El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va rebre fa una setmana l’informe elaborat pel grup d’experts sobre l’Acord de Claredat i entre les cinc opcions plantejades pels acadèmics va triar la de celebrar un referèndum inspirat en el d’Escòcia, que l’any 2014 va poder consultar als escocesos sobre la independència després de l’Acord d’Edimburg, que van segellar els aleshores primer ministre britànic, David Cameron, i el seu homòleg escocès, Alex Salmond. Entre altres coses, acordava la pregunta i les opcions de resposta, i ambdós governs es comprometien a treballar “en benefici d’Escòcia i de la resta del Regne Unit”. La tria del president de la Generalitat ha sigut rebuda amb discrepàncies entre els experts.
Aragonès vol explorar les possibilitats que hi ha d’implantar la “via escocesa” per poder celebrar un referèndum acordat amb el govern espanyol a Catalunya i preguntar als catalans si volen la independència. Aquesta via, que és un referèndum inicial, també implicaria obrir una posterior negociació amb l’Estat per establir les bases de la independència en el cas que l’opció guanyadora fos el sí. Una possibilitat que alguns experts veuen com una utopia –descarten de totes totes que el president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, pugui convertir-se en el David Cameron espanyol–, però d’altres consideren qüestió “de voluntat”.
El catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Barcelona (UB) Jordi Matas assegura que la via escocesa és una “via utòpica” perquè l’Estat espanyol “no en vol saber res” d’un referèndum que pregunti si Catalunya hauria de ser independent o no. Una opinió compartida pel catedràtic de la Universitat de València (UV) Albert Noguera, que veu “absolutament impossible” la possibilitat d’aplicar la via escocesa a l’Estat espanyol. L’element clau, segons ell, que “inhabilita” la proposta del president és que un referèndum a l’escocesa “no és una mesura metabolitzable” per a Madrid, perquè “es carrega el nucli constitutiu de l’Estat espanyol, que és la unitat”. I també assenyala que accedir a aquesta via “pot desencadenar un efecte dominó i la desintegració de l’Estat”.
Tot es tracta de “voluntat”
El professor de Ciències Polítiques de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Marc Guinjoan, per la seva banda, creu que “a curt termini” es fa “difícil” i “complicat” pensar que hi pugui haver un referèndum i assenyala que tot es tracta de “voluntat”, però insisteix en la dificultat de portar-lo a bon port perquè “una part té més força que l’altra”. Tot i això, no tanca del tot la porta perquè en política “de més verdes en maduren”. Així mateix, exposa que Pere Aragonès ha plantejat la seva preferència, però això tampoc no vol dir que la via escocesa “hagi de ser la preferència de tots o la que s’acabi desenvolupant”.
Sánchez no serà el David Cameron espanyol
Tots tres afirmen que no veuen Pedro Sánchez disposat a permetre un referèndum sobre la independència com va fer David Cameron amb Escòcia. Guinjoan diu que “costa molt pensar que pot ser el David Cameron espanyol proposant un referèndum binari d’independència”, que veu “molt lluny de la taula” pel que fa als partits polítics espanyols i a partits catalans com el PSC, que potencialment pot arribar al poder en les pròximes eleccions al Parlament, ja que de fet ja va guanyar les del 2014 i està en un cicle de recuperació electoral.
Matas es mostra més contundent i no veu de cap de les maneres que la via escocesa sigui una possibilitat perquè el líder del PSOE “ha de governar un estat que no té res a veure amb el Regne Unit i ell mateix té una visió del que és l’exercici del dret a l’autodeterminació molt diferent del que va passar a Escòcia”. “Són dues cultures democràtiques que no tenen res a veure”, sentencia. Noguera també opina com Matas i creu que Pedro Sánchez “no pot ser el David Cameron espanyol” perquè “no té cap voluntat de convocar un referèndum”.
Una via plantejada per Ubasart l’any 2015
El catedràtic de la UB retreu que Aragonès faci marxa enrere vuit anys i recuperi una proposta que ja va fer Podem l’any 2015 a través de la seva líder d’aleshores a Catalunya i actual consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart: “És com si no hi hagués hagut repressió, com si l’Estat no hagués dit per activa i per passiva que no en vol saber res d’un referèndum, com si encara anéssim amb el lliri a la mà i com si descartéssim les vies unilaterals”.
“És una sorpresa que ara tornem a recuperar la via escocesa quan ja en parlàvem fa vuit anys”, sentencia Matas, i subratlla que el dret a l’autodeterminació no s’exerceix “picant a la porta d’un estat que te la tanca sistemàticament i demanant si us plau que et deixin votar”. “Així ens podem tirar 80 anys més i d’aquí a 80 anys encara parlarem de la via escocesa i de si l’Estant ens deixa fer un referèndum”.
Discrepàncies entre els experts amb l’informe del consell acadèmic d’Aragonès
L’informe del consell acadèmic sobre l’Acord de Claredat genera divisió d’opinions entre els experts consultats. Jordi Matas es mostra “absolutament decebut” perquè considera que l’informe “no té ni cap ni peus” i Albert Noguera el qualifica de “pantomima”. El catedràtic de la UB critica que el document abordi és si podrien establir quòrums de participació mínima “per garantir la significació dels resultats” així com establir llindars mínims de vot favorable, perquè és un aspecte que la Comissió de Venècia no accepta. “És posar més bastons a les rodes”, conclou Matas.
D’altra banda, Marc Guinjoan defensa l’informe perquè “per primera vegada estableix les bases d’un possible acord de resolució d’un conflicte que no és de part”. “És un informe molt ben treballat amb experts d’àmbits diferents” i, segons ell, “crea un abans i un després en intentar fer dialogar les diferents parts des de l’acadèmia sobre el debat territorial de Catalunya”. A més, posa èmfasi en el fet que el document se centri més en el cas del Quebec perquè “des del punt de vista dels fonaments legals i jurídics era una proposta que estava més ben bastida”.
Dos possibles mecanismes jurídics per implementar la via escocesa
El catedràtic de la Universitat de València assenyala que hi ha dues opcions per implementar la via escocesa a l’Estat espanyol, en el cas que permeti un referèndum sobre la independència a Catalunya, que en qualsevol dels casos seria consultiu i el seu resultat “no seria d’obligatori acatament per part del govern espanyol”, en el sentit jurídic, tot i que sempre el comprometria políticament. Una via seria el referèndum consultiu de l’article 92, que és la via que va posar sobre la taula el president a l’exili, Carles Puigdemont, en la conferència que va oferir el passat 5 de setembre a Brussel·les. Malgrat que l’Acord de Claredat diu que això implica un referèndum a tot l’Estat perquè interpreten que la referència a “tots els ciutadans” significa a tot Espanya, Noguera defensa que “això es pot interpretar com a tots els ciutadans de l’àmbit territorial on se circumscriu el referèndum”. És a dir, l’expert de la UV defensa que es podria fer perfectament un referèndum consultiu a les 4 circumscripcions catalanes.
La segona opció sorgiria de la clàusula de l’article 149.32, que diu que l’autorització per a la convocatòria de consultes populars per via de referèndum és competència de l’Estat. Aquí, segons explica Albert Noguera, “no s’especifica si aquesta autorització fa referència només a les cinc modalitats explícitament reconegudes a la Constitució, que no reconeix el d’autodeterminació, o a qualsevol modalitat de referèndum en qualsevol àmbit que es pugui donar”, però creu que la solució passaria per “fer una reforma de la llei orgànica 2/80 de les diferents modalitats de referèndum, que es pot fer amb majoria absoluta, on s’especifiqués com a modalitat de referèndum derivada de la clàusula 149.32 els referèndums autonòmics”.
