Després de mesos de treball en un escrupolós silenci, el Consell de la República ha rebut l‘auditoria sobre els comptes de l’entitat a l’exili i les despeses del seu principal vicepresident, Toni Comín. Un informe que detecta “possibles irregularitats” en despeses de l’eurodiputat de Junts per Catalunya per un valor de 15.530.35 euros, en diferents partides que inclouen lloguer de cotxes i aparcaments, pagaments de multes de trànsit i retirades d’efectiu de fins a 6.000 euros.
L’auditoria, a la qual ha tingut accés El Món, amb data de 14 d’octubre i signada per Miquel Verdaguer, de Senior Auditing SL, consta de 12 pàgines i inclou també propostes per endreçar els números i l’estat comptable del Consell de la República, de les entitats associades i posar-les d’acord amb la legislació belga. L’objecte de l’informe era determinar “la situació econòmica i financera de Cat Global”, l’entitat que donava cobertura legal i financera al Consell, a data 31 de desembre de 2023. Tot plegat després de les informacions avançades per El Món sobre les despeses polèmiques de Toni Comín que van provocar una greu crisi interna a l’entitat a l’exili. El document presenta una “proposta de millores organitzatives i de governança que podrien contribuir a la seva eficiència i transparència”.
“Possibles irregularitats”
L’estudi pericial financer detecta “comptes corrents amb Antoni Comín per import de 15.530 euros” que “es tracten d’imports no justificats”, a parer del comptable, “relacionats amb la defensa de l’exili”. També descobreix pagaments diversos d’impostos de personal de desembre per import de 13.875 euros i pagaments sense factura, bàsicament liquidacions de Visa, no comptabilitzades, per import de 21.479 euros. Tres partides amb les quals l’auditor es posa les mans al cap, igual que el comptable flamenc, perquè la legislació belga no permet “provisionar ni incloure en el compte de resultats”.
En tot cas, respecte als 15.530 euros de despeses que surten de les gestions de Comín, l’informe és prou concloent. Segons afirma l’auditor, “aquestes despeses inclouen el pagament de diversos conceptes”. En concret, un import “arrossegat del 2022” de 363 euros que respon a una multa de trànsit; el lloguer de vehicle per 15 dies, amb un import total de 1.997,35 euros; el lloguer d’un apartament durant 15 dies, 2.562 euros; el pagament dels impostos de l’apartament de Lovaina, 4.608 euros i retirades d’efectiu per valor de 6.000 euros. De fet, els conceptes del lloguer de cotxe i apartament van ser la guspira que van encendre la crisi dins l’entitat de l’exili amb la dimissió del seu gerent contrari a abonar aquestes despeses.
“Despeses que no semblen estar justificades”
“A priori, aquestes despeses no semblen estar justificades dins del marc de la defensa de l’exili, atès que estan destinades a un càrrec electe que ja disposa d’ingressos propis”, remarca l’auditor. “En qualsevol cas”, afegeix, “és fonamental que es presenti una justificació detallada de l’ús d’aquests fons en relació amb els interessos i finalitats de l’entitat, així com l’aprovació per algun òrgan col·legiat de l’entitat, funció que en l’actualitat desenvolupa el Consell d’Administració”. De fet, apunta que els viatges pagats amb fons del Consell podrien ser de “caràcter personal”.
Així mateix, l’informe pericial respon a la versió de l’eurodiputat de Junts i vicepresident del Consell. “El senyor Comín m’ha explicat que les partides sobre els viatges corresponen a actes realitzats a Catalunya Nord i per tant son les despeses de viatge corresponents”, recull el document. Ara bé, l’auditor considera que no n’hi ha prou: “Caldria una acta del Consell en què s’aprovi la realització d’aquests viatges, susceptibles de ser considerats de caràcter personal”.
Pel que fa a les partides dels impostos de Lovaina i les retirades d’efectiu, Comín va al·legar que “formaven part de la seva part corresponent a la repartició del fons de Defensa Exili”. “Amb independència que sigui necessari el sufragi de defensa de l’exili en càrrecs electes és cert que hi ha un acord de repartiment d’ingressos de 3 d’octubre de 2023 en què s’estableix un sistema de repartiment de les donacions rebudes a CatGlobal, atorgant un import de 6.338,10 a cada un dels tres exiliats”, descriu l’auditor. De fet, Clara Ponsatí no entrava en aquesta terna. I raona: “La quantitat rebuda de 10.608,00, suma dels dos conceptes excedeix d’aquesta quantitat”.
Propostes de millora
L’auditor no se n’està d’estirar les orelles al Consell per la “governança” de les finances de l’entitat. En aquest marc, proposa una sèrie de mesures com “identificar una disfunció significativa entre les persones que prenen les decisions sobre el destí dels fons i els responsables en un sentit jurídic de l’entitat, que són els membres del Consell d’Administració”. Una situació, que segons l’auditor Verdaguer, “genera un risc innecessari i és insostenible, donat que els membres del Consell estan assumint uns riscos que no els corresponen, en la mesura que no controlen la despesa i compromisos adquirits, tot i ser responsables jurídicament de l’entitat”. “Podrien arribar a controlar la caixa de l’entitat, però no els compromisos que es prenen en forma de factures meritades però no pagades”, alerta.
Per altra banda, l’auditor titlla “d’erroni” que “el control sobre el destí dels fons que provenen de donants de bona fe estigui en mans d’una sola persona, sense posar en dubte en cap cas la idoneïtat de la persona escollida”. Així, creu “fonamental” la creació d’un òrgan col·legial, com una terna o comitè de tres membres que pugui actuar com a nou Consell d’Administració i que rendeixi comptes mensualment. També qualifica de “necessari unes normes bàsiques de governança clares, incloent-hi criteris per a la selecció de proveïdors” així com l’exigència de demanar pressupostos previs per a despeses.
