Nou curs polític, nova dimensió. Encara que aquesta dimensió sigui, bàsicament, simbòlica. Sia com sia, aquest dimarts Catalunya tindrà una imatge inèdita de la sèrie política catalana: la visita del president de la Generalitat, el socialista Salvador Illa, al president Carles Puigdemont, a Brussel·les, on el líder de Junts fa gairebé vuit anys que és a l’exili. Una visita que equivaldrà a tallar la cinta del nou curs polític a deu dies de la Diada. Amb una situació política tensa, sobretot a Madrid però amb derivades a Catalunya, com ara la imminent negociació formal dels pressupostos, els primers comptes públics del govern Illa després del fiasco del 2025.
De fet, Puigdemont, en la seva conferència a la Universitat Catalana d’Estiu (UCE), el passat 19 d’agost, anunciava que el nou curs polític seria “intens”. “A la tardor passaran coses que no han passat fins ara, ja hem donat prou temps”, va advertir. Ara bé, va evitar “especular” sobre “què passaria” i precisar cap termini. L’anunci de la trobada dona contingut a l’advertència del líder de Junts.
El càlcul polític que suposa la trobada és de manual. Encetar el curs amb una jugada que interessa tant a Palau i Puigdemont com, sobretot, a la Moncloa, que veu en Illa una persona de la màxima confiança per fer d’emissari en condicions dures i més després que un dels negociadors del pacte de Brussel·les, Santos Cerdán, hagi anat a parar a la presó acusat de delictes de corrupció. La reunió se celebrarà el mateix dia que l’executiu aprovarà el sostre de despesa, una condició imprescindible per posar en marxa el rellotge de la negociació pressupostària.
Un enviat especial
L’anunci de la cimera s’ha fet a les vuit del matí, just una hora abans de l’entrevista institucional al president emesa als mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Tota una operativa s’ha posat en marxa amb un argumentari de llauna previst per defensar una trobada que Junts fa temps que reivindica. Illa ha procurat deixar clar que defensa l’amnistia com una “decisió encertada” i que ha servit per millorar la situació política tant a Catalunya com a Espanya.
En aquest context i, sobretot, amb la prèvia que el Tribunal Constitucional ja ha donat el vistiplau a la llei de l’oblit penal per l’independentisme, Illa s’ha vantat d’haver tingut la iniciativa d’organitzar la trobada. De fet, ha esquivat implicar Pedro Sánchez en la gestió de la cimera. “He parlat amb qui havia de parlar”, ha assegurat tot recordant que la decisió de celebrar la trobada només li correspon a ell com a president.
Ara bé, fonts coneixedores de l’organització de la reunió matisen aquest relat. En primer terme, Junts havia advertit de l’activació del compte enrere sobre els acords del pacte de Brussel·les, com ara un compromís ferm amb l’amnistia o el català a Europa, a més de derivades concretes com ara les competències en immigració que encara dormen el son dels justos. Per això, Sánchez ha confiat en Illa, que li ha servit de lloctinent en crisis de primer ordre, sobretot després de la crisi de la Covid, com ara ser el candidat a la presidència de la Generalitat o bé ser la primera persona a reunir-s’hi amb urgència, el passat 20 de juny, quan es va destapar la crisi de Santos Cerdán en el marc del cas Koldo. Una trobada que va aixecar tota mena de suspicàcies.
Radical o raonable
Seguint aquest fil, la trobada també respon al fet que Junts ha aixecat el to de la negociació amb el PSOE. Un increment de les exigències que arriba després de la incorporació de nous membres a la direcció de la formació que consideraven que els juntaires no treien prou suc dels set diputats de Madrid i de la dependència de Sánchez respecte del grup que comanda Míriam Nogueras. D’aquí que membres del pinyol de Junts considerin “raonable” exigir resultats plausibles i d’altres considerin que calia arribar a hores d’ara a postures més “radicals”.
D’aquí que Junts optés per reclamar “una amnistia política” per a Puigdemont, que exigiria celebrar una reunió amb Pedro Sánchez i no deixar l’evolució de les negociacions a José Luis Rodríguez Zapatero, que ja comença a ser assetjat per diverses informacions sobre la seva relació amb Veneçuela i la Xina. Per això, la Moncloa ha respost amb un gest concret amb Salvador Illa de missatger, tenint presents tres qüestions, principalment.
En primer terme, el fet que el president es desplaci a l’exili i afirmi que li hauria agradat celebrar la trobada al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat. En segon lloc, la confiança que Sánchez diposita en Illa i la necessitat que té la Moncloa d’aprovar pressupostos i garantir un mínim de suport parlamentari en un setge judicial constant contra el seu entorn més immediat i contra el PSOE. I també l’equilibri intern entre el PSOE i el PSC, donat que els socialistes catalans recorden –agraïts– com Sánchez es va negar a intercedir en favor de Puigdemont per conservar-hi l’aliança al Congrés quan, després de les eleccions del Parlament del maig del 2024, Junts aspirava a una abstenció dels socialistes per poder fer president el seu líder.
Puigdemont, Junqueras i els pressupostos
L’anunci de la trobada també ha permès una picada d’ullet als juntaires per part del president Illa, ja que s’ha mostrat “encantat” de tenir les competències en immigració –una petició de Junts per a la Generalitat que sectors de l’esquerra espanyola com ara Podemos han atacat agrament– i ha assegurat que calcula que en uns mesos el català serà oficial a Europa. És a dir, dues mesures de les quals Junts n’ha fet bandera en el darrer any de legislatura i que, en algun moment, han bloquejat l’actuació legislativa de la Moncloa, encara que només fos temporalment. L’advertència de Junts, doncs, ha tingut com a resposta la reacció immediata de la Moncloa amb una trobada al més alt nivell institucional de Catalunya, entre el president i el president a l’exili, que, a hores d’ara, també presideix la formació que lidera l’oposició al Parlament.
La cimera també cal incardinar-la en la insistència d’ERC a condicionar la negociació dels pressupostos. El president dels republicans, Oriol Junqueras, ha tornat a insistir aquest matí en una entrevista a la SER que no hi haurà negociació de pressupostos de la Generalitat per al 2026 fins que no es resolgui el finançament. “No hi haurà nous pressupostos mentre no hi hagi un bon model de finançament”, ha remarcat, insistint en l’avís que va emetre des de la seva conferència a l’UCE el passat 18 d’agost. En aquest paquet, Junqueras ha avançat que el seu partit té previst presentar públicament dilluns que ve la seva proposta de finançament per portar-la al Congrés.
La idea de Junqueras arriba just un dia abans que el consell executiu aprovi el sostre de despesa. Una mesura indispensable per encetar la negociació dels pressupostos, que Illa aspira a aprovar amb ERC i els Comuns. De fet, els Comuns han celebrat la reunió anunciada entre Illa i Puigdemont i l’han valorat “positivament”. La co-coordinadora nacional del partit, Candela López, l’ha emmarcat en els avenços en la “normalització política”, seguint el relat del Govern i del PSC, que, a través de la seva portaveu, Lluïsa Moret, també presentava la reunió com un adob a la política de “normalització institucional”. Cap a la banda d’ERC, Illa que ha defensat a capa i espasa el canvi de finançament durant l’entrevista d’aquest matí, per calmar els ànims dels republicans, un cop ha neutralitzat temporalment la “intensitat” que Puigdemont albirava a Prada per l’inici d’aquest curs polític.
