“És un dels termòmetres de la biodiversitat independentista”, comenta un vell militant independentista enmig del passeig del Born, a tocar ja del Fossar de les Moreres. Una descripció del tradicional matí de la Diada a un dels llocs més simbòlics de l’11 de Setembre a Catalunya. Després d’una nit bellugada al mateix Fossar, el matí s’ha omplert de parades i d’entitats que han homenatjat els herois de 1714. Des de castellers, a Coronel·la, de manifestants joves de l’esquerra independentista, a històrics militants o un dinar popular d’arròs vegà mostren les constants vitals de tot l’espectre independentista.
La curiositat ha estat la coexistència de dos escenaris posats cara a cara. Per una banda, un situat a tocar de Santa Maria del Mar, on el vicepresident de l’ANC, Jordi Pesarrodona, ha fet de mestre de cerimònies, en uns parlaments d’homenatge a Lluís Maria Xirinachs o als 100 anys d’Estat Català. De front, i enmig del passeig, l’escenari de Poble Lliure i La Forja amb parlaments de Guillem Fuster, membre del Consell per la República, l’activista Núria Cadenes i Marcel Vivet, un represaliat per les protestes independentistes.
El Fossar, ple
A migdia, el Fossar era ple com un ou, de representants d’entitats de tots els colors i tendències del panorama independentista que hi deixaven les seves ofrenes. Cant dels Segadors, crits de “Puta Espanya” i salutacions entre els assistents han estat la tònica habitual. També, diverses entitats internacionals que han volgut assistir a la trobada anual independentista. Guinguetes de llibres sobre el catalanisme, la lluita antirepressiva o marxandatge sobre l’independentisme perimetraven una zona de passeig gairebé de caire familiar i festiu, tot i que amb una reivindicació ben present en cadascun dels actes, parlaments o pancartes.
De fet, moltíssims del assistents aquest matí al Fossar havien passat prèviament per la ‘Zona Òmnium’ de la Diada. “Fem la volta i així copsem l’ambient”, comentava una parella de mitjana edat amb samarretes temàtiques de la Diada. “”Veig que tot i el desencís, encara hi ha prou gent”, comentava en Quim, un històric del passeig del Born des dels temps de l’MDT. “Tenim el país trinxat, però encara hi ha esperança, si vens al Fossar avui, encara hi ha esperança”, raonava en David, que ha vingut de Badalona. De fet, un dels comentaris més habituals ha estat la sorpresa per la “gent que encara havia vingut” a la Diada més històrica abans de les grans manifestacions organitzades per Òmnium i ANC. “El Fossar perviu, l’independentisme viu”, resumia la Paquita, una dona que mai no falla a cap Diada dels dels vuitanta.
1
