Odi, coaccions i contra la intimitat. Tres delictes que la titular del Jutjat d’Instrucció número 2 de la Bisbal apunta en l’actitud de cinc ciutadans que van retreure, en dues ocasions, a dos arrenca llaços, dels que un d’ells brandava una navalla per tallar-los. Segons la interlocutòria del passat dos d’agost, a la que ha tingut accés El Món, els fets es van produir el passat 16 de juny i la matinada del 3 de juliol de 2018, quan un grup de ciutadans van retreure a una parella que arrencaven llaços grocs en solidaritat amb els presos polítics a Palamós amb una navalla de 3 centrímetres. La denúncia dels dos arrencallaços, un atestat de la Guàrdia Civil i el testimoni d’un policia local han fet la feina i han portat cinc persones a ser investigades per un delicte d’odi, de coaccions i contra la intimitat. Una situació que els denunciants qualifiquen de “delirant”.
La resolució judicial demana a les acusacions i al ministeri fiscal que formulin escrit d’acusació. Fins i tot, obre la porta a què es practiquin noves diligències o proves que considerin “imprescindibles” per tal de formular l’escrit d’acusació. Atès el relat de la jutgessa, el 16 de juliol, la denunciant, Ángeles, va explicar a la policia, cinc dies després dels fets, que passejava per Palamós quan es va “trobar tres persones penjant llaços grocs”. Ángeles va insistir a la policia, i després en seu judicial, que els que penjaven llaços la van reconèixer perquè “el seu marit hi havia tingut incidents previs amb ells per motius polítics i ideològics”. De fet, assevera que els denunciats li van etzibar que “si veien el fill de puta del seu marit, li tallarien el coll”. Una expressió que neguen de d’alt a baix. En la denuncia, Ángeles assegurava que la van començar a “increpar”, fet que neguen els cinc investigats.
La jutge descriu a la seva interlocutòria que la denunciant “amb una navalla de tres centrímetres va començar a tallar els llaços grocs”. De fet, admet que va ser gravada amb un telèfon mòbil. Unes imatges que posteriorment van publicar a les xarxes socials. Ángeles continua la seva narració policial i judicial indicant que després va baixar les escombraries va trobar la plaça i la façana de l’edifici on vivia ple de llaços grocs. “Quan va procedir a tallar els llaços va ser novament increpada”, diu la denúncia. Fins i tot, afegeix que un dels encausats la va advertir que “si continuava arrencant llaços, li passaria una de grossa”. Curiosament, aquests fets també van ser gravats.
La interlocutòria continua amb una història relacionada però posterior. Dies després, la matinada del 2 al 3 de juliol, el marit de la denunciant, també es “trobava retirant llaços grocs de la via pública, concretament, al giratori de l’avinguda Catalunya de Palamós, amb dues persones més”. Segons la seva denúncia, “quan es va quedar sol, una persona se li va acostar i el va qualificar de fill de puta, espanyol que ataques un català”. També es va gravar amb un mòbil i difoses a la xarxa, sense concretar en cap cas judicialment si es confirmen aquestes expressions.
A la vista d’aquestes denuncies, es va realitzar una investigació amb posterior identificació dels ara investigats. La policia local de Palamós va ajudar per poder posar nom i cognoms als denunciats. L’atestat 2019-100476-00000035 de la Guàrdia Civil va acabar de fer la feina, a més, d’incloure el testimoni d’una dona que hauria “sentit una discussió entre un grup de persones pels llaços grocs”. Ara bé, la testimoni deixa clar “que no va poder escoltar que li deien a la senyora Ángeles” però que un dels denunciats “estava molt alterat i per sobre la denunciant”.
La jutgessa considera que els fets denunciats podrien ser constitutius d’un delicte de provocació a l’odi de l’article 510.1, un delicte de coaccions de l’article 172 i d’un delicte contra la intimitat de l’article 197.1 tots del Codi Penal. Els acusats es van acollir al seu dret de no declarar però admeten que la interlocutòria és “delirant”, fins i tot, hi ha denunciats que “ni tan sols hi eren aquells dies a Palamós”. Ara preparen els escrits i un futur recurs per tal que s’arxivi una causa que els denunciats troben “surrealista”.