Havia de ser la gran reforma institucional del Consell de la República, l’organisme que ha d’endreçar la internacionalització del Procés i dirigir l’activitat de l’exili. Però els números no ho assenyalen així. La votació interna sobre la reestructuració institucional proposada pel govern del Consell només ha animat a votar el 6,53% del cens electoral, que l’integren 90.481 associats. Ara bé, la reforma ha guanyat, perquè el ‘sí’ ha obtingut el 76,5% dels vots, el ‘no’ 19,5% i els vots en blanc han sigut el 4%. Unes dades que mostren la feble mobilització interna de l’organisme.
La pregunta de la consulta als inscrits era: “Estàs d’acord que cal adaptar l’estructura institucional del Consell per tal que pugui complir de manera més eficaç la seva missió i que, en conseqüència, es dugui a terme una reestructuració dels seus òrgans per fer possible aquesta adaptació?”. Una pregunta que ha comportat una campanya prèvia des del 12 de setembre al 10 d’octubre, on partidaris d’una opció i l’altra han fet campanya. Fins i tot, el govern del Consell va fer un especial emès en directe per YouTube per defensar la reforma.
Un procés que ha generat tensions
El procés de canvis estructurals es va encetar el passat 28 de maig, amb l’enviament d’una carta de Carles Puigdemont als membres de l’Assemblea de Representants, amb la qual informava de la dissolució del conegut com a parlament a l’exili. Una missiva que va despertar recels entre els associats i al mateix parlament a l’exili. Fins i tot, la influent Comissió d’Acció de Política Interior va arribar a qualificar la decisió de Puigdemont de “bonapartista”.
Els oficialistes, però, no van trigar a respondre i van defensar la reforma per fer més operatiu i eficient el Consell, que no havia tingut pràcticament cap acció legislativa ni de control de govern. El sistema que proposava el govern, i que ara les bases han acceptat, és la transformació de l’assemblea en un “òrgan bicameral” amb funcions ben definides. La voluntat de la reforma era atorgar més poder als consells locals i així poder tenir més informació sobre el terreny i l’aplicació a Catalunya de les decisions del Consell.
Per una banda, instituir “una cambra de representació dels consells locals i també de les bases del Consell, que tindrà l’objectiu de deliberar i prendre decisions sobre les accions que el Consell ha de fer al conjunt dels Països Catalans”. És a dir, el control del territori, una reclamació històrica de bona part de l’independentisme. Per altra banda, una cambra que s’haurà d’encarregar de “l’elaboració de la legislació republicana -és a dir, les lleis de la República- en la qual puguin participar tots aquells experts i professionals necessaris per a aquesta tasca de què compta la base de registrats del Consell”.
