La represa de l’independentisme és en mans de la societat civil i els partits, després d’haver perdut la majoria al Parlament de Catalunya, han de replantejar-se les seves estratègies i seguir-ne l’exemple. Ha sigut el missatge que ha llançat aquesta Diada Òmnium Cultural mitjançant el discurs que fa cada any el seu president. Xavier Antich ha admès que el moviment es troba “en reculada” però que “no parteix de zero”, per la qual cosa ha reclamat que s’iniciï una “nova etapa”. “Hi ha país més enllà del Govern i de les institucions, i no només els polítics fan política, també les entitats civils, i sense esperar res a canvi”, els ha etzibat, mentre a primera fila de la platea –muntada a l’espai del passeig Lluís Companys on l’entitat fa la seva tradicional Festa per la Llibertat– hi havia representants de Junts –com ara Laura Borràs, Jordi Turull, Josep Rius i Albert Bates – d’ERC –com ara Marta Vilalta i Juli Fernández– i la CUP –Laure Vega. Molt a prop, també hi havia Lluís Llach, en aquest any de reconciliació entre Òmnium i l’ANC.
“No oblidem d’on venim i el que hem fet, no partim de zero. Però tinguem en compte que el soroll, el mal humor, no suma ningú a la causa. Guanyar és a les nostres mans”, ha reflexionat Antich, que ha reivindicat amb insistència la força de la societat civil. “Aquí neix la força col·lectiva imprescindible per guanyar”, ha afegit.
El dirigent d’Òmnium havia arrencat la seva intervenció precisament advertit contra “el catastrofisme” i “la lluita fratricida”. “No som aquí per alimentar el desànim ni el catastrofisme ni per alimentar la nostàlgia. Ens cal entendre que ja no som al 2017 sinó al 2024. No podrem avançar fins que no es faci l’autocrítica necessària, hem de refer estratègies, moltes coses s’han fet malament. Però, sobretot, no som aquí per alimentar la lluita fratricida”, ha subratllat.
Per això, després de no deixar-se de dir que el consens hegemònic a la societat, segons el qual “Catalunya és una nació i un subjecte polític amb dret a decidir”, en canvi, “no té avui traducció institucional, perquè els partits que haurien de vehicular-lo no han aconseguit traduir-lo en estratègies”. I ha demanat a les formacions que aprofitin els congressos que tenen aquesta tardor –Junts, a finals d’octubre, i ERC a finals de novembre, si no es canvia la data– per refer les seves estratègies i “pensar en l’endemà”, quan hauran de treballar “plegats amb les altres forces del moviment”.
Avís a l’extrema dreta d’Aliança Catalana
En ple debat sobre la gestió de la immigració i quan acaben d’arribar al Parlament de dos diputats d’Aliança Catalana –amb extrema dreta catalanista per primera vegada, ja que des de la legislatura anterior hi ha una desena de diputats de l’extrema dreta espanyolista, de Vox–, Antich ha volgut llançar també un missatge en aquest sentit. A més de reivindicar el caràcter inclusiu de la societat catalana, que històricament ha acollit diverses onades migratòries i “n’ha fet motiu d’autoestima”, el president d’Òmnium ha subratllat de manera abrandada reclamant “respecte al pluralisme”. “La discrepància és enriquidora, però cal un projecte conjunt. I en aquest projecte comú Òmnium no hi compta l’extrema dreta. Sí, ens referim a Aliança Catalana! Cap complicitat amb discursos d’odi ni xenofòbia”, ha alertat. I ha obtingut dels assistents un llarg aplaudiment. Més llarg i entusiasta quan ha recordat a l’Estat que “no hi haurà normalitat fins que el cap de l’oposició, el president Carles Puigdemont, no pugui ser al Parlament”, que també ha estat un altre dels moments que ha mogut el públic a expressar-se, però amb menys força.
Manifest d’entitats de joves dels Països Catalans
En aquesta Diada, Òmnium ha donat protagonisme també a les entitats de joves, en consonància de la línia de treball que va anunciar com un dels eixos de la seva junta Xavier Antich quan es va posar al capdavant de l’entitat. Diverses organitzacions juvenils dels Països Catalans han llegit abans del discurs d’Antich un manifest conjunt per expressar “el compromís del jovent amb la vida col·lectiva del país”. “Aquest compromís és un mecanisme indispensable per a la defensa dels nostres drets col·lectius i per construir un futur esperançador. Fem públic i extensiu el nostre compromís amb el dret a l’autodeterminació dels pobles, amb la defensa de la terra, amb fer créixer el català perquè arribi a cada racó del país i a tothom, i en definitiva, amb la construcció d’un futur col·lectiu i just”, afegeix el text. Una actuació del grup Marala ha completat la introducció al discurs d’Antich.
