L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha carregat amb força a les portes del 8è aniversari de l’1 d’octubre, i ho ha fet contra els partitts polítics que representen l’independentisme a les cambre catalanes. L’ANC els ha acusat d’estar subordinats “al marc mental i polític espanyol” i ha assegurat que “representen justament el contrari a l’esperit de l’1-O. La regeneració democràtica no vindrà d’ells, sinó de la construcció d’estructures de poder popular directe, assembleari i transformador”.
L’entitat sobiranista destaca en el seu manifest per commemorar el 8è aniversari del referèndum de l’1-O que els fets viscuts l’any 2017 van ser “l’acte de desobediència civil col·lectiu més important de la nostra vida i quedarà gravat a les nostres retines i a la nostra ment per sempre més” i destaquen que ningú podrà esborrar “l’ocupació dels col·legis electorals per garantir-ne l’obertura, els nervis per si arribarien les urnes i les paperetes i els qui feien guàrdia per alertar si les forces d’ocupació s’hi acostaven”. L’ANC, però, assenyala que “tampoc es podrà esborrar la indignació que sentíem amb les imatges que ens anaven arribant de la veritable cara de l’estat espanyol, que era la cara violenta, destructiva, imperialista i colonitzadora, lluny dels estàndards democràtics que pensàvem que, com a societat, havíem assolit”.
Crítiques a la Generalitat de Catalunya i la “normalitat” de Salvador Illa
L’entitat sobiranista assegura que el “relat de normalitat” que “imposa” el Govern de la Generalitat de Catalunya i que ha estat un dels grans punts del currículum de Salvador Illa és “fals” i destaca que hi ha molts exemples del “cop d’estat judicial” que l’Estat espanyol executa contra Catalunya negant l’amnistia o la sentència sobre el català a les aules. “Davant de la raó de la força d’un Estat ancorat en el passat, continuarem responent amb la força de la raó i amb desobediència col·lectiva, tants cops com faci falta, també com vam fer fa vuit anys. En tenim més motius que mai”, han assenyalat des de l’ANC qui ha apel·lat a “trobar les eines necessàries” per poder fer que la independència es torni a situar al bell mig de l’acció política especialment per part d’aquells partits “que encara s’autoanomenen independentistes”.
