L’aplicació definitiva de la llei d’amnistia per part de la justícia ha començat a reconfigurar el tauler polític català i a tenir efectes en la dinàmica del govern de Salvador Illa, que ha plantat l’exconseller i diputat de Junts Lluís Puig en el seu retorn al Parlament de Catalunya després de nou anys d’exili. Illa ha estat tancat al despatx que té a la cambra catalana fins a dos quarts de sis, quan ha marxat per desplaçar-se fins a Manlleu i assistir al lliurament dels Premis Innovacat. Fonts de Presidència han intentat apagar el foc al·legant que el president de la Generalitat no havia fet acte de presència a l’hemicicle perquè ja s’havia vist en privat amb Puig, sense especificar ni quan ni com, però en camp moment han donat explicacions de per què Illa ha actuat igual que el grup parlamentari de Vox, que tampoc ha estat present a l’hemicicle durant el discurs de Puig, que s’ha declarat “convençudament” independentista en el seu retorn al Parlament.
L’absència d’Illa i quasi tot el Govern –només hi eren l’ex juntaire Miquel Sàmper, Esther Niubó i Eva Menor- ha encès els ànims de les files del partit de Carles Puigdemont, que han evidenciat el seu malestar amb una carta que la presidenta del grup parlamentari, Mònica Sales, ha enviat al president de la Generalitat per recordar-li que va avalar el 155, traslladar-li que no ha estat a l’altura del càrrec que ostenta i deixar-li clar que la reunió en privat no justifica l’absència d’avui. “No hi havia cap justificació perquè s’absentés d’un moment d’aquesta solemnitat i acabés coincidint amb la plantada que ha fet el grup parlamentari de Vox”, remarca el text, que sentencia: “Avui no ha estat a l’altura del seu càrrec”.t
L’aplicació de la llei de l’oblit penal després d’anys de batalla judicial reactiva els principals actors protagonistes del 2017 i obre un nou escenari d’incertesa i moviments estratègics, amb tothom pendent de la decisió final i del retorn de Puigdemont, sobretot de cara al nou cicle electoral que s’obrirà amb les eleccions espanyoles del 29 de novembre.
En aquest nou context, la figura d’Oriol Junqueras torna a situar-se al centre del mapa polític. Afegint-se en un lloc simbòlic a les llistes d’ERC al Congrés acompanyat de l’exconseller Raül Romeva, fa visible que ja està habilitat per ser el candidat de la formació republicana a la presidència de la Generalitat en les pròximes eleccions al Parlament. La capacitat evidenciada per Junqueras de poder integrar-se de nou en una llista electoral reactiva el seu lideratge directament a les urnes: “Som aquí per continuar, per combatre totes les batalles, per derrotar totes les injustícies, per garantir totes les llibertats i per construir totes les victòries”. La reactivació dels quadres polítics s’ha començat a visualitzar immediatament sobre el terreny. La tornada als actes públics s’ha concretat en indrets com Sant Vicenç dels Horts, on es va fer un acte d’ERC i a Terrassa, on els quadres de Junts per Catalunya i molts ciutadans van donar una rebuda fraternal a l’exconseller Puig. Aquests dos actes han tornat a posar de manifest la presència dels mateixos líders que van protagonitzar els fets de la tardor del 2017. Així mateix, la celebració simultània dels actes d’ERC i Junts d’ahir al vespre ha evidenciat la pugna fratricida entre les dues formacions per l’hegemonia de l’independentisme.
Comín passa per Madrid abans de tornar a Catalunya
Paral·lelament, Toni Comín ha consumat el seu retorn al Parlament Europeu, un moviment que reforça la presència de l’espai de Junts a les institucions europees, ja que fins ara no ha pogut ocupar l’escó que va aconseguir en les eleccions europees del 2024 perquè la legislació espanyola obliga a comparèixer davant la JEC per recollir la credencial. Comín ha promès aquest dijous acatar la Constitució espanyola davant la Junta Electoral Central (JEC) al Congrés amb una fórmula molt extravagant: “Pel mandat de l’1 d’Octubre i per imperatiu legal”, i diumenge farà efectiu el seu retorn a Catalunya. “Torno de l’exili el diumenge dia 22. Em vaig exiliar de Catalunya, el meu país, i tornaré a Catalunya el pròxim diumenge. No hi ha cap diferència entre viatjar a Madrid i el que he fet en viatges durant aquests anys a París o Amsterdam. Anar a Madrid no és tornar al meu país”˝, ha defensat.
El retorn de Puigdemont serà després del 29-N
El principal focus d’atenció i element condicionant de tot el taulell continua sent la incògnita al voltant de Carles Puigdemont, que tornarà després de les eleccions del 29-N, però encara no hi ha una data fixada al calendari. A hores d’ara, el president a l’exili només ha deixat clar que no exercirà com a cap de l’oposició perquè considera que no és el paper que li pertoca a un expresident de la Generalitat: “Qui ha estat president de la Generalitat i ha ocupat la presidència, no és correcte que vagi després a controlar el president”, va dir fa pocs dies al programa Pla Seqüència de La2Cat. Tot i això, Puigdemont no ha concretat si ocuparà el seu escó al Parlament com ha fet Lluís Puig aquest dimecres. A l’espera del retorn de Puigdemont, i un cop finalitzat el ple d’aquesta setmana, Junts ha celebrat la primera reunió del grup parlamentari amb la presència de Puig en un ambient de màxima felicitat pel seu retorn a Catalunya i crits d'”independència”.
