Iñaki Rivera (Buenos Aires, 1958) és promotor i un dels portaveus de l’International Trial Watch (ITW), l’organisme que ha observat el judici al Procés i al referèndum de l’1-O, i que ha elaborat informes analitzant el procés judicial. El Món l’entrevista després que la plataforma hagi publicat un informe que conclou que aquest judici ha estat “una causa general de caràcter polític”. Ara, l’ITW està preparant un darrer informe que publicaran un cop el Tribunal Suprem dicti sentència contra els acusats. Rivera apunta que l’organisme té molt clar que els encausats empresonats són presos polítics i que és un error creure que el Tribunal Europeu de Drets Humans els podrà absoldre en cas de condemna.
Què conté aquest nou informe que estan elaborant?
Uns quinze professors d’Universitats espanyoles estan fent un últim informe -que serà més llarg que els presentats fins ara- que analitzarà tot el procés judicial, inclosa la sentència.
A l’últim informe apunten que aquest judici ha estat “una causa general de caràcter polític”. Què implica això?
Es va començar a fer una investigació per suposats fets delictius quan es tractava de l’exercici de drets fonamentals. Des d’un punt de vista constitucional, s’ha invertit l’ordre interpretatiu, i s’estan jutjant drets fonamentals com el de reunió, manifestació, participació política i llibertat ideològica. Es tracta d’un judici al moviment polític proper a l’independentisme.
Per tant, l’International Trial Watch considera que són presos polítics?
Sí, sense cap mena de dubte. No necessitem esperar a una sentència condemnatòria per qualificar-los de presos polítics. A més, estem davant d’una causa que ha estat jutjada pel Tribunal Suprem i no pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), tal i com pertocaria. Quan necessites forçar les regles de determinació de la competència, necessites al mateix temps reconèixer que estàs davant de la investigació d’un fet que no és la delinqüència ordinària. I a les presons, de fet, tothom parla de presos polítics. La gent no necessita tanta argumentació jurídica per saber que ho són.
[r:1]
La sentència del Tribunal Suprem serà ferma?
Una de les vulneracions més grans d’aquest judici és que els acusats no tindran una segona instància en cas de sentència condemnatòria. No hi ha precedents. Normalment, els tribunals de justícia, després de dictar sentència, envien una interlocutòria expressa on declaren la fermesa de la sentència, i li envien al director de la presó; llavors s’inicia un termini de dos mesos per tal que l’administració penitenciària faci la proposta de classificació de grau i destí del condemnat. És molt important saber què farà el tribunal amb la petició que ha fet la Fiscalia d’impedir que se’ls pugui atorgar un tercer grau fins la meitat del compliment de la pena.
Els presos hauran de ser traslladats a Madrid quan dictin sentència?
Això no es pot contestar de manera rotunda perquè la llei també contempla que la notificació es faci de manera indirecta a través dels seus advocats.
Imatge d’arxiu d’Iñaki Rivera durant una roda de premsa de l’ITW
Si hi ha condemna, podran complir la pena a presons catalanes?
Un cop dictada la sentència, el Suprem haurà d’acordar amb l’administració penitenciària espanyola si els donen permís per estar empresonats a Catalunya o si han d’anar a una presó espanyola. Aquest punt és decisiu, perquè a ningú no se li escapa que no és el mateix estar sota l’administració espanyola que la catalana. Tenen por, per exemple, que des d’aquí se’ls pugui concedir un tercer grau immediat que facilitaria sortides a l’exterior.
Els presos no podran fer una segona instància, però on podran presentar un recurs?
Al Tribunal Constitucional.
I després Europa.
Sí, però cal anar amb compte amb una cosa. El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) no els absoldrà.
No?
No. Cal remarcar-ho. He escoltat moltes vegades dir “Europa els absoldrà”, i és un gran error pensar-ho.
Com és?
Perquè al Tribunal d’Estrasburg no s’hi celebra un nou judici. El que es fa allà és regular si ha estat un judici just. Els presos, en cas que necessitin recórrer a aquest tribunal, denunciaran l’Estat espanyol. El màxim que pot fer el TEDH és condemnar Espanya i instar l’Estat a declarar la nul·litat del judici i tornar-ne a fer un altre si ho considera oportú.
Hi ha alguna cosa que el tribunal hagi fet especialment bé durant el judici?
Sí. Encara que hi hagi hagut alguns moments de tensió, s’ha de reconèixer que en general el tribunal ha actuat amb un bon respecte cap a les formes i amb una correcció formal. Això no treu, però, que el judici sigui polític. Una cosa no treu l’altra.
