Francesc Vilà Sales (Colònia Güell, 1916 – Barcelona, 1986) va ser un dels sis membres del primer escamot que va iniciar les rutes de la llibertat l’any 1939, claus per ajudar moltes persones a fugir del nazisme i del feixisme a través d’aquests camins, en els anys inicials i més durs de la dictadura franquista. La seva filla, Montserrat Vilà, explica en conversa amb El Món que el seu pare va lluitar pels seus ideals. I afegeix que “sabia que, si un vol tenir drets, els ha de batallar, i el centre de la seva vida va ser la lluita per una Catalunya lliure”. Amb tot, lamenta que el seu pare, que serà homenatjat aquest diumenge a l’Espluga de Francolí –la família era originària de la Conca de Barberà–, no va rebre cap reconeixement en vida. “El van perseguir gairebé fins a la mort”, afirma. De fet, ell mateix va ser discret fins a l’extrem, i no va explicar el que havia fet ni a la seva filla. Serà homenatjat molts anys després de morir i només a escala local, i no per part de cap organisme nacional.
Vilà va ser un dels primers a escapar-se del camp de concentració d’Argelers (Catalunya Nord). Gràcies al fet que tenia família a Perpinyà, es va poder recuperar físicament i emocionalment en poc temps. Durant l’estada a la Catalunya Nord, segons explica la seva filla, va contactar amb Daniel Cardona per organitzar el retorn a la “Catalunya ocupada per organitzar la resistència”, cosa que es va produir el 26 de juliol de 1939. Els sis membres del primer escamot –format per “una colla de tota la vida”, entre els quals també hi havia Gregori Font– va fer el recorregut fins a arribar al massís de l’Albera, però dos dels seus integrants no van poder continuar la ruta i van tornar enrere. Font i Vilà, juntament amb Jaume Martínez i Ramon Pallarès, van seguir el camí i van aconseguir arribar a Barcelona. “Eren molt valents”, insisteix la filla de Vilà.
“Es va jugar la vida moltes vegades per gent que no coneixia de res, i no va cobrar mai res per passar la frontera” puntualitza Montserrat Vilà. Segons relata, la funció principal de les rutes de la llibertat era “establir una connexió de resistència entre l’exili i l’interior del país”. “També ajudaven els serveis secrets britànics i francesos perquè si hi havia un desembarcament a la zona i guanyaven els aliats, els ajudessin a alliberar Catalunya”, detalla Montserrat Vilà, i afegeix que “aquests serveis secrets, juntament amb els nord-americans, els demanaven que acompanyessin a gent a passar d’un lloc a l’altre perquè es coneixien molt bé la ruta de tants cops que l’havien fet”. “Ell i tota la seva colla es van jugar la vida per uns ideals, l’alliberament de Catalunya, perquè fos un país independent; i se la jugaven cada cop que sortien del seu amagatall”, remarca.
La filla de Francesc Vilà es va assabentar de l’activitat del seu pare fa dos anys i mig
Montserrat Vilà recorda que el seu pare mai els va explicar que era passador perquè “era una persona molt reservada” i, de fet, se’n va assabentar fa dos anys i mig, el novembre del 2022. “Llegint un diari digital vaig veure que es convocava una xerrada sobre les rutes de la llibertat i a la fotografia hi sortia el meu pare”, recorda. És a partir d’aquest moment que la família té coneixement que en Francesc Vilà va ser “un dels primers que va entrar a la Catalunya ocupada per organitzar la resistència”. “Vaig començar a llegir, a investigar i a buscar els seus papers” perquè, segons relata Montserrat, tenia guardada una carpeta del seu pare. I també va contactar amb la Fundació Reeixida. “Va escriure moltes coses”, apunta.
En els documents que va trobar, que defineix com “unes memòries” del seu pare, ha pogut llegir “la primera part de la història”, sobre la guerra i principi d’exili, però lamenta que “falta molta cosa”. “Encara fa molt poc que estic investigant”, admet. Amb tot, narra una anècdota escrita pel seu pare en un dels documents trobats, en el qual detalla que un pastor de cabres els va salvar la vida durant una de les rutes. “El pastor els devia veure joves i bona gent i els va dir que no anessin cap a la font de Taravaus perquè allà hi havia un grup de soldats de l’exèrcit franquista, i els va comentar que estaven en risc” detalla. I afirma que “gràcies al pastor van canviar la ruta i van poder esquivar els soldats”.
Un homenatge “important” però que arriba molt tard
Després de la presentació del projecte de la Fundació Reeixida Rutes de la llibertat, a l’Espluga de Francolí, l’Ajuntament farà un homenatge aquest diumenge a Francesc Vilà, amb la inauguració d’una placa que el recordarà. “Ja era hora, perquè el pare fa 39 anys que va morir i mai va rebre cap reconeixement per tot aquest esforç humanitari”, diu la seva filla, que ressalta que “molta gent va salvar la vida perquè ell va arriscar la seva”. “I això ningú li ha agraït”, lamenta. “Ell s’hauria pogut quedar a Perpinyà al sofà de casa de la tieta, i segurament hauria rebut algun reconeixement”, reflexiona. “No només ningú no li va donar les gràcies, sinó que el van perseguir gairebé fins a la mort”, denuncia. Montserrat Vilà agraeix ara que l’Ajuntament de l’Espluga “hagi tingut la valentia” d’homenatjar “l’esforç ingent” del seu pare. També diu que l’homenatge també “és important” per a la Fundació Reeixida, perquè l’Ajuntament de l’Espluga és el “primer organisme oficial que fa un reconeixement d’aquesta mena”. Així, aquest diumenge, l’alcalde Josep Maria Vidal, Montserrat Vilà i Oriol Falguera, president de la Fundació Reeixida, prendran part en l’acte, i inauguraran la placa, situada a l’altura del carrer Sor Maria Torres, 33.
Falguera, en conversa amb El Món, remarca que l’homenatge arriba després que el passat mes de gener es fes públic un manifest a Vilamaniscle (Alt Empordà), que compta amb l’adhesió de 700 personalitats, entre les quals hi ha els quatre últims presidents de la Generalitat –Artur Mas, Carles Puigdemont, Quim Torra i Pere Aragonès–, alcaldes, diputats al Parlament, historiadors, docents i entitats memorialístiques, per demanar a les institucions –ajuntaments, consells comarcals, diputacions, Generalitat–, càrrecs per a la promoció i la defensa dels drets humans, Memorial Democràtic, Museu de l’Exili i cònsols dels governs dels països que van donar cobertura i ajut a aquests lluitadors, que promoguin la senyalització d’aquestes rutes per la llibertat a les poblacions implicades. “El nostre Govern segueix sense dir res a cap dels familiars dels protagonistes de les rutes per la llibertat, i la senyalització que van dir que es faria està a hores d’ara aparcada”, denuncia el president de la Fundació Reeixida.
Falguera, a més, explica que a través de Wikiloc han traçat “part d’aquestes” rutes per la llibertat, actives des del 1939, perquè es poguessin fer individualment. Per exemple, un dels camins de la llibertat començava al municipi rossellonès de Banyuls i seguia cap a Portbou, Colera, Llançà, Vilamaniscle i Rabós (Alt Empordà). Una altra ruta és la que comença a Costoja (Vallespir), i que passava per Sant Llorenç de Cerdans (Vallespir), Albanyà (Alt Empordà), Montagut i Oix, Castellfollit de la Roca, Sant Joan de les Fonts fins a Olot (Garrotxa).
