El Consell de la República no passa pel seu millor moment. La crisi oberta pel cas Toni Comín –per les irregularitats detectades en la seva gestió financera– i la seva irrellevància política han deixat malmesa la institució de l’exili. Ara s’hi afegeixen problemes laborals i financers que afecten l’estructura territorial del Consell. Així ho mostra una carta d’aquest dimarts, 3 de desembre, firmada per Carlota Canut i Roser Maresma. En la missiva, a la qual ha tingut accés El Món, Canut i Maresma, com a membres de la Junta Directiva de l’Associació Cultural República Global (ACRG), s’adrecen als consells locals de la República, és a dir, les franquícies a Catalunya de la casa de Waterloo, per expressar les seves queixes sobre la Junta Gestora que ha substituït el govern del Consell.
La carta exposa una sèrie de problemes financers i laborals i els desacords entre l’ACRG i la Junta Gestora del Consell de la República, l’equip que després de la dimissió en bloc del seu govern administra els recursos de l’entitat. Canut, persona de la màxima confiança de Comín, i Maresma recorden que l’ACRG es va “crear per dotar els consells locals d’un suport legal imprescindible”. És a dir, un “CIF vàlid a Catalunya” per tal de “dur a terme algunes de les seves activitats”. Així, l’ACRG va ser l’entitat amb què el Consell podia operar territorialment a Catalunya, a més de permetre rebaixar, teòricament, costos laborals i impositius, fent-se càrrec de la nòmina dels treballadors de l’entitat.
Amb la crisi oberta per la dimissió, el govern del Consell va decidir negociar el 50% de reducció de la massa salarial i la gestió del deute. De fet, el govern es feia càrrec d’aquests dos problemes. Ara bé, la carta es queixa que la Junta Gestora “ha decidit no respectar aquest acord del govern i ha volgut assumir directament la gestió del deute i de la reducció de la massa salarial”. Una decisió que ha sollevat la junta de l’ACRG, que acusa la Junta Gestora “d’incomplir” la proposta per reduir de la massa salarial i de tirar pel dret proposant acomiadaments que no volen fer, cosa que farà que el deute “continuï augmentant” per pagaments que els fan fer. Davant d’aquest desacord, arriben a amenaçar amb un acomiadament de tots els treballadors i passar el deute salarial al Fons de Garantia Salarial.
Una nova entitat de fa un any
Segons explica el document, a principis de 2024, dos mesos després de la creació d’ACRG, “de mutu acord” entre els treballadors de l’equip tècnic del Consell i el vicepresident Comín, es va decidir “traslladar els contractes dels treballadors” des de Bèlgica –on estaven contractats amb CatGloblal, l’entitat que donava cobertura a Waterloo– a Catalunya a través d’ACRG. La decisió buscava “reduir costos de la gestió ordinària dels contractes” així com “els costos de la Seguretat Social”, que a Bèlgica “són molt superiors a Espanya”. La mesura també preveia “evitar els reiterats problemes que havien patit els treballadors amb la hisenda belga”.
Aquesta maniobra, atès el contingut de la carta, havia suposat, fins al mes d’abril d’enguany, un “estalvi de més de 6.000 euros/mes per al Consell, i la tranquil·litat per als treballadors de tenir una relació contractual a Catalunya i amb gestors catalans”. Els recursos d’ACRG, majoritàriament, arriben de CatGlobal, perquè “allà estan més protegits” i és qui rep els ingressos dels associats. Els salaris es paguen a través de l’entitat catalana amb els fons de CatGlobal. Això suposava una “transferència regular de CatGlobal a l’ACRG en concepte de nòmines i de Seguretat Social dels treballadors”. Tal era la comunió entre les dues entitats que un dels membres de la junta directiva de l’ACRG també era membre del consell d’administració de CatGloblal.
La Junta Gestora del Consell enceta la crisi
Amb la crisi oberta arran de les irregularitats i les dimissions, el govern del Consell va nomenar una Junta Gestora. Ara bé, el govern es feia càrrec de proposar la reducció de la massa salarial i la gestió del deute. Però, aquestes dues qüestions les ha entomat la Gestora, decisió que no ha fet cap mena de gràcia a l’ACRG, entitat molt pròxima Comín. De fet, la carta també carrega contra els integrants del govern que s’han incorporat a la Junta Gestora i que, segons Canut i Maresma, remenen les cireres quan “l’objectiu de la gestora era garantir la independència respecte del govern”.
L’ACRG es queixa també que han intentat “per tots els mitjans obrir un diàleg sobre la qüestió de la reducció de la massa salarial”. Intents que han estat “ignorats”. “L’única resposta de la Junta Gestora ha estat ordenar a la junta directiva de l’ACRG una sèrie d’acomiadaments i de pagaments”, sentencia. Uns acomiadaments que, a parer seu, “incompleix la proposta del 50% de la reducció de la massa salarial”. La missiva exposa que l’ACRG va oferir una reducció del 25% del sou dels treballadors o de la quantitat que correspongui fins a arribar al 50% de reducció de la massa salarial. Una proposta que l’ACRG creu que era vàlida per “intentar arribar a un acord”. També acusen la gestora d’ordenar pagaments que no es van dur a terme per “responsabilitat financera”, ja que “haurien generat un deute de més de 20.000 euros amb la Seguretat Social”.
En aquest context, proposen com a junta directiva de l’ACRG que, des de “CatGlobal es transfereixen els recursos necessaris per pagar les nòmines i la seguretat social de novembre, la seguretat social pendent del juliol, les quitances als dos treballadors ja acomiadats” i continuar pagant mentre duri la relació laboral. Tot plegat comptant que “l’actual crisi del Consell ha disminuït els seus ingressos, però sabem que segueixen sent suficients per obrir una negociació”. Així, deixen entreveure que una de les maneres de recuperar recursos és aturar les transferències entre CatGlobal i CatCip, que fa suport jurídic a Waterloo, que es van fer “sense autorització” de Comín. Per a Canut i Maresma, l’altra opció és la dissolució de l’ACRG que “suposa un greuge enorme pels treballadors”. Així aposten perquè els treballadors siguin acomiadats i cobrin del Fons de Garantia Salarial. Una opció que, recorden, deixaria els consells locals sense NIF operatiu.
