Fins i tot en terra cremada es poden viure encara batalles. Una tesi que sempre expressa l’historiador militar de referència, Joan Peñarroya, és que els exèrcits en retirada esdevenen més cruels perquè tenen ganes d’enllestir la feina i no tenir cap més baixa. A la política aquest principi també es replica. El cas del Consell de la República n’és, ara com ara, un exemple.
Una crisi política, econòmica, laboral i reputacional va obligar la institució a sobreviure amb una Junta Gestora. Un instrument que havia de servir per posar ordre a les finances, reordenar l’immens deute de l’entitat i convocar eleccions per fer foc nou i regenerar l’instrument de representació de l’exili que ha donat cobertura a la continuïtat del Primer d’Octubre amb la presidència de Carles Puigdemont. Però uns resultats claríssims tampoc han frenat la guerra interna, ans al contrari.
Poques hores després d’oficialitzar els resultats, les candidatures de Montse Duran i de Toni Comín han reclamat, amb més o menys intensitat, una auditoria interna perquè no es refien dels resultats. Ras i curt, han acusat el guanyador, Jordi Domingo, d’irregularitats. La candidatura de Comín ha estat la més bel·ligerant deixant entreveure quin serà el seu paper en les pròximes setmanes d’oposició dura. Unes imputacions que Domingo ha rebutjat acusant les candidatures d’engegar el “ventilador de la merda”. El resultat és un Consell dividit on l’equip de Domingo no pensa incorporar ningú de les altres candidatures. “Zero, no volem ningú i més després del que han dit”, apunten fonts de la candidatura de l’advocat. A propòsit d’això, Junts queda en una posició dèbil i sense saber exactament què fer amb Comín perquè “no volen posar-li fàcil a Pablo Llarena”. La batalla, doncs, continua.
Amb les eleccions no n’hi ha hagut prou
Tot i les rebaixes amb els proveïdors, els acomiadaments i les dimissions, les coses han empitjorat amb denúncies d’assetjament laboral i sexual contra Toni Comín per part d’un col·laborador de l’exconseller de Salut i acusacions públiques de treballadors del Consell contra les seves formes, maneres i despeses. Les eleccions es preveien com un remei que aturaria la crisi. De res ha servit que un dels candidats, Jordi Domingo, que feia tiquet amb Jordi Castellà, hagi obtingut una victòria aclaparadora, perquè la crisi continua posant en dubte els resultats.
Els resultats han estat contundents tot i la baixa participació que ha estat del 9,06% del cens. És a dir, 8.108 vots d’un cens de 89.474. Domingo ha obtingut 5.340 vots (65,8%), Montserrat Duran, 1.846 vots (22,7%), Toni Comín 745 (9,19%) i en darrer terme Antoni Walter amb 161 vots, que suposen el 1,98% dels vots. Setze adscrits han votat en blanc. De fet, la participació del 2024 va ser lleugerament inferior (9,94%) perquè van votar 8.941 registrats d’un cens total de 89.970 persones. Però cal tenir present que en aquella ocasió s’hi presentava Carles Puigdemont, d’aquí que el resultat hagi estat prou meritori per a Domingo.
Les candidatures, a matadegolla
Domingo partia amb el suport d’una bona part de l’estructura política del Consell que volia girar full de l’era Comín. D’aquí, que noms importants de l’acció de l’entitat com Neus Torbisco -exnúmero dos de Comín a les eleccions europees- o Toni Castellà que des del govern va intentar clarificar les irregularitats de l’eurodiputat electe de Junts, van comunicar públicament que votarien a Domingo. No només el vot, sinó que es van encarregar de fer evident que Carles Puigdemont havia demanat a Comín que es retirés dels comicis. De fet, el silenci de Puigdemont ha estat un dels factors claus de tot aquest procés. Una manca de suport que ho diu tot.
L’èxit del resultat de Domingo ha sorprès fins i tot el mateix equip de l’advocat que esperaven més suport a Comín. La sorpresa també ha arribat als de Montse Duran -que es proposaven com la candidatura de la “base”- i de Comín que ha quedat tercer a molta distància no només de la primera sinó de la segona candidatura. D’aquí que s’han animat a reclamar una auditoria electoral.
L’exconseller ha exigit una auditoria “immediata” i amb totes les “garanties tècniques” per certificar de manera “inequívoca” els resultats. Pel que fa a la candidatura de Duran ha anunciat que “espera que la candidatura proclamada com a guanyadora anunciï que complirà el compromís que va adquirir en signar l’Acord de garanties electorals, segons el qual “el nou Govern encarregarà una auditoria informàtica per garantir que no s’ha produït cap alteració voluntària ni involuntària dels resultats electorals”. Els xats de les candidatures i els grups de Telegram dels adherits treien fum aquest dimecres valorant i criticant els resultats mostrant el Vietnam intern que viu l’entitat i el gruix dels seus associats.
Comín, el Consell i Junts
Domingo ara té l’encàrrec d’aixecar l’entitat que “es troba sota zero”. “Però no només ha de reconstruir sinó que primer haurà d’aixecar torres de defensa per evitar els atacs de Comín”, assenyala un membre del seu equip. “La seva resposta quan va sortir l’auditoria de remetre un burofax amb amenaces al tècnic auditor, que alhora l’auditor va respondre o les querelles anunciades a Valtònyc o relacionar homofòbia amb la denúncia d’assetjament és una mostra del seu estil”, comenten a El Món fonts de la candidatura de Domingo. “No pararà quiet i entorpirà tot el que pugui”, coincideixen a preveure dos exmembres de l’staff de Waterloo. “La seva conducta pot enfonsar encara més el Consell”, adverteixen les mateixes fonts.
En aquest marc, cada cop el soroll intern a Junts és més palpable. I més després que el nom d’Aleix Sarri aparegués com a possible relleu de Comín a l’Europarlament. De fet, fonts de la formació detallen com l’elecció de la llista de Comín ja va ser un calvari, on va rebre Victòria Alsina, Ramon Tremosa, Erika Casajoana o Gorka Knörr. Membres de l’equip de campanya detallen com Comín va “tapar com va poder Torbisco” a qui no li donaven debats, ni entrevistes ni actes forts de campanya. Però la direcció Junts no vol precipitar-se i vol aplicar el “gen convergent de Jordi Turull” que es tradueix en aguantar i deixar passar el temps. L’argument és que “no volen posar-li fàcil a Pablo Llarena i fer-li la feina”, en referència al magistrat instructor del Procés que si Comín es queda sense immunitat facilitaria la possibilitat que tornés a Catalunya extradit. Però hi ha altres raons, com el fet, que si Comín obté definitivament l’escó d’eurodiputat temen que marxi de la formació i s’integri en un altre grup parlamentari i Junts es quedi sense plaça a Brussel·les.
