical”. “Es tracta, en definitiva, de si l’organització es continua basant en la regla del consens o a partir d’ara passa a funcionar per la regla de la majoria. Els socis decidiran si l’ANC manté les garanties per evitar que sigui controlada per cap grup, partit o facció de l’independentisme o si s’eliminen”, conclouen.
Amb tots aquests arguments, que posen sobre la taula, els crítics amb els postulats oficialistes proposen als associats de l’entitat votar NO els dies 29 i 30 de juny a la ponència final de la proposta de reforma. Si la proposta de reforma no tira endavant perquè el SÍ no assoleix les 2/3 parts dels vots necessaris, reclamen al Secretariat Nacional que “impulsi un grup de treball obert a les Assemblees de Base i a antics càrrecs de l’entitat per tal que es recullin totes les propostes de millora i s’impulsin aquelles que generin consens”.
