Josep Punga (Montcada i Reixac, 1997), és un jove economista que treballa de director de negoci internacional al Banc Sabadell amb una llarga militància política i independentista. És exmilitant de Convergència, PDeCAT i Junts per Catalunya, i recentment ha abandonat el Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) “fart” de lluites internes a l’entitat que presideix Lluís Llach, a qui li va disputar el càrrec en les tres primeres votacions de les cinc que es van celebrar per elegir president. Ara, un cop ha deixat enrere la seva etapa com a secretari nacional, que no ha arribat a l’any, Punga es vol centrar en el projecte de Dempeus per la Independència, que es presenta públicament aquest dijous a les Cotxeres de Sants, a les 19 hores. Segons diu en aquesta entrevista amb El Món, vol encetar una nova etapa en l’independentisme i no té lligams ni amb entitats ni partits. Punga, que forma part de les 250 persones que conformen el grup impulsor de Dempeus, es mostra molt contundent contra la classe política “processista” i qualifica d'”enganyifa” el Procés, i diu que aquest nou moviment sorgit de base aposta per la via unilateral perquè “és que l’única via real per assolir d’independència”.
Fa menys d’un mes va dimitir del secretariat de l’ANC. Quin va ser el detonant?
Bé, no hi ha una causa única per la qual vaig decidir sortir de l’Assemblea. És un cúmul de circumstàncies i de fets que fan que consideri que pugui ser molt més útil per al moviment i per a l’independentisme des d’altres espais i des d’altres entorns que no pas des de l’Assemblea. Així que vaig prendre la decisió de dimitir.
És una qüestió que feia temps que rumiaves?
Sí, és una decisió que ja feia temps que estava rumiant, perquè, al final, considerava que podia ser més útil en altres espais per a l’independentisme. Allà dins no tenia espai.
De fet, abans de sortir ja havies signat el manifest de Dempeus x la Independència.
Sí, però una cosa no té res a veure amb l’altra. Vaig signar el manifest de Dempeus perquè considerava que el contingut del manifest donava una resposta a un clam de l’independentisme de base per trobar una resposta a tot el desencís provocat per l’enganyifa del Procés per part de la classe política del 17.
Volies evitar que es relacionés aquesta iniciativa amb l’entitat?
No, no estan així. Són projectes que no tenen res a veure l’un amb l’altre. Evidentment, són projectes independentistes. Però l’Assemblea està ficada en uns objectius, i en el seu marc, i Dempeus en el seu, amb l’objectiu d’arribar al Parlament en la pròxima convocatòria electoral. Res té a veure una cosa amb l’altra.
Però et sents més identificat amb Dempeus?
Si tu mires aquests últims vuit anys de segrest emocional que hem patit els independentistes, veus que tard o d’hora havia d’arribar un moment de ruptura i d’afartament, de trencar amb tota aquesta enganyifa i amb tot aquest segrest, i poder avançar cap a l’objectiu democràtic que teníem l’independentisme de base, que era tenir una independència un cop votat l’1 d’octubre. I que la classe política del 17 no va saber dur a terme i que, més enllà d’això, ens vam mentir. I segurament en les pròximes eleccions ens tornaran a dir que volen fer la independència quan, realment, ja s’ha demostrat que no és aquest el seu anhel.
L’eina de Dempeus és per trencar amb aquesta classe política?
Dempeus vol trencar amb el processisme, trencar amb tots els dogmes que ens han venut i que ens han imposat fins ara, trencar amb la idea que la independència no és possible i trencar amb el fet que el 2017 no érem suficients. Trencar amb aquestes qüestions que ens fa és perdre anys i anys, i generacions, en una lluita que teníem totes les condicions per dur a terme. I que l’únic que no vam tenir va ser la determinació i la voluntat dels lideratges, i raó per la qual aquests lideratges d’aquesta classe política ha de fer un pas al costat perquè no ha estat a l’altura del moment nacional.
Com va el procés d’inscripció per a l’acte de dijous?
El dijous serà l’acte de presentació de Dempeus, que és una cosa que engrescarà, perquè, a, final, serà el moment de l’eclosió. El moment zero en què la gent podrà dir la seva, i participa a partir d’aquest moment. I per adherir-se és senzill. És entrar a la pàgina web de Dempeus x la Independència, i allà està tota la informació, el manifest i les xerrades que es puguin fer pròximament. Qui tingui interès a donar una ullada i inscriure’s ho pot fer des d’allà i venir a l’acte de presentació del dijous a les 7 de la tarda a les Cotxeres de Sants.
Però quanta gent s’ha apuntat de les 700 places disponibles?
Crec que s’apuntaran centenars i centenars de persones. Ja veurem el dijous quantes persones venen, però jo crec que és il·lusionant i que lliga molt bé amb el moment que es troba l’independentisme de base. Serà un fet engrescador que, amb l’efecte bola de neu, la gent començarà a sumar-se, adherir-se i a aportar.
L’acte es promou amb el lema ‘Rebel·lem-nos’. Rebel·lar-se contra què?
Rebel·lar-se contra la classe política. Rebel·lar-se contra el Procés. Rebel·lar-se contra tota l’enganyifa que han dut a terme des del 2017. Rebel·lar-se contra el segrest emocional d’aquests vuit anys. Rebel·lar-se contra la idea que la independència no és possible. Rebel·lar-se contra tot aquest conjunt de dogmes que ens han fet frenar com a moviment, que ens han desmobilitzat i que ens han desencisat. És rebel·lar-nos contra tot això.
Em permetrà que li digui que el projecte té moltes similituds amb la Llista Cívica de l’ANC. Quin és el tret diferencial entre una proposta i l’altra?
El tret diferencia, al final, és el moment polític en el qual sorgeix. Sé que hi ha molt d’interès a ajuntar un projecte amb l’altre, però, al final, els projectes són diferents i els moments polítics són diferents. La Llista Cívica va sortir en un moment molt concret, en l’anterior convocatòria electoral, en què la qüestió era que l’Assemblea impulsés o promogués internament des de dins aquesta opció. Els socis ja van decidir, van votar, i la qüestió ja està tancada. Poca cosa més es pot dir. En canvi, Dempeus, és una cosa que neix de manera molt més transversal, molt més ampla. Dins de Dempeus hi ha sensibilitats de tota mena. Hi ha gent que és sòcia de l’Assemblea, hi ha gent que no ho és. Hi ha gent que va votar a favor de la Llista Cívica, hi ha gent que hi va votar en contra. Hi ha gent que està desencisat amb els partits, hi ha gent que es va abstenir. És gent de tota mena, i això crec que és la fortalesa de Dempeus, que vol arreplegar tota sensibilitat de l’independentisme unilateral de base.
I que té les mans lliures?
Sí, evidentment, perquè l’únic compromís que agafa Dempeus és el compromís amb la independència unilateral, que és l’únic camí real, factible i possible per assolir-la.
Però els darrers anys ja han sortit diverses candidatures independentistes fora dels grans partits i no han aconseguit fer forat entre l’electorat abstencionista.
Honestament, crec que les candidatures que no han reeixit han estat perquè potser s’han centrat, o han perdut una mica l’enfocament en qüestions autonòmiques. És a dir, arribar al Parlament per regir aquesta colònia, per regir aquest país ocupat, però al final, si som honestos, no podrem fer política de veritat mentre tinguem les mans lligades de l’estat espanyol. Per tant, l’única opció realista i l’única qüestió que realment engrescaria aquest abstencionista o aquesta persona que vota amb la pinça al nas és una opció que prioritzi la independència, i que entengui i sàpiga explicar que la independència és l’única cosa que realment ens permetrà fer política de debò. En conseqüència, Dempeus, a diferència de tots aquests projectes, se centra en la independència i no perd el temps en qüestions autonòmiques, en qüestions ideològiques, i vol arreplegar tot aquest independentisme unilateral de base per fer efectiva la independència. Després, en un estat català seriós, com qualsevol estat del món, poder decidir quina mena de país volem fer i cap a on el volem conduir democràticament.
El punt inicial de tot aquest projecte, segons el manifest, és convertir les pròximes eleccions en plebiscitàries.
El nom no fa la cosa, i la qüestió és posar la independència al centre de debat polític. El que ha desmobilitzat i ha afeblit el moviment és que la independència no estigui al centre del debat. Abans, l’eix vertebrador de la política catalana era la independència. Tots es definien en pro independència o anti independència. I això era el que estructurava la vida política catalana.
I això ha desaparegut ara?
Absolutament. Mires al Parlament i no es parla d’independència, no es parla dels interessos de Catalunya com a societat política. Es parla d’espanyolisme, d’autonomisme i es parla de qüestions que realment no ens aporten res perquè és no tenim les eines per dur-les a terme.
I aquestes plebiscitàries com es duen a la pràctica? Perquè hi ha la possibilitat que la resta de formacions no en vulguin parlar.
Dependrà de la força de Dempeus, i per això ha de ser un moviment que neix de la base. Dempeus no són quatre persones assegudes a una executiva d’un partit, com passa en els partits processistes, perquè al final són fàcilment capturables per als interessos espanyols. Al final, Dempeus neix de baix amunt, i que neix de l’independentisme unilateral de base, i quan això passa és quan tens la capacitat de poder influir, perquè és la mateixa gent que es fa seu al debat. Això és el que ens donarà força per poder impulsar a l’arena política la qüestió de la independència i forçar una mica que la resta d’actors es posicionin en funció d’aquest eix, que és el que havíem viscut fins que els nostres polítics van decidir donar-nos l’esquena i centrar els seus esforços a Madrid.
La vostra única aposta és la via unilateral. Per què descarteu qualsevol altra opció?
És l’única opció real. A mi em fa molta gràcia que els polítics processistes han abusat del terme realista, però el que és una constatació i el que és evident és que l’única via real per assolir d’independència és la via unilateral, que és, bàsicament, que els catalans, a partir de nosaltres mateixos, puguem decidir, puguem construir, puguem defensar la proclamació d’una independència. Perquè no vindrà cap cavaller blanc, no vindrà cap agent exterior, no vindrà a Espanya a negociar cap independència pactada, ni vindrà Europa a donar-nos una independència. Ens l’hem de guanyar. I per guanyar-nos-la, ens l’hem de creure. I per ser creïbles hem de tenir davant lideratges que siguin creïbles. Ara mateix, no hi ha cap lideratge del processisme que sigui creïble. Han perdut tota credibilitat. Per tant, que faci un pas al costat, nosaltres volem i apostem per la resolució democràtica i, a partir d’aquí, impulsar l’aixecament de la DUI des del Parlament i perseguir la independència, que és el nostre únic objectiu, el nostre únic punt.
Aleshores, tampoc creieu que en un futur hi pugui haver un referèndum pactat?
Evidentment que no. Això no ho diem nosaltres, Espanya mateixa ho diu. Fa molta gràcia que Espanya diu que no ho farà mai, i aquí tenim polítics entestats a dir que és l’única via que hem d’apostar. És una absoluta pèrdua de temps. Espanya no ho ha fet mai, i no ho farà mai. Per tant, deixem de perdre el temps en qüestions que no es portaran enlloc.
El manifest també denuncia el “relat fraudulent” que la independència no va ser possible l’octubre del 2017. I ara és possible?
És que és un dels dogmes que volem trencar des de Dempeus. És a dir, la independència va ser possible el 2017 i la independència és possible ara. Aquesta idea de “ho vam fer malament”, “no va ser possible”, “no érem prou forts”, “no érem suficients”… és un relat fictici, fals, imposat per unes elits que no han pogut complir el compromís que els vam donar per justificar la seva covardia, la seva manca de voluntat i determinació, i per culpabilitzar l’independentisme de base. I, per tant, ens rebel·lem contra aquest dogma, ens rebel·lem contra aquesta imposició de relat i volem conscienciar el conjunt del moviment que la independència va ser possible, i que ho és. I sí, ara la independència ho és. El que cal són uns lideratges que siguin que tinc determinació i voluntat de dur a terme des del Parlament allò que s’hauria d’haver fet el 2017. I a partir d’aquí, ja serà la societat mobilitzada, des dels carrers, que defensi la independència i la sostingui. Però cal aquest pas des de les institucions, que, malauradament, no s’ha vist i han estat absolutament incapaços de fer.
És a dir, uns líders que assumeixin fins a les últimes conseqüències?
Evidentment, però és que per això van ocupar les posicions que van ocupar. Per això els vam donar la confiança en tots els anys de Procés, perquè fessin allò que deia el mandat democràtic de l’1-O. I en el moment que aquests lideratges reben els vots, però no fan allò que es van comprometre a fer, al final, tu te’n farts perquè perds la confiança i ells perden la credibilitat. I quan es trenca aquest lligam, qualsevol moviment no pot continuar, ni pot persistir. És per això que aquests lideratges han de donar un pas a costat i ha de sorgir, que és el que intenta Dempeus, gent amb determinació i voluntat de complir amb el resultat del referèndum de l’1 d’octubre.
Dempeus pot arribar a l’entesa amb altres formacions?
Al final, les línies són molt clares. És a dir, independència com a objectiu únic. Independència unilateral com a única via per assolir la independència i l’objectiu d’arribar al Parlament per aixecar la DUI, i implementar la independència i després coordinar amb el carrer i la societat civil per tal de mantenir-la sostenir-la. Tot el moviment de l’independentisme de base que formi part d’aquesta via unilateral i tingui aquests preceptes, evidentment que s’haurà de col·laborar. Com més siguem millor. I al final, l’èxit de la independència d’aquest país, l’èxit per sobrepassar el processisme i sobrepassar els partits processistes, és la capacitat d’aglutinar totes les forces fora del processisme i que admetin l’unilateralisme com a única via.
Marquen alguna línia vermella?
La nostra línia vermella és l’autonomisme i el nostre canal i eix d’unió és la independència unilateral. Totes aquelles forces, es diguin independentistes, no es diguin independentistes, que es perdin en qüestions autonomistes, que ara mateix són totes les que hi ha al Parlament, perquè evidentment, amb aquestes forces, si no és per part de la independència, no anirem enlloc. Tothom, que des d’on hi hagi una via unilateral vulgui aplicar la independència, aixecar la DUI i confrontar l’estat per tal d’aconseguir la independència, lluitar-la i defensar-la, benvingut sigui. Tot allò que sigui perdre’s en l’autonomisme, doncs, evidentment, no hi ha res a parlar.
I amb l’extrema dreta?
Ells s’autodefineixen com a independentistes, però és que, fins ara, al Parlament l’únic que han fet és perdre’s en disquisicions que tenen a veure amb polítiques autonomistes o amb polítiques que no tenen res de ni cap mena de sentit parlar-ne en un país ocupat com és Catalunya. Per tant, nosaltres pensem que és perdre el temps. Nosaltres ens centrem en la independència i tot el que quedi fora d’aquí, doncs, escolta, que allà es perdin en les seves discussions autonomistes, però a nosaltres no ens faran perdre el temps.
Què té previst fer Dempeus a partir de dijous?
El dijous és el moment zero i, a partir de dijous, en aquell acte ja ho explicarem, i convido a la gent que s’apunti, però es començarà un procés d’escolta al territori per tal de confeccionar aquest projecte des de la base.
